Les Balears podrien multiplicar per 4,5 la generació d’energia neta
El Govern té 11 projectes de parcs fotovoltaics sobre la taula però tem els recels sobre la quantitat de territori que consumiran
PalmaLa implantació de les energies renovables a les Balears podria fer un salt de qualitat en les properes setmanes que, de ben segur, farà revifar el debat inacabat entre la necesitat d’adoptar energia neta i el dilema sobre el consum de territori que suposen. Ahir va començar el termini d’exposició pública del projecte de parc fotovoltaic de la Caseta, a Llucmajor, que es perllongarà durant 20 dies. Segons ha pogut saber l’ARA Balears, com a mínim dos projectes més iniciaran aquest mateix tràmit al llarg dels propers dies: el de Biniatria, a Alcúdia, i el de Son Salomó, a Ciutadella. En total, els tres projectes podrien generar 99MW d’energia neta cada any, cosa que suposaria un estalvi de gairebé 100.000 tones de CO2 anuals.
Els promotors del parc de la Caseta preveuen instal·lar 78.320 panells solars, 10 inversors -de 2MW cadascun- i 10 centres de transformació. El projecte ja disposa de l’informe favorable de la comissió de Medi Ambient i de les administracions consultades en el moment de l’avaluació ambiental. Una vegada finalitzada l’exposició pública, i després de la revisió d’al·legacions, el projecte podrà obtenir la declaració d’utilitat pública i d’autorització administrativa.
La Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat va destacar en un comunicat que, tan bon punt se n’hagi finalitzat la tramitació i s’hagi posat en marxa, la Caseta generarà uns 33MW cada any, una xifra equivalent al 14% del consum elèctric de Llucmajor.
Projectes imminents
Pel que fa als altres dos projectes que es preveu que surtin a exposició pública de manera immediata, el de Biniatria, a Alcúdia, té prevista una potència de 16 MW i s’ubica just devora del dipòsit de cendres de la central del Murterar. Pel que fa a Son Salomó, a Ciutadella, es tracta d’una instal·lació de fins a 50 MW i que té el vistiplau de la comissió balear de Medi Ambient i la declaració d’interès general del Consell de Menorca. La instal·lació, segons destaca la conselleria, ha estat consensuada amb el Consell de Menorca per tal de tenir el menor impacte possible en l’entorn on s’ubica. Així, per exemple, asseguren que les autoritzacions han estat subjectes a l’obligació que el promotor restauri i mantingui les estructures de pedra en sec que hi ha a les parcel·les afectades, i s’ha aconseguit que el projecte final sigui de dimensions més reduïdes de les que s’havien previst inicialment.
A aquests tres, cal sumar-hi vuit projectes més, que estan en tramitació i entre els quals hi els dos que fins ara han aixecat més polèmica per la quantitat de territori que consumeixen: el de Santa Cirga, a Mancor, i el de Cap Blanc, a Llucmajor.
La resta de projectes, de dimensions més reduïdes, es concentren a Menorca i a Mallorca. A Eivissa, segons expliquen des de la Conselleria, la dispersió urbanística dificulta la implantació de projectes de parcs fotovoltaics.
Encara molt lluny de París
En total, els 11 projectes que es troben actualment en tramitació podrien generar 220 MW anuals i un estalvi de 200.000 tones de CO2 cada any. Això suposaria que l’Arxipèlag quadruplicaria a bastament la capacitat de generar energia renovable i passaria del 2% actual al 9%. Amb tot, la xifra encara resultaria modesta per poder assolir els objectius marcats per la Unió Europea, que demana que el 2020 es generi el 20% de l’energia a través de les renovables. Les Balears es troben a la coa de l’estat espanyol, que actualment se situa al llindar del 40%. Des de la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic diuen que, per complir amb els Acords de París, cal instal·lar uns 100MW cada any fins al 2050. I destaquen que els últims quatre anys sols se n’ha instal·lat un.