Balears, líder en abandonament escolar
El sector econòmic que mou les Illes propulsa la taxa i la situa al sòtil europeu
PalmaBalears competeix a Europa per ser líder en abandonament escolar, una cursa particular que descontenta la població i posa tots els partits polítics per una vegada d’acord: cal consens per fer-hi front. Aquest lideratge no entusiasma i va més enllà del món educatiu. La productivitat econòmica es degrada i el mercat laboral torna més precari.
Aquests dos factors són, de fet, la conseqüència principal que fa que les Illes tinguin el dubtós honor de superar altres països europeus. A escala estatal, la taxa d’abandonament precoç a Balears se situa en el 26,5%. Només la supera Ceuta, amb un 27,8%. A Navarra i al País Basc aquesta xifra se situa en el 9% i el 10%. Pel que fa a la mitjana estatal, Balears la supera de 6,7 punts. L’hoteleria ofereix facilitats per aconseguir feina i, per tant, facilitats també per deixar abans l’escola. El portaveu de la federació d’ensenyament de CCOO a Balears, Toni Baos, té clar que aquesta facilitat també s’estén als alumnes novinguts: “Els fills de les famílies estrangeres tenen més dificultat per inserir-se en el sector educatiu i no tanta per entrar al món laboral”. En el mateix sentit s’expressa el director general de Planifiació i Ordenació de Centres, Antoni Morante, qui destaca que Balears és una de les comunitats on creix el nombre de nouvinguts, mentre que a la resta de comunitats disminueix.
Malgrat que la taxa d’abandonament s’ha anat reduint aquests darrers anys i de manera molt accelerada a Balears, encara “no és suficient”. Ho assegura Morante, qui destaca la importància de la col·laboració de diferents agents socials. Un d’ells és la Conselleria de Treball, amb la qual es pretenen dur a terme programes per recuperar al·lots que han abandonat els estudis. “2n d’ESO és el curs que més abandons té”, detalla Morante.
Solucions difoses
Les dades són històriques i, per tant, sempre han estat altes. Baos afirma que CCOO ha mantingut reunions amb tots els grups parlamentaris i que des de Podem fins a Ciutadans coincideixen en la necessitat de revertir la problemàtica. En aquest sentit, s’enfoca el document que ha d’elaborar el Consell Escolar propulsat per Illes pe r un pacte educatiu. Però la intenció de Baos és que aquest document vagi directe al Parlament i no passi pel Consell de Govern. CCOO vol fomentar el debat polític i arribar a un consens real entre totes les formacions. La Conselleria veu amb bons ulls el treball d’aquest document, que ha de suposar les bases de l’educació del futur. Per què no s’ha efectuat cap mesura fins ara? La resposta per part dels implicats és difosa, tot i que sembla que volen treballar-hi.
De fet, una de les propostes que vol dur a terme Educació i amb la qual concorden els sindicats és l’impuls de la Formació Professional i l’orientació dels alumnes. La intenció és deixar d’estigmatitzar-la i augmentar el nombre de places. La Conselleria obrirà nous mòduls de formació i els sindicats treballen per fomentar aquesta decisió.
CCOO critica fortament el sector d’hoteleria i reclama que no s’ofereixin els contractes que predisposen que es produeixi aquesta situació d’abandonament. Argumenten que la qualitat del servei seria millor, ja que hi ha moltes places de qualitat dirigides a aquest sector. Ara bé, el sector turístic sembla prioritzar la mà d’obra barata i el contracte temporal
Per part seva, la Conselleria treballa per elaborar un pla per analitzar amb els centres els resultats educatius a través de l’IAQSE. Anàlisi i inspecció per fer front a aquesta taxa. El debat polític, un cop treballat el document d’Illes per un pacte, resultarà imprescindible per millorar els resultats balears. Baos demana que es faci un esforç i que les forces polítiques “no s’enroquin” en temes que allunyin les posicions contràries. La LOMQE, segons Govern i sindicats, tampoc no ha posat la feina fàcil.
El 82% dels alumnes de 4t d’ESO es gradua
6.961 alumnes dels 8.482 que van matricular-se a 4t d’ESO el curs 2014-2015 es van graduar. En total, un 82%. Aquestes dades presenten una evolució positiva, ja que el curs 2010-2011 el percentatge de graduats rondava el 75%. Pel que fa a les taxes brutes de graduació a l’ESO per comunitats autònomes, només Ceuta, Melilla i el País Valencià presenten taxes inferiors a Balears. Les Illes en tenen un 65,5%, mentre que la mitjana estatal el supera de deu punts. A Batxillerat se segueix la mateixa tendència: 59,7% de graduats a les Illes per un 68% d’estatal.
