“El major concurs públic de Balears fou manipulat i pervertit per ordre de Matas”

PalmaEl fiscal anticorrupció Pedro Horrach ha presentat aquest dijous una querella criminal contra l'expresident del Govern Jaume Matas (PP), contra Juan Miguel Villar Mir, el president de la constructora OHL, i sis persones més, als quals acusa de delictes de prevaricació, falsedat documental i frau a l'administració en el procés d'adjudicació de l'hospital de Son Espases, que es va portar a terme en la legislatura 2003-2007 i que no va guanyar finalment OHL, sinó Dragados, del grup ACS, que lidera Florentino Pérez. En el seu escrit, el fiscal considera que “el major concurs públic de Balears fou manipulat i pervertit per ordre de Jaume Matas, qui hi tenia un control absolut”. El cas de suposada corrupció de Son Espases l'instruirà el jutge José Castro.

A més de querellar-se contra Matas i Villar Mir, també demana que es prengui declaració com a imputats a l'exconsellera de Salut Aina Castillo (PP); l'exdirector general de l'IB-Salut Sergio Bertrán (PP), ara gerent de la CAEB; el propietari de la consultora Global PM, Jesús Peinado; l'assessor jurídic d'aquesta consultora, Luis Francisco Piña; el director de l'àrea d'hospitals de la constructora OHL, José Magán, i l'exgerent del PP balear, Fernando Areal, cunyat de Matas.

En la querella, apunta a un presumpte delicte de falsedat documental, que pot estar penat amb fins a sis anys de presó; a un presumpte delicte continuat de prevaricació, amb una pena d'inhabilitació especial per a càrrec públic de 10 anys, i un presumpte delicte de frau a l'administració, que preveu penes de tres anys de presó.

Horrach, que va iniciar la investigació d'aquest cas l'any passat, reconeix que ha tingut la col·laboració de dos dels imputats, Castillo i Bertrán, i admet que no ha pogut aclarir “si se sol·licitaren i s'abonaren comissions o suborns com a contraprestació a les maniobres” fetes. Amb tot, recorda que la declaració de l'extinent de batle d'Urbanisme de Palma Javier Rodrigo de Santos (PP) apunta a Areal “com a cobrador” i afegeix que en el cas Palma Arena s'han posat de manifest indicis que l'exgerent del PP balear emprà doblers negres per pagar serveis electorals de publicitat.

En el seu escrit, el fiscal considera una “absoluta simulació” la contractació d'un servei de consultoria a l'empresa Global PM per avaluar les ofertes presentades al concurs per a la construcció, explotació i manteniment de l'hospital. I assegura que hi va haver una “manipulació· del concurs ordenada per Matas i executada a través de la llavors consellera Aina Castillo, del llavors director gerent de l'IB-Salut, Sergio Bertrán, i del president de la mesa de contractació, el desaparegut Juan Sanz, per beneficiar “il·lícitament” la UTE liderada per OHL. Horrach explica que Matas fins i tot entregà a Castillo un sobre amb els arguments tècnics que motivaven l'adjudicació a favor d'OHL i que provocaren una rectificació de l'informe de Global PM perquè OHL obtingués la màxima puntuació.

“Resulta lògic inferir que si els fraudulents ardits exposats tenien com a finalitat beneficiar OHL, els representants d'aquesta companyia no només coneixien aquesta circumstància, sinó que hi cooperaren. No es pot entendre que el president del Govern balear facilitàs a Aina Castillo el sobre amb els arguments tècnics per inclinar la valoració a favor d'OHL, sense la participació de representants d'aquesta darrera entitat en la seva elaboració”, assenyala el representant del Ministeri Fiscal.

Finalment, atribueix “maniobres fraudulentes” al director econòmic i financer de l'IB-Salut i president de la mesa de contractació, el desaparegut Juan Sanz, per ordre de Matas, Castillo i Bertran. Entre aquestes “maniobres” destaca les que se li atribueixen per canviar el rumb del concurs i adjudicar-lo a Dragados en lloc d'OHL. S'apunta, per exemple, la suspensió per ordre de Matas de la mesa en la qual s'havia d'adjudicar el concurs a OHL després que l'any 2006 el diari 'El Mundo' digués que passaria això, o la posterior decisió de demanar un informe al Consell Consultiu, també per ordre de Matas, per “oferir una falsa aparença de legalitat i independència i interposar una altra pantalla protectora a les seves ocultes i il·lícites maniobres”. Horrach afirma que ni el president del Govern, ni l'òrgan de contractació (l'IB-Salut), ni la consellera tenen cap competència en el desenvolupament de la mesa, i les seves ordres, revestides de suggeriments, “constitueixen una vulneració flagrant de la independència i imparcialitat de la qual gaudeix”. El Consultiu plantejà que es demanassin informes a col·legis professionals, que canviarien la puntuació de les ofertes i farien guanyar a Dragados quan es va fer l'adjudicació definitiva, a principis de 2007, un fet que Horrach també veu ple d'irregularitats obra de Sanz. Horrach demana ara que es cridi a declarar com a testimonis els membres del Consell Consultiu d'aquell moment.

El fiscal també dóna per bo que en un sopar en un conegut restaurant de Madrid el 10 d'abril de 2012, Matas, llavors ministre de Medi Ambient, va anunciar que es presentaria a les eleccions a Balears i que si guanyava construiria un hospital a la zona de Son Espases, la finca que es va elegir per fer la infraestructura després que les principals constructores haguessin adquirit els terrenys de devora.

En la querella, Horrach assegura que “la perversió dels procediments administratius de contractació pública assoleix el màxim exponent amb el concurs per a la construcció, explotació i manteniment de l'hospital de Son Espases”, la major obra pública promoguda de la Comunitat fins a la data, amb un pressupost inicial de 778,5 milions d'euros. Afegeix que sota una “falsa aparença de correcció i pulcritud” s'amaguen “maniobres criminals fraudulentes per manipular el concurs amb finalitats espúries”. Considera que el cas és “l'arquetip del model d'actuació” de l'expresident Matas, que “executa les seves actuacions a través de subordinats per ocultar qui mou els fils”, amb “titelles complaents que, després d'acabar la seva funció com a escut protector, són abandonats sense escrúpols ni remordiment a allò que la ventura proveeixi”. I sentencia que “s'amollen interessos econòmics i polítics en una espiral en què l'interès públic és la darrera raó a considerar o simplement no hi té cabuda”.