Absentisme escolar: pot ser combatible?

PalmaL’absentisme escolar és una de les debilitats del sistema educatiu de les Illes. No es pot deslligar d’altres situacions com la repetició de curs o el fracàs. L’Institut d’Avaluació de Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) ha elaborat un informe en què destaca que els casos d’absentisme són “acumulatius” al llarg de l’ensenyament -com els de repetició-, però que quan els joves fan 16 anys “poden desvincular-se definitivament del sistema educatiu”.

En aquest sentit, s’adverteix que un dels elements que augmenta la vulnerabilitat de les situacions de baix rendiment i repetició és que acostuma a afectar joves que tenen dificultats relacionades amb la seva procedència i/o la seva situació familiar. Per exemple, l’informe destaca la incidència de condicionants sociofamiliars, com la falta de supervisió parental, canvis residencials motivats per la feina o altres circumstàncies específiques.

L’escola hauria de tenir un paper de protecció, de “més o menys” mesura. Segons la Conselleria d’Educació, s’entén per absentisme intens o crònic aquell en què l’alumnat falta més de 60 sessions al mes. És intermitent si en falta 24 i puntual o esporàdic si en falta menys. Des de l’octubre de 2016, el Govern va engegar un protocol per dur a terme una acció ràpida, coordinada i efectiva en els casos d’absentisme escolar detectats.

Es va realitzar a partir d’una diagnosi dels centres de les Illes, on es va detectar que el 27% de l’absentisme a Educació Infantil i Primària es concentra en 11. El 73% restant és en 252 centres. Pel que fa a Secundària, es varen detectar 888 protocols oberts, el 60% (532) dels quals es concentra en 9 centres. El protocol treballa en l’àmbit del centre i d’entorn i família, i s’hi inclouen, com a serveis externs, els Serveis Socials i de menors, a més de la Fiscalia de Menors i el policia tutor.

Es pot combatre? Els centres, segons l’IAQSE, entenen que l’absentisme “requereix un treball transversal que implica organització, funcionaments, models d’ensenyament i metodologia. Això sí, s’emfatitza que els documents que han de tenir els centres han d’estar adaptats a la realitat socioeconòmica i sociocultural de cada un.

Diversos orientadors d’institut, a més, afegeixen que l’absentisme mereix una resposta conjunta, ja que no es tracta d’un problema només d’unes persones, sinó “entre persones”.

Manquen eines

L’IAQSE apunta en el seu informe que “sembla que manquen eines” per tractar els casos detectats com a absentisme crònic”. Per exemple, una tutora d’institut relata que quan fa mesos que el centre no sap res de l’alumnat amb aquesta condició, que s’han enviat cartes, que s’ha fet tot el que tenien a l’abast, es comunica i l’institut es troba que ja no pot fer més perquè no hi ha eines.

“Tot i mantenir actuacions setmanals, pocs són els resultats positius que se n’extreuen”, apunta l’informe. El mateix passa amb els casos que s’han derivat a Fiscalia o al Servei de Protecció de Menors. “És el gran buit que tenim”, apunta una orientadora d’insitut, que lamenta “la distància” entre centres i els Serveis Socials, on les “capacitats d’actuació són molt poques”.

Es posa l’ull en la prevenció per tal d’evitar arribar a aquests asos. Molts centres consultats destaquen que és important treballar dia a dia, de manera individualitzada, amb pràctiques restauratives i grups cooperatius.

La relació família-escola

L’informe de l’Institut d’Avaluació de Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) subratlla que “un aspecte important per prevenir i combatre l’absentisme són unes bones relacions família-escola”. Alguns docents, però, apunten que, tot i que la implicació majoritària de les famílies és bona, generalment s’hi impliquen més aquelles dels alumnes que van millor. “Les famílies a les quals ens costa més arribar són les dels infants que realment necessiten que la seva família hi intervingui més”, remarca la cap d’estudis d’un institut. Ara bé, la prevenció i intervenció en l’àmbit de l’absentisme requereix el treball en xarxa entre centres educatius, Serveis Socials municipals i policies tutors, entre d’altres, destaca l’informe. Des d’alguns centres es demana més implicació dels Serveis Socials municipals.