Art per combatre la massificació turística

PalmaLa resistència al turisme a Eivissa ha agafat forma d’il·lustració. Diversos artistes i col·lectius demostren a través de les seves creacions el que molta gent de l’illa pensa. “Des de l’art, el missatge arriba de manera més directa, a primera vista. És important que faci una funció de testimoni lliure i altaveu per a la reivindicació, més enllà de les funcions més habituals com la decoració o l’especulació”. Així ho veu Toni Planells, Untaltoni a les xarxes socials. És, entre d’altres coses, il·lustrador i va començar a dibuixar la massificació el 2008 a la revista Eivissa, després que s’acabassin les autopistes i com a homenatge per a Ca na Palleva: una pagesa feia una pintada que deia ‘Això ja no és ca meva’. L’any en què s’hagin fet, però, no importa, són més que vigents.

Planells ha col·laborat amb diversos col·lectius com Prou! i CAIN, on va publicar la ja famosa panera que substitueix les formigues de l’anunci d’una discoteca. “A Eivissa ens coneixem tots”, explica. Tots, més o menys. CAIN és l’acrònim de Col·lectiu Artístic Illenc Nihilista, un grup de persones anònimes que sorgeix com a “moviment crític cap a les polítiques dirigides des de la màfia local”.

Són anònims per dues raons: perquè qualsevol pot formar part del col·lectiu i per evitar represàlies, perquè “en un lloc com a Eivissa n’hi hauria contra els nostres membres”. El seu nom també dona pistes. “S’hi poden cercar també referències bíbliques, però qualsevol eivissenc l’entén”. Caïm era l’altra cara d’Abel. L’altra cara d’Eivissa, també, té el nom d’Abel. Per això es reapropien dels cartells de les discoteques i de la seva estètica, per mostrar i demostrar que “la propaganda oficial ho disfressa d’èxit econòmic mentre es posa fi a la qualitat de vida de l’illa” i “porten Eivissa i la seva societat cap al col·lapse”.

Diversitat amb un mateix objectiu

Les seves il·lustracions corren per les xarxes socials, un canal que, creuen, amplifica el missatge i se’n fa ressò. Untaltoni ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació, mentre que CAIN diu que han desaparegut algunes de les “poques” peces que parlaven d’ells.

La manera de resistir és diferent, però el missatge és el mateix. Les il·lustracions de CAIN són més àcides, mentre que les d’Untaltoni són més realistes. Totes, però, tenen el mateix missatge: Eivissa està saturada i la culpa és del model econòmic i de qui el controla.