"Arribarà un dia que els morts enterrarem els vius"

L'Assemblea Popular de Porreres ret homenatge als porrerencs assassinats durant la Guerra Civil

L'homenatge ha tengut lloc al pati de Ca'ls Hermanos
Carmen Buades
15/08/2016
2 min

Porreres"No us preocupeu, demà em mataran, però arribarà un dia que els morts enterrarem els vius". Aquestes van ser les paraules amb què Pere Nicolau Sorell va acomiadar-se de la seva família abans de ser duit a matar el 15 d'agost de 1936 i les mateixes amb què, avui, l'Assemblea Popular de Porreres li ha retut homenatge a ell i als altres 13 porrerencs que aquell dia d'ara fa 80 anys van ser retinguts pels falangistes al pati de Cals Hermanos i assassinats l'endemà a Manacor.

A l'acte s'ha recordat la biografia d'aquestes 14 víctimes, però també s'ha volgut fer menció dels altres 21 porrerencs i porrerenques que van ser assassinats aquell mateix any. De fet, s'han inaugurat unes plaques amb els noms de totes aquestes persones que, a partir d'avui, passaran a formar part del racó de la memòria de Porreres, situat a l'oratori de la Santa Creu (on, durant la guerra, s'afusellaven republicans).

A més de la lectura de les 14 biografies (llegides seguint l'ordre en què aquestes persones van ser detingudes), l'homenatge ha anat acompanyat d'una ofrena floral i de l'actuació de dos grups musicals, Vers Endins i Sang de Terra, però també de les paraules de Climent Garau: renét de Climent Garau (Marió), batle republicà de Porreres assassinat el setembre de 1936, i fill de l'exili que aquesta família va haver de fer al Brasil després de l'execució de Marió.

La Llei de fosses

Durant l'homenatge no han faltat referències a Llei de fosses aprovada recentment, que obliga el Govern a recuperar les víctimes de desaparicions forçades durant la Guerra Civil i el franquisme. La fossa de Porreres és la més gran de les identificades a les Illes: s'espera que hi hagi més d'un centenar de persones de 29 municipis diferents. Després que el passat mes d'abril ho ordenàs una jutgessa argentina, responsable de tramitar la querella interposada per l'associació Memòria de Mallorca contra els crims comesos durant la repressió franquista, aquesta serà també la segona fossa de l'illa a exhumar-se (la primera va ser la de Sant Joan, el 2015).

Si se segueix el calendari previst, l'obertura es farà el setembre, una notícia que Maria Antònia Oliver, presidenta de Memòria de Mallorca, celebra des de la Comissió de Seguiment de la Llei de Fosses: "les coses a l'administració van lentes, però anam fent passes i que s'obri el setembre no només és la millor època per fer-ho, sinó també la voluntat de la Comissió Tècnica".

stats