El pacte acaba amb l'urbanisme a la carta de les lleis Bauzá

PalmaLa barra lliure amb el territori que va decretar José Ramón Bauzá amb la inestimable ajuda de Carlos Delgado i Gabriel Company acaba, en bona mesura, a mans del pacte. Ni legalització de cases il·legals en sòl rústic (ja se n'havien tramitades 2.000 de les 20.000 que hi ha) ni exempcions a la parcel·la mínima per a noves edificacions al camp amb l'excusa de promoure la pagesia, ni dues plantes més als hotels de les zones madures que vulnerin els paràmetres urbanístics, tal i com ha anat avançant l'ARA Balears les darreres setmanes.

El Decret llei de mesures urgents en matèria territorial ha estat aprovat aquest migdia en un consell de govern extraordinari, i entrarà en vigor immediatament una vegada sigui publicat aquest dimecres al butlletí oficial de la comunitat autònoma. “Era un dels acords del canvi: recuperar un model econòmic més sostenible, no basat en el consum de territori. I amb aquest decret llei pens que posam les bases d'aquest canvi, aturam les exempcions urbanístiques i tornam a una situació molt més raonable”, ha dit el vicepresident i conseller de Turisme Biel Barceló.

Per la seva banda, el titular de territori, Joan Bonet, ha destacat que es tracta d'un Decret llei que “pretén aturar els efectes de les normes més agressives amb el territori, però que té una vigència limitada fins al desembre de 2017, quan en principi s'haurien d'haver enllestit les reformes de les tres principals lleis que afecta: la turística, la del sòl i l'agrària”. Serà durant aquesta tramitació que els col·lectius professionals, empresarials i ciutadans “podran participar i opinar, per tal que poguem enriquir els projectes normatius”.

De fet, aquesta temporalitat del decret, que pretén ser un temps mort per garantir que no es facin més actuacions impactants i contràries al medi natural mentre es tramiten les 3 reformes legislatives, fa que l'executiu només vulgui validar el text al parlament, sense tramitar-lo com a projecte de llei, ja que no té caràcter finalista. “No volem legislar amb decrets llei”, ha dit Bonet.

Els assentaments rurals que han anat proliferant durant dècades a Balears, especialment a l'entorn de Palma, i que havien comptat amb la complicitat de l'administració Bauzá, ja no es podran considerar sòl urbà de manera automàtica. Tampoc no podran ser sòl urbà alguns topònims que anteriors pactes havien protegit i als quals el darrer govern va intentar facilitar la transformació definitiva, com ara Muleta a Sóller o Benirràs a Eivissa.

Les ampliacions de cases en sòl rústic, que podien fer aquells que no havien esgotat les possibilitats edificatòries, també queden prohibides. Fins ara hi havia barra lliure per arribar als 450 metres quadrats sempre que es disposàs d'una edificació. A Mallorca i a Menorca, només es podrà ocupar el 4% de la parcel·la, mentre que a les Pitiüses es pot arribar a construir fins al 5% de la mateixa.

A Eivissa i a Formentera, a més, les àrees naturals d'especial interès “seran inedificables, com ja passa a Mallorca i Menorca”. Una situació que el PP eivissenc havia aconseguit canviar en el darrer mandat, i que ara torna quedar com estava anteriorment.

Els camps de golf i altres equipaments esportius o recreatius amb ús turístic associat tampoc es poden ubicar en sòl rústic de manera 'automàtica', sinó que hauran d'adaptar-se al que digui la normativa municipal.

Els hotelers, sempre un poc més

Tot i que han protestat perquè se'ls acaba de manera clara una llei que permetia vulnerar qualsevol regulació i paràmetre urbanístic i ampliar fins a 2 plantes un hotel o fer-lo crèixer fins a un 40% si el govern considerava que el projecte era “d'autor”, els hotelers encara conserven petits privilegis impossibles per a qualsevol altra empresari o ciutadà.

El decret permet ampliar els hotels un 20% del seu volum, fins i tot en capacitat d'allotjament, sempre que aquesta ampliació es faci “sobre la legalitat, i complint el planejament municipal”, ha confirmat el conseller de Turisme Biel Barceló. Una de les opcions que tenen els hotelers és agafar l'edificabilitat dels solars adjacents, ja que l'opció aberrant que permetia fer servir l'edificabilitat de qualsevol parcel·la no colindant va desaparèixer de la redacció inicial. Tot i així, Barceló ha defensat que aquesta opció no és cap desmesura, ja que seran els ajuntaments qui marquin els límits de l'aprofitament, i resolguin, per exemple, si un hotel que ja supera el 100% de l'edificabilitat de la parcel·la encara té opcions d'aprofitar la de devora per fer més places. “En tot cas, vull destacar que els projectes de reformes fets durant els darrers anys amb la normativa anterior han suposat 600 noves places, que és una quantitat no molt elevada”, ha dit.

El titular de turisme ha assegurat que el Decret llei és una norma que no va contra l'economia, sinó que la canalitza i l'emmarca en criteris de sostenibilitat i de futur. Per aquest motiu ha defensat les reformes hoteleres com una via de millora del producte turístic. El GOB i Terraferida havien demanat que no s'admetés cap nova plaça hotelera, però aquesta darrera aspiració no ha estat recollida, si bé "es limita moltíssim la creació de noves places per tots els paràmetres que s'han de complir".

En tot cas, el que no podran fer els hotels serà pujar plantes “només una i sempre que sigui per a elements de millora de la qualitat com ho són els equipaments energètics o de serveis”, ha dit el també vicepresident.

Les creacions o ampliacions d'hotels en sòl rústic ja no estan exemptes de la declaració d'interès general ni de l'avaluació d'impacte ambiental. A més, l'administració turística no podrà aprovar els canvis d'usos de turístic a residencial de manera directa, sinó que s'haurà de sotmetre al que digui el planejament municipal, que recobra importància en la majoria dels aspectes retocats per aquest Decret llei.

No es podran fer tampoc hotels ni establiments turístics a edificis catalogats o protegits, com per exemple fars. Una inciativa, la de posar hotels a indrets com el far de Portocolom, que va comptar amb moltíssimes protestes la passada legislatura.

Llei Agrària

El conseller de Medi Ambient i Agricultura, Vicenç Vidal ha destacat que les reformes que s'introdueixen amb el Decret llei permeten tornar a mirar el camp “com un lloc per produir, i no per obtenir ingressos via urbanisme i per la via de l'exempció”, que és el que considera que marcava clarament la llei feta per Gabriel Company. Per això ja no es podran implantar activitats impròpies del món rural en sòl rústic sense una declaració d'interès general. “Els consells insulars recuperen les competències urbanístiques que tenien”, ha dit Vidal, i seran ells els qui decideixin quines activitats realment mereixen ser considerades d'interès general.

Tot i així, n'hi ha que no ho podran ser, com ara els camps de polo, que directament es prohibeixen. Només es podran fer activitats eqüestres sempre que no tenguin caràcter comercial o d'espectacle. Aquells projectes que ja hagin aconseguit la declaració d'interès general no s'aturaran, però els altres es quedaran sense opcions.

Tot i que al Parlament es va escenificar un consens del sector agrari sobre aquesta llei que ha quedat modificada, el conseller ha dit que no era tan gran. Un periodista li ha recordat que fins i tot Mateu Morro, d'Unió de Pagesos i ara assessor seu, la va beneir, i Vidal ha insistit que no hi havia tant de suport com Gabriel company va voler fer veure, i que la reforma de la llei i les mesures cautelars que avui ja s'han introduït “faran compatible la preservació de la natura i l'essència del camp amb l'activitat econòmica que li és pròpia”.