‘Qui al cel escup, A la cara li cau’
El periodista Joan Barceló creu que “el refranyer és molt savi i el canvi climàtic, molt subjectiu”
PalmaHistòricament són molts els refranys i dites populars que fan referència a la meteorologia i al clima: alguns són auguris del temps que convindria que fes; altres estan condicionats pel món de la pagesia o creences. En tot cas, però, el refranyer és ple de referències a la climatologia: ‘Hivern de molta gelada, fruita assegurada’, ‘Hivern molt assolellat, estiu molt ventat’, ‘Aigua de gener omple botes i graner’, ‘Quan trona pel mes d’octubre, neu segura’, ‘A principis de novembre, el teu foc ja pots encendre’ i un llarg etcètera de tots els mesos de l’any.
És probable, però, que el refranyer popular hagi quedat obsolet a causa del canvi climàtic? Aquesta pregunta l’hem feta al biòleg Joan Barceló (Porreres, 1954), qui des de 1994 fins al 2007 va exercir d’home del temps a la desconnexió de Televisió Espanyola a les Illes Balears. Barceló creu que “no hi ha gairebé cap refrany que hagi quedat obsolet pels símptomes que pugui haver causat el canvi climàtic. Hi ha un refrany molt antic que m’agrada molt que diu ‘Per Santa Llúcia minva la nit i creix el dia’; aquesta dita és tan antiga que hi ha constància que és anterior a la reforma del calendari gregorià de 1572, la qual cosa vol dir que abans de la reforma ja existia aquest desfasament del dia. D’aquesta manera, de refrany que hagi quedat antiquat a causa del canvi climatològic, no n’he trobat cap. Per exemple, la dita ‘Abril, aigües mil’ és més aviat valorativa, no tant de la quantitat de pluja que pugui fer o si ha minvat durant els mesos d’abril dels darrers anys; no és per la intensitat o quantitat de la pluja, sinó perquè les pluges durant aquest mes són molt valuoses”.
“El refranyer és molt savi i crec que el canvi climàtic és molt subjectiu”, diu Barceló, que pensa que hi ha un refrany clar que fa referència al canvi climàtic, però que és de component personal, no pas climatològic: ‘Qui al cel escup, a la cara li cau’. És en aquest sentit que Barceló esmenta que el fet “que l’home maltracta el planeta a escala climàtica és evident, però no ens hem de confondre: no es tracta d’una fatalitat natural, sinó d’una catàstrofe social”.
Les oscil·lacions en meteorologia són totalment habituals: hi ha anys més freds i altres de més calents; alguns que plou més, d’altres manco, però “crec que amb l’excusa del canvi climàtic, s’ha visceralitat en excés i s’ha inundat en un negoci de subvencions. Les estadístiques de meteorologia de què disposam no tenen més de cent anys; per tant, és molt difícil establir segons quines sentències”.
Moltes vegades sentim els antics com es queixen del fred que feia quan eren petits, “no com ara”. Segons Barceló, “les percepcions són molt subjectives; és normal que fa cent anys tinguessin més fred que ara, perquè la roba no estava tan preparada per al fred, no existien els folres polars i les cases no estaven tan condicionades: tenien foganya, però no calefacció. Canviam nosaltres i els sistemes d’adaptar-nos a la climatologia”.
“L’home avança cap a una adaptació climàtica molt clara; crec que no podem dir que és el clima que canvia, sinó que ho pensam a causa de factors de tipus cultural”, afegeix.
‘El setembre s’endú els ponts i eixuga les fonts’. Aquest refrany no és de les Balears, ara bé, dóna indicis de la variabilitat del temps que ha succeït al llarg de la història. Un altre, ‘hasta el 40 de mayo no te quites el sayo’, sabem d’on ve aquest refrany? De la Península, segurament. De Sòria? Potser. És comparable, però, amb el clima del sud de Mallorca? És així com crec que també hi ha hagut una globalització dels refranys; és molt difícil saber si són autòctons o no; juguen amb les rimes, que són com una capsa de bolles que els fa anar d’una banda a l’altra; els que queden en desús, moltes vegades és perquè s’han oblidat i, si no es complissin, la gent no els diria; si es mantenen, és perquè tenen una certa lògica.
També hi ha refranys que al llarg dels anys es complementen; és el cas de ‘Varada de canaló, al cap de tres dies, saó’, al qual popularment es posà l’afegitó ‘a vegades sí, a vegades no’, adaptant-lo. Al Pla de Mallorca feim servir molt l’expressió ‘Boira a Cura, aigua segura’. Aquesta demostra que hi ha canvi climàtic? No. El món dels refranys serveix per fer una fotografia del clima, però no exclusivament, perquè també hi ha refranys que fan referència al comportament dels humans. I que es maltracta el medi ambient és massa evident”, sentencia Barceló.