Andreu Manresa (IB3): "Les audiències em preocupen, òbviament"

PalmaA la darrera comissió de control que s'ha duit a terme aquest dijous sobre la radiotelevisió de les Illes Balears, els grups de l'oposició (El Pi, Ciutadans i PP) han tornat a demanar sobre qüestions relatives a la programació i les audiències, i han mostrat preocupació per les davallades que ha tingut en els darrers mesos.

Així, el director general d'IB3, Andreu Manresa, ha respost que el tema de les audiències "em preocupa mortalment, òbviament", ja que "si no hi ha públic, no hi ha servei públic". Així, ha negat els rumors que asseguraven que Manresa havia dit que no li preocupava aquest tema.

Manresa ha defensat que "IB3 serà útil i necessària sempre que tingui una funció pública i garanteixi el dret a la informació dels ciutadans". Per això, el director general ha explicat que anima els treballadors a "no fer NODO, a ser valents, a fer periodisme, perquè només així hi sortim guanyant tots". "Nosaltres continuarem cercant la fidelitat dels espectadors, i intentarem no perdre a ningú i cercar audiències més joves", ha assegurat Andreu Manresa.

Motius del decreixement de les audiències

El diputat de Ciutadans, Xavier Pericay, li ha demanat al director general els motius del decreixement del nombre d'espectadors. Ha demanat, concretament, si el canvi de model lingüístic als informatius ha allunyat el format dels espectadors, o si l'aposta per potenciar la informació al canal televisiu ha afectat negativament les visualitzacions. A això, Manresa ha respost que "el model lingüístic no deu ser la causa, ja que els westerns, per exemple, es veuen igual en català que en castellà".

Quant a audiències, ha volgut remarcar que "les emissions i continguts ara es poden veure per molts més canals que els tradicionals" i que no tot queda enregistrat en els 200 audímetres que hi ha a les Balears. "Hi ha més de 38 opcions possibles, comptant el telèfon, tres canals nous, plataformes noves com web i apps, xarxes socials, ús en diferit dels continguts...). Per damunt de tot, Pericay ha insistit a "cercar productes que connectin amb la societat".

David Abril, el parlamentari de MÉS per Mallorca, ha recriminat al director de la radiotelevisió que en el programa Dues Voltes convidassin i donassin altaveu a gent "que no representa a ningú", referint-se a "dues persones homòfobes" que van debatre sobre els drets del col·lectiu LGBTI.

Per part seva, María José Ribas (PP) li ha demanat com té previst augmentar la transparència de l'ens. Manresa ha apuntat que està previst treure a concurs el disseny de la pàgina web per modernitzar-la i posar més a la vista els tràmits, concursos i nomenaments.

El futur d'IB3

Davant altres preguntes, Andreu Manresa ha explicat que el seu objectiu és millorar el teixit audiovisual de les Illes i promoure la creativitat partint de la base de fer contractes transparents i que respectin tots els drets dels treballadors, i mostrar el seu "compromís ètic amb les empreses".

Sobre la internalització dels serveis informatius, Manresa ha assegurat que aquest és un debat que han de resoldre els polítics, i els ha emplaçat a afrontar el model que volen i ajustar el futur de l'ens a una majoria.

La visió del director general d'IB3, ha assegurat, és que "és una anomalia que una cadena pública estigui basada en subcontractes, fets propis d'una cadena privada que cerca minimitzar els costs".

Albert Jarabo (Podem) ha demanat crear un consell assessor de continguts i programació, i crear una fulla de ruta sobre la graella per "no cuinar un plat quan encara no sabem els ingredients".

60.000 euros per a la campanya electoral

Durant la campanya electoral per les eleccions de dia 26 de juny, IB3 durà a terme dos debats en 'prime time' amb els caps de llistes que es retransmetrà per la televisió i la ràdio simultàniament.

Segons el director general, tractaran de millorar els detalls estètics i formals per introduir-hi novetats, com ara canvis de presentadors i d'escenaris. A més, es farà un programa de seguiment al vespre. Amb tot, no se superaran els 60.000 euros, entre programes, operatius especials i material.