‘Xylella’: la zona de contenció ja engloba més del 65% del territori

PalmaEl Govern afronta el seu primer contacte, aquest dilluns, amb les autoritats europees per la crisi de la Xylella fastidiosa amb el convenciment que l’aplicació del protocol d’erradicació “no té sentit” una vegada que s’ha constatat que el bacteri està escampat per gairebé tot l’Arxipèlag. Ho confirmen els mapes que té la consellera de Medi Ambient, als quals ha tingut accés l’ARA Balears i en què s’aprecia que la ubicació dels 132 positius i les corresponents “zones tampó” o de contenció que preveuen els protocols (10 quilòmetres a la rodona de tota planta infectada) ja abasten gairebé tres quartes parts del territori de les Illes. En termes absoluts: el 70% de Mallorca, el 90% d’Eivissa i el 50% de Menorca es consideren “zones d’afecció” (no afectades) per aquest bacteri.

Aquests mapes seran una de les eines amb les quals el departament que dirigeix Vicenç Vidal intentarà convèncer la Comissió Europea que els autoritzi a aplicar un pla de contenció similar al que s’aplica, com a única excepció a tot Europa, a la província de Lecce, al sud d’Itàlia, la més afectada a tot el vell continent.

Escenari inviable

El protocol d’erradicació previst per la Comissió Europea obliga a arrasar una àrea de 100 metres a la rodona de l’espècie afectada i hi prohibeix la replantació en un termini de 5 anys. A banda d’això, preveu la delimitació d’una “zona tampó” o de contenció de 10 quilòmetres de radi al voltant de la zona infectada, on es fa un mostreig i una anàlisi de les plantes d’espècies sensibles al bacteri que presentin símptomes d’estar afectades i també d’altres vegetals que no presenten símptomes però que estan situats a prop dels que en presenten. Aquest mostreig, segons el protocol, s’ha de dur a terme amb una malla sistemàtica de 100x100 metres, la qual cosa garanteix que tota la zona de contenció quedi coberta. Aplicar una mesura d’aquestes característiques en el 70% del territori de Mallorca o en el 90% d’Eivissa no sembla a l’abast del personal de la Conselleria.

En canvi, la resolució firmada pel conseller Vidal el mes de gener, per la qual es declara l’existència de la plaga a tot el territori balear, va suposar el canvi del protocol d’erradicació al de contenció, que comporta que s’han d’eliminar les plantes infectades i no tots els possibles hostes, que són més de tres-cents.

Adéu a l’erradicació

El darrer informe del Servei de Sanitat Vegetal de la Conselleria constata la propagació de la malaltia a “pràcticament tot el territori” balear i afirma que “ja no és possible” erradicar-la. La majoria dels 132 positius s’ha detectat a Mallorca, on també s’han duit a terme més prospeccions arran del primer brot detectat a Portocristo l’octubre del 2016.

Així, d’un total de 595 mostres analitzades, 95 han obtingut un resultat positiu de les subespècies fastidiosa i multiplex.

A Eivissa, en canvi, la subespècie de Xylella fastidiosa detectada és pauca.

Mentrestant, a Menorca s’han constatat 16 positius de 21 mostres analitzades. En aquest cas encara es desconeix la subespècie.

Des de la Conselleria, assenyalen que ja s’han eliminat 20 plantes infectades i s’han fet 30 requeriments a propietaris perquè o bé eliminin la planta infectada o deleguin. Això, a banda de les prop de 2.000 plantes que es van cremar aplicant, per primera i darrera vegada, de moment, el cèlebre protocol d’erradicació en el primer brot detectat a Portocristo. Per una vegada, la insularitat podria jugar a favor dels interessos del Govern i el sector primari. Una de les condicions imposades per Brussel·les per permetre l’aplicació del protocol de contenció a la província de Lecce va ser la creació d’una”zona tampó” de 20 quilòmetres que asseguràs el fre a l’avanç del bacteri. En el cas balear, una de les cartes que es jugaran és que aquesta zona tampó ja està creada i és molt més àmplia i segura: respon al nom de mar Mediterrani.

L’atapeïda agenda de Vicenç Vidal

a Brussel·les

El conseller de Medi Ambient viatja aquest dilluns a Brussel·les, on mantindrà els primers contactes amb les autoritats europees per afrontar la crisi fitosanitària provocada per la Xylella. Dilluns, Vidal es reunirà amb els eurodiputats del PP Antonio López Istúriz i Rosa Estaràs. Dimarts, mantindrà trobades amb el cap d’agricultura de la Representació Permanent d’Espanya a la Unió Europea, Jorge Sainz Elías; els eurodiputats del grup dels Verds, Ernest Urtasun, Florent Marcellesi i Jordi Sebastià; el director general de Salut i Seguretat Alimentària de la Comissió Europea, Xavier Prats, i amb la vicepresidenta de la Comissió d’agricultura i desenvolupament rural del Parlament Europeu, Clara Eugenia Aguilera.