Els ajuntaments no volen cedir en urbanisme

PalmaA la Conselleria de Territori se li gira la feina. La Federació d’Entitats Locals de les Balears (FELIB) ha presentat 144 al·legacions a l’avantprojecte de llei d’urbanisme presentat pel conseller, Marc Pons, el passat 9 de març. La secretària general de la FELIB, Neus Serra, valora que la proposta de l’Executiu aposti per simplificar els tràmits dels planejaments urbanístics municipals dividint els plans urbanísitics en plans generals i plans d’ordenació detallada. D’altra banda, però, considera que altres tràmits es burocratitzen en excés en pretendre implicar-hi els consells insulars. “No es pot complicar tant la vida als ajuntaments. D’una banda, els lleven maldecaps, però, de l’altra, els compliquen”, assegura, en declaracions a l’ARA Balears. És per això que reclama a l’Executiu que els escolti i consensuï al màxim la nova llei, perquè la normativa urbanística no depengui del canvi de color d’un executiu. “Això és com l’educació. No podem anar canviant cada legislatura”, assenyala.

Serra admet que, als municipis, hi ha “preocupació” davant la tramitació d’una nova llei urbanística només tres anys després de l’anterior. És per això que reclama que es garanteixi la seguretat jurídica als afectats, tant els particulars com els consistoris, encarregats d’aplicar la normativa.

No a la pèrdua de competències

L’aspecte més criticat per la FELIB és la supressió dels convenis de planejament entre els ajuntaments i els particulars. “Aquest instrument és una bona eina per aconseguir sòl públic”, assenyala. “Actualment un ajuntament pot negociar amb un particular la compravenda d’un solar urbà per fer-hi una escola, un parc, el que sigui... Ara, això, ho canvien i les corporacions municipals ja no podran fer-ho. Aquesta potestat passarà a mans del Consell”, hi afegeix.

L’entitat discrepa, també, del fet que l’avantprojecte lleva competències en matèria de disciplina urbanística als ajuntaments en favor dels consells insulars. En aquest sentit, per exemple, el canvi més destacat és que els ens insulars controlaran les zones ANEI. “És cada un dels consistoris el que, en tot cas, hauria de cedir voluntàriament les seves competències”, considera el president de la FELIB, Joan Carles Verd. Pel que fa al paper que tindran entitats com l’Agència de Disciplina Urbanística (ADU) de Mallorca, Serra recorda que “no tots els municipis hi estan adherits”. En aquest sentit, creu que l’ADU pot ser una solució que “pot llevar un pes de sobre” als municipis petits on els vincles personals entre les autoritats i els possibles infractors són més intensos. “Són veïns i tots es coneixen. Per això, antigament hi havia tants de desastres”, diu. Amb tot, hi afegeix, en municipis més grans aquesta situació no és tan manifesta i no veu tan necessari que s’obligui aquests consistoris a cedir parts de les seves competències. “Llevar competències als ajuntaments és complicar-los la vida”, reitera.

Des de la FELIB consideren, a més a més, que el Govern pot caure en la criminalització dels gestors polítics amb els canvis que s’han fet en el capítol de disciplina urbanística que fan responsables els batles o regidors davant les infraccions quan “a l’ordenament existent ja es dona una resposta a la inactivitat o passivitat en la persecució de les infraccions”.

Amb tot, Serra insisteix que afronten el procés de tramitació amb actitud positiva i certifica la “bona disposició” per part de la Conselleria, si bé retreu que el departament que dirigeix Marc Pons es vantàs d’haver tingut les opinions de tots els implicats durant la redacció de l’avantprojecte de llei tot i que en realitat, assegura, “ens vam reunir quatre vegades”.