Les administracions de les Illes cerquen impulsar els desplaçaments sostenibles

PalmaImpulsar la mobilitat sostenible, promoure el transport públic, fomentar l’ús de la bicicleta, invertir en vehicles elèctrics... són tot objectius que formaven part dels programes electorals dels partits que ara governen a les institucions de les Illes.

Un poc després de complir-se el primer any de legislatura, algunes d’aquestes propostes estan en marxa. El Govern, per exemple, treballa en l’electrificació de la xarxa ferroviària, fet que suposarà “ser més eficients energèticament, no haver de fer transbord i poder fer els trajectes a Manacor i sa Pobla a més velocitat”, segons Jaume Mateu, director general de Mobilitat i Transports.

Es tracta, segons explica Mateu, d’una primera inversió, ja que la intenció de l’Executiu a llarg termini és ampliar la xarxa: “S’estudiaran les ampliacions de les quals s’ha parlat històricament, com Manacor-Artà i sa Pobla-Alcúdia, per veure com s’haurien de fer aquestes obres”, afirma el director general.

En aquest context, la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat vol revisar el Pla director de mobilitat, ja que les darreres dades de què disposen per estudiar la situació són del 2009. Tot i que encara s’han d’estudiar els desplaçaments que fan actualment els ciutadans de les Illes, Mateu assegura que “la xarxa viària no ha de ser la solució de futur per cobrir les necessitats de la ciutadania”.

Pel que fa als autobusos interurbans, les concessions de les empreses que els gestionen s’esgoten a finals del 2018 “i això ens dóna l’oportunitat de revisar-ne tota la xarxa”, explica Mateu. Se n’analitzaran les parades, les línies i les freqüències, així com les connexions amb les xarxes urbanes de l’EMT i del tren.

D’altra banda, el Govern ha obert una línia de subvencions perquè els consells insulars i els ajuntaments instal·lin punts de recàrrega per a vehicles elèctrics que, de moment, són gratuïts. “Ara mateix n’hi ha 200”, explica Joan Groizard, director general d’Energia i Canvi Climàtic, qui assegura que es treballa per fer que les administracions assumeixin el compromís de comprar només vehicles elèctrics, que “solucionen moltes coses, però no d’altres, com per exemple la congestió de les carreteres”.

La saturació a les carreteres és un problema especialment greu a Menorca, on el Consell es troba en la necessitat de gestionar una gran afluència de cotxes en zones del territori amb un alt grau de protecció, com la carretera que va al far de Cavalleria. Javier Ares és conseller insular de Medi Ambient i Reserva de la Biosfera i explica que s’estan cercant solucions, com la instal·lació d’un bus llançadora que arribi a Favàritx. A més, es vol ampliar la xarxa de carril bici i afavorir “la mobilitat elèctrica, que significa aportar el nostre gra d’arena per afavorir l’arribada d’energies renovables”, afirma el conseller.

Tant al Consell de Menorca com al Govern es vol comptar amb el sector turístic per potenciar la sostenibilitat. Una de les opcions, per exemple, seria demanar a les empreses de lloguer de cotxes que facin servir vehicles elèctrics en les seves flotes.

En el cas del Consell de Mallorca, en canvi, les guies per fer línies de treball sortiran després de l’elaboració d’un pla de mobilitat de l’àrea metropolitana de Palma que, en paraules de la consellera de Territori i Infraestructures, Mercedes Garrido, “ens ha de dir de quina manera s’han d’adaptar les infraestructures públiques a una mobilitat més sostenible”.

El pla l’elaborarà una empresa externa, però a l’hora d’elaborar els plecs del concurs per trobar qui el faci es comptarà amb la col·laboració de totes les administracions. A principis de novembre es reunirà un equip de tècnics d’urbanisme i mobilitat del Consell, del Govern, de Llucmajor, de Calvià, de Marratxí i de Palma per veure “què té cada ajuntament i quins són els seus objectius”.

Pel que fa a Eivissa, el primer Consell Executiu del Consell del mes de juny va servir per aprovar millores en 13 línies d’autobús, de les 45 de què disposa l’illa. A més, se’n van crear dues de noves, la de l’aeroport a la Platja d’en Bossa, que no s’havia inclòs en el contracte amb la concessionària malgrat la gran demanda del trajecte, i la de Sant Antoni amb Cala Salada, que donava servei a la primera “platja connectada” d’Eivissa. Un concepte pel qual es restringia parcialment l’accés a vehicles a la platja, es condicionava un aparcament de dissuasió i s’habilitava aquesta línia de transport públic.

A més, des d’aquest any, el transport públic ha tornat a ser gratuït per als jubilats i pensionistes gràcies a la reactivació de la targeta daurada, que fins al 2015 servia per poder obtenir un descompte màxim del 75% sobre el preu del bitllet d’autobús. Aquesta mesura ha suposat una inversió estimada de 60.000 euros. D’aquesta mesura se’n beneficien prop de 9.000 persones i s’estima recuperar un 33% dels viatgers.