Adolfo Vilafranca: “El nostre repte és continuar aprofundint la connexió entre Xoriguer i Menorca”

MaóEn quin moment es troba actualment la marca Gin Xoriguer? Ara que l’any és a punt d’acabar, el volum de negoci respecte dels darrers exercicis és creixent?

Aquí hem de diferenciar la destil·leria i la marca, encara que la situació i les estratègies d’ambdues estan relacionades. Pel que fa a la destil·leria, ens mantenim a les nostres instal·lacions del Moll de Llevant del port de Maó, que és un dels nostres senyals d’identitat i es vincula al nostre procés productiu. Ens agradaria introduir-hi canvis per fer-les més atractives als nombrosos visitants que tenim, i tenim idees en aquest sentit. Respecte de la marca, Xoriguer està perfectament consolidada en la ment dels nostres consumidors i té el seu lloc dintre del mercat dels destil·lats. El nostre repte és continuar aprofundint la connexió entre Xoriguer i Menorca i fer una simbiosi que permeti potenciar tant la destil·leria com l’illa, basant-nos en els seus aspectes més característics, el seu paisatge, la seva història i la seva cultura, sobretot amb relació a les arts escèniques i visuals, el suport de les quals intentam enfortir any rere any.

Tot i que el Gin és el producte estrella de l’empresa, també en comercialitzau d’altres. Explicau-nos l’oferta que presentau.

La nostra oferta se centra principalment en el Gin de Maó i també en la pomada, un producte pel qual hem innovat pel que fa a les presentacions, amb un bòtil de PET molt interessant i una imatge molt fresca d’Ivan Triay. Així mateix, continuam amb la producció d’altres licors, com les herbes de Menorca, el calent, una recepta menorquina que combina canyella i safrà, i Bloody Island, un destil·lat fet a partir de figues. Tots els hem introduït en nous còctels que empram per donar a conèixer els nostres productes més enllà del gintònic.

El Gin Xoriguer és evident que està arrelat a Menorca, però a quines altres zones considerau que té un espai davant la ferotge competència? L’exportau fora del país?

Tant en l’àmbit nacional com l’internacional, el nostre recorregut és gran. Encara que la competència és forta, Gin Xoriguer té unes propietats molt singulars que es deriven del seu procés d’elaboració i que la fan una ginebra molt preuada i apta per fer-se un espai a l’alta cocteleria. Això ens permet no tenir fronteres. A Espanya, tenim la vista posada a la costa mediterrània i al nord, i a l’estranger ja exportam al Regne Unit, Alemanya, França, Estats Units, Nova Zelanda i el Japó.

Quines qualitats té el Gin Xoriguer que el diferencien d’altres marques?

En primer lloc, la seva història: probablement el Gin de Maó fou el primer gin que va elaborar-se al Mediterrani; en segon lloc, el seu procés d’elaboració, un mètode de destil·lació simple, anomenat ‘one-shot-method’, de caràcter artesanal, que empra només alcohol vínic de gran qualitat, ginebró del Pirineu i aigua de pou, i com a combustible, llenya dels boscos de Menorca, i refrigera tot el procés amb aigua de mar; i, finalment, la seva aparença i gust. Xoriguer és una ginebra transparent, nítida i amb cos, aromàtica, amb paladar herbaci i generós en ginebró i amb notes cítriques, amb un suau record de pebre negre.

Visitar les instal·lacions Xoriguer és un reclam turístic. El nombre de visitants que volen conèixer més el procés de producció també ha crescut?

Sí, any rere any, són més els que ens visiten. És per això que, amb el temps, voldríem introduir canvis a les nostres instal·lacions.

Creis que les institucions menorquines vetllen per aquelles empreses que en certa manera exporten la marca Menorca? Quina reivindicació els traslladaríeu?

Fan el possible dintre de les seves limitacions econòmiques i competencials, però sempre es pot millorar, subratllant més la connexió entre l’illa i els seus productes més tradicionals a l’hora de presentar Menorca com a destinació turística; potenciant la formació per fer atractius els llocs de feina vinculats als sectors tradicionals; i fent pressió perquè la normativa i els incentius tinguin present la realitat d’una economia molt condicionada per la doble insularitat en un context de globalització i avanç tecnològic.