Antoni Morante: “S’ha de donar confiança al docent; l’Administració dicta moltes normes”

PalmaEls mètodes d’aprenentatge han quedat estancats en un sistema convencional. El director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante, n’és conscient. La Conselleria d’Educació treballa per capgirar la situació.

Té sentit que avui dia es continuï fent una educació similar a com era fa més de 30 anys?

Sempre diuen que una persona que va néixer fa 100 anys i visqués ara segurament on es trobaria més còmoda i on notaria menys canvis seria una escola. Els mètodes pedagògics han canviat molt poc, tant l’organització dels espais com l’organització del temps. És un repte que tenim, canviar tot això. Adequar-ho al que necessitam en el s. XXI. Hi ha hagut una sèrie de canvis sociològics i, especialment, tecnològics, que encara no s’han acabat d’integrar en els centres.

Què fa falta canviar?

Crec que tenim bons professionals als centres. Se’ls ha de donar confiança i, sobretot, desburocratitzar l’ensenyament. Des de l’Administració es dicten moltes normes, es controlen molt els procediments i, tal vegada, posam menys èmfasi en quins són els resultats en aquesta manera de treballar.

Per tant...?

Hem de flexibilitzar l’autonomia dels centres, donar-los més llibertat perquè puguin aplicar aquelles tècniques que ells van descobrint que van millor, igual que l’organització temporal, dels espais i de funcionament intern, que a vegades és molt vertical. A cada centre serà diferent en funció de la tipologia de l’alumnat, del professorat, d’on està ubicat. També s’ha de fomentar el treball multidisciplinari: que allò que els alumnes fan a l’escola sigui tan semblant com sigui possible a la realitat que troben fora.

Com ho treballa la Conselleria?

Tenim plans d’innovació pedagògica per a la millora educativa. Recollim projectes d’una trentena de centres que consideram innovadors per afavorir compartir-los. Donam recursos per poder crear un embrió de xarxa de centres innovadors que puguinservir de referent. També un pla de formació del professorat, que crec que és molt innovador. Pel que fa als currículums, i amb el marge estret que dóna la LOMQE, inclourem blocs d’hores de lliure disposició molt amplis per afavorir que puguin fer els treballs interdisciplinaris.

És possible l’educació sense llibres de text?

Clar que ho és. Hi ha molts centres que elaboren els seus propis materials. Les fonts d’informació són molt més grans que fa una sèrie d’anys. No qüestionam una manera de treballar o una altra, però sí que pensam que les editorials s’hauran d’adaptar als nous temps.

Però n’hi ha prou de canviar el llibre per una tauleta?

S’ha demostrat que no. S’ha posat en evidència, com va passar aquí, que la dotació massiva de material informàtic no té una correlació directa amb una millora de resultats. S’han de donar eines als alumnes perquè puguin treballar les tecnologies de manera educativa.

Hi ha cert conservadorisme amb alguns docents perquè no volen aplicar nous mètodes?

No es poden fer correlacions directament. És cert que els professors de l’Estat tenen una mitjana superior a la resta de països europeus. Però n’hi ha de grans que es preocupen durant tota l’etapa d’ensenyament de renovar-se i formar-se i hi ha joves que no ho fan ni d’entrada. Però el món està canviant i coses que funcionaven molt bé al començament ara possiblement no funcionen tan bé.

Sap greu que, per la massificació d’aules, no es puguin adoptar mètodes que funcionarien millor?

Clar que en sap. Però abaixar les ràtios és una qüestió prioritària de la Conselleria. L’any passat vam posar 400 docents nous. Pensam que el proper curs podrem tornar a fer una aportació significativa de professorat. Ara bé, el que no es pot pretendre és que canviem l’educació simplement abocant-hi recursos. Són necessaris, però s’han d’aplicar també noves mesures metodològiques i pedagògiques.

Paralització de proves LOMQE a Balears i incertesa al govern en l’escenari estatal. Com es presenta el curs vinent?

Procurarem que es presenti amb la màxima normalitat possible. A ningú no se li escapa que aquesta és una situació molt complicada. Es necessita estabilitat. I certeses. Un centre educatiu no s’hauria d’estar preocupant de si canviarà la normativa o no. S’hauria d’estar preocupant de la feina que fa.