L’autopista Campos-Llucmajor requerirà expropiar 222 finques

PalmaEl nou projecte de desdoblament de l’autopista entre Campos i Llucmajor suposarà l’expropiació de 222 finques entre els dos municipis. En total, es veuran afectats 320.626 metres quadrats de sòl rústic, fet que representa una reducció de 194.000 m2 respecte del projecte presentat el 2013.

No obstant això, el nombre de finques afectades és major en la proposta presentada la setmana passada pel Consell de Mallorca que en el projecte de desdoblament que va redactar el Partit Popular durant la legislatura anterior (de les 210 propietats que s’haurien hagut d’expropiar amb el projecte que es va retirar el 2015, es passa a 222 amb l’actual).

Amb la proposta anterior, el 53,8% de les finques que quedarien tocades es troba al municipi de Llucmajor, mentre que l’actual redueix aquest percentatge al 43%. Els metres quadrats expropiats al municipi de Campos minven amb el projecte nou, encara que s’hagi introduït una travessia pel poble que abans no es considerava: el pla actual inclou, a més dels 8,8 quilòmetres per connectar els municipis, 1,2 quilòmetres més de carretera, un carril bici i un passeig per a vianants dins de Campos.

Tot i així, els metres quadrats que s’expropiaran en aquest municipi seran menys dels que s’havien d’expropiar segons el projecte anterior: dels 243.755m2 de la proposta presentada durant la legislatura passada, el nou desdoblament n’afectarà 160.860 (un 65% menys). Aquest fet s’explica per la reducció de l’amplada de la carretera que preveu el projecte actual (que, en principi, es començarà durant el primer trimestre del 2017 i estarà llest el 2019).

El personal tècnic del Consell de Mallorca encara treballa per saber quant podrien costar aquestes expropiacions, però és habitual que aquests casos acabin als tribunals per no haver-hi acord entre la institució insular i els propietaris de les finques.

“Quan es redacta un projecte urbanístic”, expliquen des del Consell, “es fa una estimació del que s’hauria de pagar per l’expropiació i se n’avança una part al propietari”. El preu es fixa en funció de si el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) defineix aquell terreny com a sòl rústic o urbà. En molts casos, els problemes apareixen si aquell solar té una construcció, perquè el propietari ha de demostrar davant l’Administració que aquella obra és legal, fet que suposaria una variació del cost a pagar. Quan no hi ha acord entre les parts, el cas acaba al Jurat d’Expropiacions, que decidirà quin n’és el preu just.

Sentències

En el moment que una expropiació arriba als tribunals per desacord entre les dues parts, el procés s’allarga durant anys, fet que acaba suposant el pagament d’interessos un cop es resolgui el conflicte.

Aquesta va ser, precisament, la situació amb què es va trobar el Consell de Mallorca amb les obres de la variant de Pollença (la carretera entre el port i Formentor).

La institució insular ha hagut de pagar dues sentències per l’expropiació de dues finques diferents a l’hora de fer la carretera. En un d’aquests dos casos, a més dels 3,35 milions d’euros per l’expropiació en si (una quantitat que en un primer moment el Jurat d’Expropiacions fixava en set milions), el Consell va haver de pagar al propietari del terreny 1,62 milions d’euros en interessos.

La segona sentència va obligar la institució insular a pagar prop de 876.000 euros per l’expropiació d’un terreny en sòl urbà, als quals s’havien d’afegir uns 269.000 més pels interessos, la qual cosa implica un 30% més del que acabaria costant l’expropiació.