Anthony Bonner, l’home que es va apropar a Llull, Doctor Honoris Causa

PalmaEnamorat de la “il·luminació de Ramon Llull a Randa, de l’illa de Mallorca, del seu espai natural i de la gent que hi viu”. Es descriu a ell mateix d’aquesta manera, sempre amb cert distanciament, sense voler veure’s tapat per tots els elogis que rep. Anthony Bonner va ser investit aquest divendres Doctor Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears. L’investigador i estudiós de l’obra de Llull, un home a qui defineix com a “purament intel·lectual a través de l’art”, va rebre aquesta distinció en una cerimònia “humil” a la mateixa universitat. De fet, aquest va ser el seu desig: sortir de l’ambient pompós i fer una celebració propera, més íntima. “Savi, humil i planer”, el va definir el rector de la UIB, Llorenç Huguet, quan explicava el perquè d’aquesta cerimònia.

“És un dia de goig”, coincidiren els padrins de Bonner, el catedràtic de Filologia Catalana, Pere Rosselló, i el doctor en Filosofia, Joan Lluís Llinàs. Bonner ha estat un exemple d’integració lingüística i cultural a Balears. Nascut a Nova York el 1926, va viatjar a Mallorca per estar-hi un temps i va acabar víctima d’aquest enamorament. Llinàs assegurà en el seu discurs, previ a la investidura, que “Llull és potser la persona més important nascuda a Mallorca”, i afegí: “Diu molt que algú nascut als Estats Units sabés copsar la importància de Llull mentre que molta gent l’ignora”. El padrí de Bonner anà més enllà i assegurà que la distinció atorgada correspon també al paper de Bonner en la investigació: “És un model i un mirall en el seu camp per a molts joves”.

Però per Bonner, el model ideal és Mallorca i, evidentment, Llull. Per això mateix no faltà temps per agrair a diverses institucions que descriuen el model cultural i natural de les Illes. Primer per l’Editorial Moll, que va cessar l’activitat, però que ha aconseguit sobreviure i mantenir-ne el patrimoni. Va ser, de fet, qui edità la primera obra de Bonner a Mallorca. Però també al GOB, amb qui va descobrir “la bellesa natural de Mallorca” i que va tenir l’honor de presidir.

Forjador del català

Bonner ha traduït Baudelaire, Beckett i Verne, entre d’altres. Ha apropat Llull als Estats Units, amb una obra traduïda a l’anglès de més de 1.300 pàgines, i l’ha fet més universal. “Ha estat un forjador del català com a llengua”, expressà Huguet. També advertí que, potser, “aquesta distinció arriba tard”, però assegurà que suposa tot un “enriquiment” per a la comunitat universitària.

Just abans, però, del parlament final d’Huguet, Bonner va dur a terme una lliçó magistral sobre les figures de Llull. Amb humor, concreció i una facilitat innata, l’estudiós va explicar com Llull va ser una persona molt avançada al seu temps i com les seves obres tenien tot tipus de lligams: des de la filosofia i l’art fins a les matemàtiques. L’acte condecoratiu finalitzà amb una actuació de la coral de la UIB, cosa que va suposar una picada d’ullet a una de les altres branques de coneixement estudiades per Bonner: la música.