Aizoon, una societat pantalla que pagà despeses de Cristina

Palma.El fiscal coincideix amb el jutge que Aizoon (de la qual són socis al 50% Urdangarin i la infanta) en realitat repartí dividends entre ells "camuflats com a despeses personals alienes a l'activitat mercantil". Tot i així, el fiscal assegura que carregar les despeses personals a Aizoon no és delicte. Qüestiona també el fiscal l'afirmació del jutge que, en no repartir formalment beneficis, els ducs de Palma podrien haver incorregut en defraudació fiscal en les seves declaracions de la renda perquè les despeses haurien d'haver tributat com a guanys. El fiscal ho rebutja i indica que, en el cas de la infanta, les quotes defraudades no arribarien als 120.000 euros i que no hi ha delicte.

Quant al possible frau a l'impost de societats, la qüestió no és senzilla. Segons la teoria exculpatòria del fiscal, és assumit que Urdangarin i Diego Torres crearen societats pantalla (com Intiuit i Aizoon) que feien servir per drenar els fons que rebia l'Institut Nóos (qui rebé doblers públics del Govern balear i la Generalitat valenciana de manera suposadament irregular). Creuaven factures falses entre elles i, segons el fiscal, tres factures concretes d'Intuit contra Aizoon són per repartir guanys entre Torres i Urdangarin. En aquest cas, Torres rep i Urdangarin les comptà a Aizoon com a despesa deduïble. Si es pretén, diu el fiscal, fer recaure aquestes factures en Aizoon (i afectar també la infanta), s'estaria tractant "com una mercantil real" Aizoon, malgrat que era una societat pantalla i les obligacions són just d'Urdangarin i Torres, la tesi que defensa Hisenda.

Castro pensa que no són despeses deduïbles per Aizoon, de manera que la quota defraudada superaria la barrera del delicte i afectaria Urdangarin i la infanta.