Els 'toros a la balear' "espolien" la cultura espanyola, segons el Ministeri

PalmaEl Ministeri de Cultura considera que la proposició de llei que regula el "toros a la balear" suposa un "espoli" del "patrimoni cultural, artístic i monumental espanyol". Així ho indica l'informe de la Direcció General de Belles Arts i Patrimoni Cultural, en el qual posa en dubte la constitucionalitat de 9 dels 14 articles dels quals consta la iniciativa que el Pacte preveu aprovar durant el mes de juliol. En total, són 13 les objeccions que es recullen en un extens informe de 20 pàgines, que ha estat remès als grups parlamentaris que promouen el projecte. Fonts que han participat en el redactat de la norma ja han assenyalat a l'ARA Balears que preparen una resposta "molt completa" a aquest avís.

L'informe, al qual ha tingut accés aquest mitjà, comença esmentant l'article 149.1 de la Constitució, que determina que l'Estat té la competència exclusiva en la defensa del patrimoni cultural, artístic i monumental espanyol contra l'exportació i l'espoli". Aquesta darrera paraula, de fet, apareix subratllada en negreta. "No hi ha dubte que la tauromàquia forma part del patrimoni cultural comú espanyol" arran de l'aprovació de la Llei 18/2013, assenyala el text que afegeix que, a partir de la llei, l'Estat té "el deure de protecció i conservació de la tauromàquia".

En total, són 13 les objeccions que posa l'Estat, de manera inicial, a les regulacions que impulsen els grups parlamentaris d'esquerra. Entre aquestes, per cert, no s'hi troba l'obligació per als toreros de sotmetre's a controls antidòping. Per tant, tot indica que aquesta mesura sí que és constitucional.

L'ús d'objectes punxants i la mort de l'animal no són negociables

L'informe assenyala que la sentència del Tribunal Constitucional que derogava la prohibició dels bous a Catalunya “declara inconstitucional la prohibició de les corregudes bous i els espectacles amb bous que incloguin la mort de l'animal i l'ús de la pica, les banderilles i els estocs”. En aquest sentit, assenyala que el TC “no estableix matisos o distincions” i afegeix que “podria haver permès la prohibició dels espectacles amb bous que no incloguin l'ús de la pica, banderilles i l'estoc, però no ho fa”. En aquest sentit, insisteix que “en l'àmbit cultural espanyol, ambdós conceptes descriuen la mateixa realitat”.

Per tant, argumenta el Ministeri, prohibir l'ús de determinats objectes punxants, tal com fa la proposta balear, quedaria fora de la Carta Magna. En aquest sentit, l'informe recorre a la definició que fa de 'lídia' la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua: “Burlar el bou esquivant les seves escomeses segons les regles de la tauromàquia, fins a donar-li mort”. Per tant, Madrid considera que la mort de l'animal tampoc no és negociable i afegeix que la tradició portuguesa, en la qual es basen els 'toros a la balear', on el bou no mor és “irrellevant”. “El caràcter nacional de l'espectacle taurí exigeix una regulació uniforme”, diu el text.

Limitar el nombre de bous atempta la llibertat d'empresa

L'informe també posa en dubte la limitació, a un màxim de tres, del nombre de bous que es poden torejar en una correguda. En aquest sentit, el Ministeri admet que “la casuística sobre aquest punt és variada i flexible”, però prioritza “la llibertat de l'organitzador del festeig per fixar el nombre d'animals” que, generalment, haurien de ser sis, segons s'indica.

“No cal oblidar que, a banda del seu aspecte cultural, la festa dels toros és també un mercat propi de producció de béns i serveis, en el qual conflueixen diversos interessos i que es configura com un sector econòmic nacional de primera magnitud”, diu el text. En aquest punt, s'esmenta la “llibertat d'empresa” i considera que la restricció a un màxim de tres bous per correguda “suposa una restricció de la llibertat empresarial que no es veu justificada” per les competències que té la Comunitat en matèria de “política d'espectacles”. “Què afegeix a la protecció del bon ordre, el desenvolupament ordenat i la protecció de les persones limitar un nombre màxim de bous? I per què tres? Per què no dos, quatre o cinc?”, es demana el Ministeri.

L'informe també qüestiona que es limiti a 10 minuts el temps que es pot lidiar un bou, una mesura que titlla d'”arbitrària” i que considera que “topa frontalment amb les competències estatals de determinar la regulació comuna que eviti la degradació de les corregudes de bous o impedeixin que resulti desvirtuada en els aspectes essencials”. Novament, utilitza un exemple molt similar a l'anterior: “Entraria dins d'aquesta competència autonòmica la fixació d'una duració màxima per a les produccions teatrals o operístiques?”, es demana el Ministeri.

Una tercera objecció relativa a la “llibertat d'empresa” està relacionada amb l'obligació per als empresaris taurins balears de contractar la ramaderia més propera a l'Arxipèlag per minimitzar els efectes del trasllat dels bous des de la Península. “Suposa un trencament injustificat del principi d'unitat de mercat”, alerta el text, que torna a fer servir el símil teatral: “Entraria dins de les competències de les comunitats autònomes determinar l'obligatorietat de contractar els actors o companyies més properes al teatre on es vulgui desenvolupar una representació cultural?”.

Avaluar l'estat psicològic del bou és “pintoresc”

La intenció dels promotors de la iniciativa d'obligar a avaluar que l'animal no pateix es considera una “trava administrativa dirigida a obstaculitzar el desenvolupament normal dels festejos més que no pas una manifestació de la competència autonòmica de protecció als animals”. En aquest sentit, adjectiva com a “pintoresca l'exigència de l'apreciació de l'estat psíquic de l'animal com a element indispensable per al desenvolupament de la correguda de bous”.

Prohibir l'accés de menors d'edat a les corregudes és propi de dictadures

L'informe també posa en dubte que es consideri “infracció molt greu” l'assistència de menors d'edat a les corregudes. En aquest sentit, recorda que la primera prohibició d'aquest tipus es va produir durant la dictadura de Primo de Rivera, el 1929. La llei de 2013, en canvi, assenyala que “és competència de l'Estat garantir la promoció i conservació de la tauromàquia i tutelar el dret de tots al coneixement, accés i lliure exercici en les seves diferents manifestacions”.

Finalment, també es posa en dubte el seguit de normes de seguretat que s'imposa als espectacles taurins. “L'evident perillositat dels festejos taurins no justifica el detall de mesures administratives com la que prescriu la necessitat que el sòl i les parets seran llises i revestides de materials no porosos que siguin netejats desinfectats enèrgicament” o que “als voltants de la infermeria hi ha d'haver una sala amb lavabo i una pica per al rentat de mans del personal sanitari”.

Finalment, assenyala que “l'existència de bous no justifica un major nivell de protecció dels espectadors davant casos d'emergència i possible evacuació en cas d'accident o crisi sobtada”.