El ‘bullying’ assetja els centres educatius de les Illes Balears

PalmaL’assetjament escolar es fa notar a les aules de Balears. En concret, les Illes se situen per damunt de la mitjana estatal, acompanyada només de tres comunitats més. Balears sobrepassa unes línies vermelles que han fet alertar la comunitat educativa. Ho avala un informe de l’organització Save The Children. La mitjana estatal se situa en el 8,1% d’alumnes que han patit assetjament. Murcia (11%), Andalusia (11%), Melilla (10,3%) i Balears (8,6%) encapçalen una llista que presenta xifres complicades.

Fins al Defensor del Menor del Govern de Balears, al 2015, hi han arribat 19 expedients. En 9 dels casos l’assetjanent va ser físic, mentre que en els altres 10 el maltracte era psicològic. A aquests nombres se li han de sumar quatre casos més de ciberassetjament, una modalitat de bullying que sembla que va en augment aquests darrers anys. Segons l’informe de Save The Children, Balears és la tercera comunitat amb més ciberassetjament. En concret, la xifra se situa en un 6,1%.

El Defensor del Menor rep denúncies de casos amb una problemàtica molt greu. Ho explica així el director de l’oficina, Joan Marc Tur. De fet, Tur assegura que, en aquest 2016 han tingut més constància de casos de ciberassetjament que no pas d’assetjament violent o psicològic. Tot i així, en el cas de la violència, Balears també se situa al capdavant de les comunitats amb més alumnes afectats: un 4,1%. Andalucia lidera una classificació devastadora, amb el 6%.

La vocal de psicologia educativa del Col·legi Oficial de Psicòlegs de les Illes Balears, Marta Huertas, explica que hi ha quatre tipus d’assetjament escolars: físics, verbals, psicològics i socials. El més habitual? El verbal: “Només deixa empremta en la víctima”, assegura Huertas. El psicològic influeix en les conductes de la víctima, mentre que el social “consisteix en l’exclusió i l’aïllament progressiu de la víctima”. Encara que el bullying físic és el que pot deixar més marca, tots deixen rastre a qui el pateix.

Depressió i mort

A les oficines del Defensor del Menor acostumen a denunciar aquestes problemàtiques els pares dels afectats o els professionals dels àmbits educatiu. Allà orienten, assessoren i recomanen que es posi en marxa un protocol -que s’informi al tutor i a l’equip directiu, en primer lloc- per intentar arribar a una solució amistosa. Si es tracta de temes més relacionats amb l’odi, com ara el racisme o l’homofòbia, es recomana que es notifiqui a la Fiscalia de Menors.

Tur recorda que “qualsevol alumne pot ser víctima i agressor”. En aquest sentit, clama l’empatia i la conscienciació social: “Les víctimes pateixen molt. Tenen processos d’angoixa, depressió i a molts se’ls passa la mort pel cap”. Per part seva, Huertas assenyala, a més, que tot plegat es pot traduir “en fracàs escolar, trauma psicològic, angoixa i interiorització del rol de víctima”, entre d’altres.

Però per l’agressor també hi ha conseqüències que afectaran el seu desenvolupament com a adult. Tant Huertas com Tur coincideixen que tenir comportaments d’assetjament pot ser un primer pas cap a una futura conducta delictiva i, en el cas de l’assetjament sexista, “pot derivar un exercici de la violència masclista durant l’edat adulta”. Una dada que no passa desapercebuda per Joan Marc Tur és que, a més, la meitat dels agressors s’han trobat anteriorment en la posició de víctimes de l’assetjament escolar.

En qualsevol cas, els experts coincideixen que la prevenció és la millor manera de combatre l’assetjament escolar. “Comprensió, tolerància, empatia, esperit crític són elements que s’han de treballar des dels centres”, assegura el Defensor del Menor. Huertas recalca que és “imprescindible” educar els adolescents en aquest sentit, i promoure la convivència escolar, així com aspectes relacionats amb la intel·ligència emocional.

De fet, per tractar-lo Huertas no dóna claus específiques i insisteix en la importància de la prevenció. Això sí, aconsella que si es detecta aquest tipus d’assetjament se cerquin noves amistats, que els pares limitin l’ús dels videojocs violents als fills i estableixin una relació de comunicació diària amb ells.

D’altra banda, Tur es mostra crític amb la fiscalització de l’assetjament. Està d’acord que s’han d’iniciar protocols que no interfereixin amb aquesta fiscalització. Primer, s’ha de mirar de solucionar i després posar en coneixement de la Fiscalia. Tur també alerta del tractament mediàtic que des dels mitjans de comunicació es fa d’aquest problema: “Cal respectar els implicats i mantenir la seva confidencialitat”.

Educació formula un protocol

La Conselleria d’Educació obligarà els centres a partir d’aquesta setmana a tenir un protocol de prevenció, detecció i intervenció de l’assetjament escolar. Tur es mostra content amb l’impuls que la Conselleria dóna per tractar d’eradicar el problema. L’objectiu és aclarir als centres quines actuacions han de dur a terme i permetre “una acció ràpida, coordinada i efectiva”.

D’aquesta manera, també, es podran tenir per primer cop dades objectives sobre l’assetjament. Aquest protocol, segons el Govern, té un enfocament educatiu i és exclusiu per atendre els casos d’assetjament dins dels centres. Tot i així, la Conselleria d’Educació vol remarcar que “disposar d’un protocol no significa disposar d’una resposta única” per a l’assetjament escolar.