Ariany, laboratori europeu de la tomàtiga de ramellet

ArianyUna hectàrea de terreny de la zona del pla d’Ariany és la base d’operacions del projecte europeu TOMRES, en el marc del programa Horitzó 2020, que té per finalitat la millora del cultiu de la tomàtiga. En el cas del planter d’Ariany, es treballa sobre la tomàtiga de ramellet. L’estudi d’aquesta hortalissa es realitza en diferents estadis i inclou nombroses varietats d’arreu del món.

La millora del cultiu reduint-ne el consum d’aigua i també d’adobs, sense que el producte perdi qualitat, és un dels objectius de la investigació, per a la qual es recorre també a la millor tecnologia avui en dia aplicable per vigilar el procés de creixement de la planta.

El grup de recerca en biologia de les plantes en condicions mediterrànies de la Universitat de les Illes Balears (Plantmed) és qui du a terme el projecte. Està integrat per un equip d’investigadors que encapçala el doctor en Biologia Jeroni Galmés, acompanyat pels doctors Jaume Flexas, Miquel Ribas, Miquel Àngel Conesa, Xurxo Gago, Cyril Douthe, Hanan Elaouad, el doctorand Mateu Fullana i els biòlegs David Alonso i Gerardo, a més dels alumnes de treball de fi de grau d’Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural Joana Maria Fontclara, Jaume Canyelles i Xavier Coll.

A grans trets, l’estudi que es realitza a Ariany analitza un cultiu de tomàtigues que ocupa 10.000 metres quadrats, dividit en tres parcel·les sotmeses a diferents paràmetres de reg i també de nutrients.

Millorar el rendiment de les plantes en condicions d’estrès hídric i de fertilitzants, i maximitzar el rendiment de l’aigua i de nutrients en un context de canvi climàtic són l’eix central d’aquest estudi sobre la tomàtiga, que esdevé una de les cames del projecte europeu que té ramificacions en altres regions del continent.

Els tres segments de tomatigueres que hi ha a la finca experimental d’Ariany tenen un tractament diferent quant a dosis de reg i de nutrients. Unes 5.000 plantes de fins a 260 varietats -entre locals, silvestres, híbrides i comercials- formen el material vegetal amb què s’experimenta. Es pretén detectar aquelles varietats que reaccionen millor a les situacions d’estrès hídric i de nutrients.

Els investigadors de la Universitat, juntament amb la cooperativa Agroilla, que també participa en el projecte, són els qui avaluen el procés de creixement i de producció de les plantes. Més endavant, decidiran si hi ha matèria i base que avalin la creació en laboratori de noves varietats. Aconseguir-ne unes que necessitin menys aigua i menys fertilitzants, sense perdre el tast ni la textura, és la feina genètica que queda per concloure i, posteriorment, difondre’n els resultats a la indústria agroalimentària.

Combinacions genètiques

“Es tracta de posar en valor les varietats, fer combinacions genètiques amb tècniques innovadores de cultiu, sense que això suposi perdre la qualitat nutritiva, que és el punt en què els consumidors són tan exigents”, subratlla Jeroni Galmés.

Per a les fases de control dels cultius, es disposa de la tecnologia més avançada; en aquest cas, el suport de drons que, a través de sensors remots, aporten dades dels fluxos de CO2 cap a les fulles en els processos de fotosíntesi, l’eficiència de l’ús de l’aigua, la temperatura de les plantes, la vigilància del seu estat fisiològic i agronòmic, també la producció de quilos i la textura, entre d’altres paràmetres.

Segons Jeroni Galmés, cap d’investigació del grup de recerca Plantmed, el camp d’estudi amb 260 varietats de tomàtiga al pla d’Ariany es fa en coordinació amb altres equips d’investigació que també hi aporten experts. Per tant, “es tracta d’un experiment multidisciplinari” en el qual no manca l’aplicació de tècniques d’agricultura ecològica.

La UE ha destinat sis milions d’euros al conjunt de tots els estudis englobats en el projecte TOMRES, en el qual, a banda de la UIB, hi participen 24 entitats, entre les quals hi ha dotze universitats i institucions de recerca europees, empreses agrícoles i de tecnologia dirigida a l’agricultura.

Identificar les varietats més resilients a la manca d’aigua i de nutrients és la primera baula en el procés que ha de conduir l’equip d’investigació a resoldre la problemàtica que el canvi climàtic genera en el cultiu de la tomàtiga. A la vegada, aquest experiment s’empra com a model per a estudis de producció de cultius d’hortalisses de característiques semblants.

Sergi Bolera, del departament tècnic d’Agroilla, remarca que l’assaig va dirigit a comprovar quines varietats de tomàtiga s’adapten millor al canvi general del clima i quines aporten un major rendiment, i recorda que hi ha 200 castes diferents de tomàtigues de ramellet.

Queixes per la manca de suport del Govern a la investigació

La UE aporta sis milions d’euros a la investigació del futur de la tomàtiga en un entorn de canvi climàtic que, segons les previsions dels científics, a molts indrets com a l’Arxipèlag suposarà un reducció dràstica de recursos hídrics.

El programa d’estudi de les Balears, que té el camp de treball a Ariany, és una de les línies finançades des de Brussel·les. Però què aporta el Govern de les Illes a la investigació? En fer aquesta pregunta, els científics arrufen el nas. “Molt poca cosa”, respon l’investigador principal. “Quant a recerca, l’aportació és pírrica”, subratlla. En aquest cas, 10.000 euros de l’erari autonòmic serveixen per ajudar a sufragar part del cost del banc de germoplasma que la UIB té de la tomàtiga de les Illes. Jeroni Galmés, molt crític amb el poc suport que es dona a la investigació, opina que un 10% de l’ecotaxa hauria d’afavorir la recerca i els estudis dirigits a combatre els efectes del canvi climàtic. Els científics, a més de bones paraules, necessiten més finançament.