Aconsegueixen visualitzar les metàstasis del melanoma abans que es formin

PalmaEl melanoma cutani és el càncer de pell més agressiu: amb poc més d'un mil·límetre de gruix, el tumor pot començar a disseminar-se, desenvolupar-se i generar metàstasi. Investigadors del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques Carlos III (CNIO) han aconseguit visualitzar les metàstasis del melanoma abans que es formin i, a més, han identificat un nou biomarcador i una possible diana per tractar-les.

Les tècniques habituals de visualització del tumor en pacients permeten visualitzar-lo només quan ja hi ha macrometàstasis o bé mitjançant la injecció de sondes en l'entorn tumoral. Ara, un equip internacional liderat per la investigadora Marisol Soengas, directora del Grup de Melanoma al CNIO, ha creat models de ratolins modificats genèticament que emeten llum quan hi ha una activació patogènica dels vasos limfàtics (una de les passes inicials en la disseminació) i, per tant, permeten veure com el melanoma actua en tot l'organisme abans que es formin metàstasis.

Aquests ratolins, denominats 'MetAlert', han permès als investigadors detectar els mecanismes que els melanomes activen per crear les seves pròpies 'carreteres' de disseminació, en part a través dels vasos limfàtics. “El tumor segrega proteïnes que l'ajuden a disseminar-se, il·luminant aquestes carreteres però també els entorns i les zones més favorables de propagació”, precisa Soengas. A partir d'aquests models, el grup d'investigació ha demostrat que la proteïna midkine té un paper essencial en la metàstasi, fins al punt que la seva activació determina la capacitat del tumor per disseminar-se. “Quan bloquejam aquesta proteïna en els ratolins no es produeix metàstasi”, explica Soengas, per qui es tracta d'una passa important, ja que el melanoma “és el tumor amb més mutacions: se n'han identificat més de 1.000”.

Així mateix, en col·laboració amb especialistes en dermatologia i patologia de l'Hospital 12 de Octubre, a Madrid, i de l'Hospital Clínic, a Barcelona, han estat analitzant durant 12 anys l'expressió d'aquesta proteïna en lesions benignes (pigues) i en melanomes en diferents estadis de desenvolupament. L'experiment ha demostrat que els pacients amb alts nivells de midkine als ganglis limfàtics tenen un pitjor pronòstic, de manera que obre la via a utilitzar aquesta proteïna com a possible biomarcador d'agressivitat.

“Té una aplicació pràctica en dos àmbits: d'una banda, en biòpsies de pacients, per predir el risc que pugui tenir el malalt de generar metàstasi; i de l'altra, pel que fa al tractament, intentant desenvolupar fàrmacs que inhibeixin la midkine”, conclou Soengas.