El 2016 ens recorda que, enguany, fa 30 anys que tenim una Llei de normalització lingüística (LNL) aprovada per unanimitat de les forces polítiques al Parlament de les Illes Balears en un moment que governava el PP. Aquí començà el que s’anomena “consens lingüístic”, que va servir per aprovar la llei, consolidar l’estatus jurídic de la llengua i deixar que passàs el temps sense desenvolupar-la plenament i decidida. Aquest també va ser el consens que durant 4 anys va rompre José Ramón Bauzá (PP) i que ja li ha passat factura.
Per l’STEI Intersindical és del tot insuficient el desenvolupament de la llei. Tot i que dins la història 30 anys no són res, per a la pervivència d’una llengua en pot suposar l’inici de la fi o de la supervivència. Durant aquests 30 anys, els governs que ens representen -si exceptuam el 1r Pacte de Progrés (1999-2003), amb Damià Pons al capdavant de la Conselleria d’Educació i Cultura i Joan Melià a la Direcció General de Política Lingüística- no han fet passes decidides per la normalització del català, mandat que es recull a l’Estatut d’Autonomia. Els qui han fet feina per al català són, en primer lloc, els mestres i professors dins les escoles, instituts i cooperatives de totes les illes, les escoles d’estiu, les escoles mallorquines, els moviments de renovació pedagògica i el Moviment de la comunitat educativa que, des de la unitat d’acció, ha treballat durant aquests quatre darrers anys: Assemblea de docents de pública i de privada concertada, Assemblea de mestres i professors en català, sindicats, associacions de pares i mares, la Crida... En segon lloc, la societat civil organitzada a l’entorn d’entitats com l’OCB, Institut menorquí d’estudis, Institut d’estudis eivissencs, l’Escola municipal de mallorquí de Manacor, Acció Cultural de Menorca, OCB de Formentera, els Enllaçats per la llengua, les editorials i els mitjans de comunicació amb el seu esforç i compromís, la premsa forana, les entitats i federacions de cultura popular, els Músics per la Llengua, els sindicats com l’STEI... I, en tercer lloc, moltes persones que, a títol personal i al seu àmbit, han treballat de manera ferma i constant per la llengua i la cultura catalanes, pròpies de les Illes Balears. Que serveixi aquest escrit de reconeixement i agraïment a totes elles i a totes les altres que també hi són i que per falta d’espai no podem citar ara.
Ha passat tot un any de les darreres eleccions. L’estiu del 2015 es va signar un Acord de Govern amb el PSIB-PSOE, MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca, amb el suport de Podem, en què el català, segons el nostre parer, hi té un paper molt reduït. No basta recuperar el que teníem fa cinc anys, s’ha de continuar de manera progressiva la normalització lingüística fins a arribar a la igualtat plena de les dues llengües oficials, tal com diu el nostre Estatut.
El TIL, el traguérem del mig els sindicats després de dur-lo als tribunals; el Govern ha recuperat el requisit del català a la funció pública; ja podem veure el canal 3/24 i el 33; s’ha fet un conveni amb una TV de la Catalunya Nord per aprofitar pel·lícules en català; IB3 ja es pot veure al Principat; s’ha recuperat la Direcció General de Política Lingüística, però hi falta personal i pressupost; s’ha reunit un pic el Consell Social de la Llengua i ja hi ha una comissió que treballa en la revisió del Pla de normalització lingüística; i a la Conselleria d’Educació hi ha una comissió d’experts per treballar el model lingüístic escolar... Sí, s’han fet coses i se’n fan, ho reconeixem, però tenim el bunyol pedagògic de la lliure elecció de llengua, ja tenim preparat un decret per al tractament de les llengües estrangeres en àrees no lingüístiques a punt de sortir al BOIB i no tenim cap estudi iniciat per saber com es troba el català als centres, ni altres mesures per incentivar-ne l’ús. Segons l’informe Cruscat 2015, a les Illes Balears ha baixat el percentatge de gent que entén i parla el català... Companys del Govern, som molts els que pensam que encara podem fer MÉS i que ho hem de fer entre tots. Des de l’STEI Intersindical demanam un pacte social i polític per la llengua i l’educació. Un marc legal clar, consensuat i estable, que propiciï aquesta normalització progressiva, que garanteixi que tot l’alumnat sabrà el català en acabar l’escolarització obligatòria, que treballi per la integració de les persones nouvingudes i per a la cohesió social. Un model propi, inclusiu, participatiu, democràtic i en català. El rellotge no s’atura, les energies hi són i la majoria del poble de les Illes Balears ho vol. Ara és l’hora, companys!
M. A. FONT
STEI