Autonòmiques amb primera volta de les generals

PalmaLes del 24 de maig no són només unes eleccions municipals i autonòmiques (a 13 comunitats), són també una primera volta de les estatals del final de l’any. Unes generals que, a la vegada, es plantegen com un plebiscit sobre el règim polític sorgit de la Transició i sobre els seus dos principals actors, PP i PSOE.

A Balears, també. Amb menor càrrega, les autonòmiques de fa quatre anys ja foren una avantsala de les generals. Les eleccions de maig de 2011, que a les Illes va guanyar amb més solvència que mai el PP, anunciaren allò que passaria mesos després a l’estat: l’estrepitosa caiguda del PSOE i la victòria amb majoria absoluta dels populars. Quatre anys després es visualitza un escenari amb semblances, però un poc més enrevessat. Les enquestes vaticinen una caiguda dels populars, però aquesta no aniria en benefici dels socialistes, sinó de l’aparició de nous actors polítics d’àmbit estatal, com Podem i Ciutadans. El bipartisme, almenys de moment, no mor, sinó que deriva en bipartidisme imperfecte: amb un partit predominant, el PP, i un altre, el PSOE, que sobresurt entre la resta de formacions com Podem, MÉS, Ciutadans, El Pi i Guanyem, sempre, és clar, que aquests dos darrers puntuin.

L’escenari dels sondejos estatals, que situa quatre partits amb possibilitats de ser primera força, no es reprodueix a Balears. El sistema de les Illes, amb especificitats pròpies, manté el PP a distància de la resta i limita l’auge dels partits emergents, com Podem i Ciutadans. La pèrdua de suport dels populars, que es compensaria parcialment amb la irrupció de Ciutadans, i la davallada del PSIB, que s’equilibraria sobradament amb la representació de Podem i el manteniment de MÉS, dibuixa dos blocs, un de dretes i un d’esquerres, força equilibrats, i deixa un escenari electoral totalment obert. Ja se sap que només guanya qui governa. I a les Illes hi ha prous precedents com per no cantar victòria la nit electoral.

El PP és qui més s’hi juga en aquestes eleccions. No només es juga el govern de les principals institucions, sinó també un estatus, el de ser l’únic partit capaç d’assolir majories absolutes, amb percentatges de vots superiors al 40%. Tot apunta que la situació canviarà. Fins i tot el PP ja no planteja aquests comicis com un tot o res, com havia fet sempre. Ara admet que l’estabilitat també es pot assolir amb pactes. S’haurà de veure si la situació és conjuntural o si s’obre una nova etapa. I s’haurà de veure també si, malgrat perdre vots, el PP pot mantenir la distància respecte el segon partit de Balears, un element determinant per a la consecució de majories àmplies. Tant si atura el cop com si no (aquí i a altres comunitats), tindrà lectura estatal.

Previsiblement, el PP perdrà el seu paper de partit hegemònic a la dreta. L’aparició de Ciutadans -també en part d’El Pi- ja provoca que l’electorat de dretes tengui al seu abast la possibilitat de decantar-se per més d’una candidatura amb possibilitats d’obtenir representació. Si Ciutadans -o El Pi- aconsegueixen escons, el PP deixarà de ser l’única opció al Parlament en aquest aspectre polític. No es retornarà tampoc a la situació anterior al 2011, perquè UM, malgrat ubicar-se a la dreta, era un partit frontissa sense vasos comunicants amb els populars en l’àmbit de l’electorat.

Darrere del PP, els socialistes també es juguen prou. Tot i que cap enquesta preveu que Podem pugui superar els socialistes a les Illes i manco després que els darrers sondejos comencin a apuntar que el nou partit s’esfondra, sí que s’apunta una reducció de la distància entre el PSIB i el tercer partit. L’aparició de Podem i la continuïtat de MÉS, ambdós a manco distància del PSIB, li faran perdre poder dins de l’esquerra, sobretot a l’hora de determinar el seu pes en un hipotètic govern de pacte.

MÉS, ja consolidat, havia de recollir el descontentament de l’esquerra amb el PP i amb el PSOE, fins que Podem li tallà les ales. Ara, l’ofec que mostra el nou partit li torna a donar aire. Per a El Pi, aquests són un comicis de blanc o negre: o entren al Parlament o el seu futur es complica. I Podem i Ciutadans (també en part Guanyem, la plataforma d’Esquerra Unida) afronten un test clau que determinarà en quin grau són una realitat i en quina situació es troben de cara a les eleccions que realment els interessen: les generals.

PP: Objectiu: mantenir el Govern

Qui més es juga és qui més té i, a Balears, és el PP. Durant aquests quatre anys ha governat la Comunitat amb una majoria absoluta mai vista, ha controlat els consells de Mallorca, Menorca i Eivissa també amb majoria absoluta i ha disposat dels batles de Palma i de la majoria de localitats. En un panorama sense majories absolutes com el que plantegen les enquestes, els populars difícilment podran mantenir la situació. Ningú preveu que no siguin ells els més votats, però això no sempre basta. Només guanya qui governa.

L’única victòria del PP i també de José Ramón Bauzá passa per seguir governant la Comunitat, encara que sigui amb els pitjors resultats i en minoria. El manteniment del Govern, almenys internament i també de cara a Gènova, permetria compensar derrotes eventuals en l’àmbit insular o municipal. La seva pèrdua obriria una escletxa dins el partit i dibuixaria un futur més incert per al seu president.

Si Bauzá és president haurà guanyat també el seu discurs, almenys internament. La seva derrota pot obrir també un debat que, vinculat al de la seva continuïtat, posi sobre la taula un replantejament del partit. Bauzá, que ha intensificat el presidencialisme del PP, també l’ha situat en tesis incòmodes per una part de les bases que, en funció dels esdeveniments, es poden revisar.

En l’àmbit municipal, l’escenari és similar. Sembla complicat que pugui mantenir tantes batlies com les que té, sobretot perquè al desgast del govern, s’hi han sumat crisis internes en diversos municipis, amb escisions, relleus forçats i aparicions de candidatures alternatives, que fan inevitables pèrdues de vots municipals, amb conseqüències autonòmiques. També aquí, la victòria passa per mantenir Palma.

PSOE: Liderar un canvi i fer presidenta Armengol, única victòria possible

Els socialistes no es plantegen guanyar les eleccions. Almenys no ho diuen. El seu discurs vincula l’èxit al canvi, a un “canvi segur”, o sigui, amb ells liderant. Al PSIB també li passa un poc com al PP. El partit i la seva candidata, Francina Armengol, només podran vendre un èxit si hi ha canvi de govern, si ells formen part d’un futur executiu autonòmic i si ella n’és la presidenta.

Qualsevol altra combinació serà un fracàs perquè, a més, si s’ha de fer cas a les enquestes, no es preveu un creixement del PSIB ni al Parlament ni als consells ni a Palma que pugui justificar un discurs alternatiu. No li bastarà una pèrdua de vots del PP ni una retallada de la distància que ara li duu ni un creixement de l’esquerra si Armengol no acaba de presidenta.

El futur d’Armengol està més vinculat que mai al del seu partit. Només si és presidenta, tindrà assegurat tornar-se a presentar. Una derrota l’erosionaria internament i tornaria a posar sobre la taula la possibilitat de relleus. No només de cares, també de discurs. Amb tot, la darrera derrota ara fa quatre anys no es va saldar amb cap canvi de discurs, sinó només en un relleu natural, el d’Armengol per Francesc Antich, i en la retirada d’Aina Calvo. El control del partit (demostrat en congressos i primàries) i la manca de consolidació del lideratge al PSOE, van a favor d’Armengol.

MÉS: Consolidar-se o créixer, el dilema que es resoldrà el 24-M

Biel Barceló no es tornarà a presentar d’aquí a quatre anys. Deixarà un projecte consolidat internament, que funciona com si fos un únic partit. El futur de Barceló no depèn d’aquestes eleccions, en depèn més el de MÉS. No està en joc la seva existència, però els comicis serviran per valorar si la coalició creix o just es manté, si és quelcom més que allò que va ser el PSM o té un sostre.

MÉS no és presentava a aquestes eleccions per mantenir resultats, sinó per créixer. Aspirava, seguint l’estela de Compromís al País Valencià, a aglutinar el descontentament generat a l’esquerra per les polítiques del PP i les respostes del PSOE. Va fer les passes per ressituar-se i es va plantejar, fins i tot, la possibilitat de superar els socialistes, però l’aparició de Podem -i, en menor mesura, la crisi de les seves primàries- varen minvar les seves expectatives de creixement. La rebaixa en les expectatves de Podem, que s’ha començat a visualitzar en les darreres setmanes, o el moviment d’Esquerra amb Guanyem li poden tornar a donar més alè.

Com els socialistes, MÉS no es planteja guanyar les eleccions i, en bona part, el seu èxit està condicionat a la consecució del govern, encara que no lideri el canvi. Guanyarà si hi ha canvi i entra als executius. I encara ho farà més si el PSIB perd preponderància en l’esquerra. Si no hi ha govern, podrà llepar-se les ferides si s’apropa al PSIB, si supera Podem o si consolida presència territorial amb una marca nova, sobretot en l’àmbit municipal.

PODEM: Primer test per mesurar si encara creix o es desinfla

La irrupció d’aquest partit emergent redefineix el mapa polític estatal i també el de Balears. Els seus grans resultats a les europees obligaren a tenir-lo en compte. I, des de llavors, totes les enquestes li garanteixen representació al Parlament, al Consell de Mallorca i a Palma. Però els seus resultats a les andaluses, on, malgrat haver aconseguit una important força, no satsifà les expectatives creades, suposen un punt d’inflexió. El procés de construcció de la formació, l’exigència de posicionament en qüestions concretes, el qüestionament públic del comportament fiscal o laboral d’alguns dels seus dirigents i, darrerament, les crisis internes han contribuït a rebaixar la força que se li preveia. El partit ha anat abandonant l’ambigüitat que l’havia ajudat a créixer i s’ha anat situant clarament a l’esquerra. No vol dir amb qui pactarà, si és dóna el cas, però només pot pactar amb l’esquerra. Les autonòmiques -de Balears i de les altres comunitats- serviran de termòmetre per mesurar-ne la força en clau estatal, però també serviran per valorar on se situa en les polítiques d’aliances. El fet que la seva prioritat siguin les generals pot condicionar-ne la política d’acords en territoris com Balears. Un pacte amb Podem no es decidirà aquí.

EL PI: Entrar al Parlament balear per poder ser decisius

El punt de partida d’El PI és, salvant totes les distàncies, com el d’Esquerra Unida. Les dues forces estan fora de les principals institucions de les Balears, durant aquests quatre anys s’han refugiat en la seva implantació territorial -el partit de Jaume Font- o en la seva respresentació estatal -el de Manel Carmona- i pretenen que el refugi els serveixi ara de palanca per fer el salt al Parlament. El Pi confia a mantenir els suports que fa quatre anys assoliren per separat La Lliga i Convergència i aspira a aglutinar votants del PP descontents a la Part Forana de Mallorca -els suposats ‘regionalistes’- i a les altres illes. Però té un problema a Palma, que li llasta les aspiracions de ser present a les principals institucions. La seva implantació territorial i les possibilitats de créixer en alguns municipis i a les altres illes no li serviran per poder defensar un bon resultat, si aquest no li permet obtenir representació al Parlament. Fins ara les enquestes el deixen amb un peu dins i un defora. Si obté representació, i en funció dels resultats, fins i tot podria decidir govern, un poder que només tenia un partit frontissa com UM. El Pi manté una certa ambigüitat en aquest punt. És conegut que hi ha dirigents reacis a pactar amb el PP, però no són tots. I el discurs de no pactar amb un PP que faci les polítiques que ha fet fins ara no tanca completament la porta. El Pi, si puntua, es podria trobar amb el dilema d’haver de decidir.

CIUTADANS: Una aposta per captar el vot que abandona el PP

A diferència de Catalunya, on ha fet de l’eix nacional la seva raó de ser, tant fundacional com vital -una situació que li permet xuclar vot espanyolista del PP i també del PSC-, a Balears i a la resta de l’Estat, Ciutadans és un partit liberal que creix a costa del desgast del PP. Ara la seva presència a les Illes és nul·la, però les enquestes el situen al Parlament i algunes, fins i tot, li donen la clau per decidir el Govern. Empès per una onada estatal, irromp amb força sense estructura implantada. La digitació d’un candidat autonòmic amb perfil i la conformació d’una candidatura autonòmica escorada, provoquen que a Balears just pugui arribar a acords amb un únic partit, el PP. Tot i que ha avançat que no entrarà a cap govern, la formació necessita projectar-se com a opció de govern en l’àmbit estatal en un temps rècord. Ningú veu Ciutadans permetent un govern de l’esquerra, sinó més aviat com la crossa que necessita un PP balear sense majoria absoluta. Malgrat que les seves opcions estan limitades pel fet que només presenti candidatura al Parlament per Mallorca, al Consell de Mallorca i als ajuntaments de Palma, Calvià, Alcúdia i Son Servera, això li pot bastar per permetre governs del PP a les principals places.

GUANYEM: Una sortida contra la competència dels emergents

Guanyem havia de ser una plataforma que aglutinàs l’esquerra al marge del PSOE i ha acabat sent una marca que lidera Esquerra Unida i que incorpora independents i militants d’Esquerra Republicana. Una formació que, després de sortir de MÉS, ha decidit oficialment no presentar-se amb les seves sigles a les autonòmiques per Mallorca, ni al Consell de Mallorca ni a l’Ajuntament de Palma. Esquerra Unida, com apunten les enquestes i com s’ha vist en eleccions com les europees i les andaluses, pateix més que ningú la irrupció de Podem. El seu espai a Balears encara es fa més estret per la presència de MÉS. Guanyem és la seva aposta per intentar reduir els danys i, alhora, superar l’ostracisme en què la situaren les darreres eleccions, fora de les principals institucions de les Illes. La pèrdua de força del partit emergent, més que l’operació amb Esquerra, li pot fer guanyar presència de cara a obtenir una representació en les institucions que només li atorguen algunes enquestes, i pels pèls. Més que per entrar o no en un hipotètic govern progressista, el seu èxit passarà per tornar a aconseguir representació al Parlament. El seu comportament servirà de barem per valorar quin pot ser el futur d’IU en l’àmbit estatal.