En 60 anys, la baldriga balear podria extingir-se
Els ornitòlegs alerten de la desaparició d’aquesta au marina
PalmaLa baldriga balear, també anomenada -sobretot a les Pitiüses- virot petit, és l’única au marina endèmica que existeix a l’estat espanyol i es troba en perill crític d’extinció. És un animal encara més amenaçat que el linx ibèric. Un equip d’ornitòlegs treballa en l’estudi d’aquesta au, que es basa, principalment, en l’anàlisi del seu comportament a l’hora de caçar i en la identificació dels nuclis reproductors. Les darreres dades de l’estudi recullen que s’han trobat quatre nous nuclis reproductors de la baldriga balear identificats a la colònia que hi ha a l’illa de la Dragonera. Miguel McMinn forma part de l’equip d’ornitòlegs, la majoria dels quals provenen de la Universitat d’Oxford, i afirma que amb aquests quatre nous nuclis identificats ascendeixen a 350 les parelles reproductores que hi ha a la Dragonera.
La pesca és un problema
Tot i la bona notícia del descobriment d’aquestes noves parelles, no n’hi ha prou perquè la baldriga deixi d’estar amenaçada. “Entre el 14% i el 15% dels adults moren”, afirma McMinn, “una xifra molt elevada que, si es manté, farà que en 60 anys la baldriga balear s’extingeixi”. La rata negra, una espècie invasora que hi ha a la Dragonera, va deixar de ser una amenaça per a la baldriga, ja que el 2011 la Conselleria de Medi Ambient, amb la col·laboració del Consell de Mallorca, va engegar una campanya d’erradicació d’aquest animal. Tot i això, encara es continua treballant per eliminar-lo de manera definitiva.
No obstant això, el major problema que té ara la baldriga no són les rates, “sinó la pesca”, afirma McMinn, ja que amb l’art de palangre les baldrigues van a caçar a l’aigua, hi queden atrapades i moren ofegades. És per aquest motiu que l’equip en què treballa McMinn vol aconseguir una pesca sostenible i evitar així la desaparició immediata de l’au.
Que actuï el Govern
L’equip d’ornitòlegs reclama una intervenció del Govern per evitar l’extinció de la baldriga balear no només a la Dragonera, sinó també de les colònies que hi ha a Cabrera, -on vol anar aquest estiu a treballar-, Formentera i Menorca. A més, hi ha baldrigues al pas de la Xeixa, a prop de la finca de la Trapa. És per això que l’equip demana la col·laboració amb el GOB, que fa feina en la restauració d’una de les cases de la finca. McMinn apunta que “la baldriga balear és un animal desconegut i això també és molt dolent, ja que no ajuda que la gent s’hi impliqui perquè les institucions acabin apostant per investigar-lo” no només per la seva supervivència, sinó perquè amb l’anàlisi del seu comportament es poden treure conclusions sobre com afecta el canvi climàtic, afirma McMinn.
