Amplien l'àrea d'exhumació de Porreres, barrada per diversos panteons

PorreresL'equip d'exhumació de la fossa comuna de Porreres ha decidit ampliar la zona d'excavació cap a l'àrea sud de l'indret delimitat, una vegada que a la part nord s'han localitzat 26 cossos i després que s'hagi confirmat que en direcció a la part oest, dins un espai enjardinat, només hi ha enterraments ordinaris. Un panteó de nínxols i altres capelles annexes dificulten, ara per ara, constatar cap on continuen les quatre fosses fins ara trobades i on s'amunteguen 26 esquelets de represaliats.

A mitjan matí d'aquest dilluns, la presidenta del Parlament de les Illes Balears, Xelo Huertas, ha visitat el cementeri i ha estat acompanyada per la batlessa de Porreres, Xisca Mora; el batle de la localitat catalana de Prats de Lluçanès, Isaac Peraire; el senador d'Esquerra Republicana de Catalunya, Bernat Picornell; la dirigent d'Esquerra, Lluc Bauçà, a més de la presidenta de Memòria Històrica, Maria Antònia Oliver, i el president de la comissió municipal de Memòria, Joan Barceló, a banda d'alguns investigadors de la Guerra Civil.

Atès que el professor Francisco Etxeberria, cap de l'equip científic que porta a terme les exhumacions, no hi era, l'antropòloga Lourdes Herrak ha estat l'encarregada d'explicar la situació actual dels treballs i ha donat detalls de l'entorn de les operacions d'assassinats massius que posà fi a la vida "d'entre 110 i 200 persones", segons ha apuntat Joan Barceló.

A hores d'ara hi ha quatre fosses de dos metres de llargària per metre i mig d'amplària on s'han trobat 26 cossos. En una d'elles, amb sis cossos, s'han localitzat estris com un plat i tres culleres: "Això vol dir que els presoners els duien damunt per no tornar a la presó i tal vegada es pensaven que els posarien en llibertat i tornarien a casa", ha dit la científica. Lourdes Herrak també s'ha mostrat sorpresa pel nivell d'acarnissament comprovat: "Hem trobat un esquelet amb quatre forats de bala, fets amb pistola a poca distància, això demostra l'encrueliment practicat". Més dades: "Alguns presoners estaven fermats amb filferro". Els científics constaten que Porreres tingué un escamot de falangistes disposats a fer qualsevol atrocitat, "això explicaria que fossin portats des de les presons de Palma" a un poble llunyà.

Herrak ha remarcat que l'equip se sent molt amb molt de suport per la presència de públic, que en goteig constant arriba a la zona d'excavació, i també ha destacat el fet que les Balears han estat la segona comunitat de tot l'Estat on les màximes autoritats s'han desplaçat a les fosses. La científica ha lamentat l'enorme entrebanc que suposen les construccions de nínxols damunt les fosses, duites a terme el 1956, molt possiblement amb la idea d'amagar l'atrocitat comesa per alguns veïns falangistes, entre els quals, segons apuntà a l'ARA Balears un testimoni de quan s'edificaren, "hi ha havia un dels grans assassins". Les restes humanes que s'hi trobaren, en fer els fonaments dels panteons, foren tirades dins l'ossera del cementeri.

D'altra banda, el batle de Prats del Lluçanès ha dit a l'ARA Balears que el seu Ajuntament demanarà obrir noves fosses i que la tramitació anirà acompanyada d'una denúncia pels crims comesos, seguint el camí d'alguns municipis de l'Estat que han trobat auxili en la justícia argentina davant la inhibició de la justícia espanyola.