Les Balears són la comunitat on més cobren les persones sense qualificació

PalmaEls salaris a les Balears són més baixos que la mitjana de l’Estat. Les Illes ocupen la vuitena posició en el rànquing de salaris espanyols: 21.322 euros, 1.536 menys que la mitjana estatal i 6.465 euros per sota de la comunitat on més es cobra, el País Basc, segons les dades de l’Enquesta d’Estructura Salarial publicada fa unes setmanes per l’Institut Nacional d’Estadística. No obstant això, les Balears són també la comunitat on millor cobren les persones que no han acabat els estudis d’Educació Primària.

Si les dades sobre els salaris es miren en funció del tram d’estudis dels treballadors, les Balears passen a ser el territori espanyol que millor paga la gent sense estudis: un 26% més que en el conjunt de l’Estat, la vuitena que millor paga les persones diplomades i l’onzena pel que fa als treballadors amb Educació Secundària de segona etapa.

A les Illes, per tant, les persones amb baixa qualificació cobren més que les persones amb baixa qualificació d’altres territoris d’Espanya, però aquesta dissonància es produeix també en sentit contrari, ja que els salaris més alts de l’Arxipèlag, tot i ser més del doble d’alts que els sous més modestos, són més baixos que els salaris més alts en l’àmbit estatal.

El valor del coneixement

“Això significa que a les Illes es valora més el no coneixement que el coneixement”, explica Antoni Riera, director tècnic de la fundació Impulsa Balears, qui lamenta que les empreses reclamen una mà d’obra de baixa o mitjana qualificació a qui, en proporció, pagaran millor que a les persones formades perquè en tenen més necessitat.

El fet que es doni aquesta necessitat respon, segons Riera, a la manera com està organitzada l’estructura econòmica, amb uns béns industrials de baixa qualitat tecnològica i serveis madurs. La mà d’obra que es reclama és, per tant, de qualificació mitjana.

En aquest punt entra en joc la sobrequalificació i la infraqualificació que es viu en el mercat laboral de les Illes. Una de cada dues persones que treballa aquí té un lloc de feina que no es correspon a la seva formació i són més d’un terç aquelles que no estan suficientment formades per dedicar-se a allò que es dediquen (mentre que el 17% de la població que treballa a les Balears té un lloc de feina amb una qualificació inferior a la seva formació).

Segons dades precisament de la fundació Impulsa, el 77,9% de les persones amb baix nivell formatiu que treballen a les Balears tenen un lloc de feina de categoria superior. Part de l’explicació d’aquest fenomen es troba en el fet que el 60% de la demanda d’ocupació correspon a una categoria mitjana, però només un 29,7% de la mà d’obra té una formació equivalent. En canvi, hi ha més població altament qualificada que llocs de feina d’alta qualificació en el nostre mercat laboral.

“El problema és que cada vegada s’incorporen més treballadors per fer el mateix, però no per poder produir millor”, afirma. El símil que el catedràtic d’Economia de la UIBfa per explicar-ho és a partir d’una persona que vol, per exemple, guanyar pes: “A les Balears estam mirant quants de quilos hem anat guanyant, que és el que ens diu el creixement econòmic, però no miram si aquests quilos els engreixam en greixos saturats o de manera saludable”.

Segons Antoni Riera, per tal de modificar aquesta tendència, la recepta a seguir hauria de ser “reespecialitzar l’estructura econòmica”, perquè és “l’única manera de fer uns serveis més intensius en coneixement i una indústria més intensiva en tecnologia”.

El director d’Impulsa considera que, seguint aquesta fórmula, es fomentarà l’augment de la competitivitat de les Balears i, amb això, es produirà un increment de la renda per càpita (que durant els darrers anys ha anat reduint-se, tot i ser les Illes la comunitat amb el creixement econòmic més dinàmic de tot l’Estat, amb un creixement previst per al 2017 del 3,8%).