Els balears reben de l’Estat cada any 1.373 euros menys del que hi aporten
Les Illes són la segona comunitat amb el major dèficit fiscal relatiu després de Madrid
PalmaEls ciutadans de les Balears aporten a través dels seus impostos a l’Estat 1.373 euros més del que després reben en serveis i inversions. Segons les darreres dades de les balances fiscals publicades pel Ministeri d’Hisenda, que corresponen a l’any 2014, l’aportació de les Illes al finançament de l’Estat deixa l’Arxipèlag com la segona comunitat amb el dèficit fiscal relatiu més elevat: els contribuents illencs haurien de rebre de Madrid, per estar en equilibri amb el que hi aporten, 1.516 milions d’euros més, l’equivalent al 5,8% del PIB de les Balears.
És el percentatge més elevat després del de la Comunitat de Madrid, que segons les dades del Ministeri té un dèficit fiscal que representa el 9,82% del seu PIB (19.200 milions d’euros). En termes absoluts, en canvi, Catalunya i el País Valencià passen també per davant de les Balears.
Respecte de l’any 2013, el dèficit fiscal de les Illes ha crescut un 14,4% i, si bé a totes les comunitats ha experimentat un creixement, les Illes Balears són el quart territori en el qual s’ha registrat una pujada més pronunciada.
Per tal de rebre tant com aporten segons el principi de solidaritat que regeix el model de finançament autonòmic, l’Estat hauria d’haver invertit durant el 2014 a les Balears 780 milions d’euros en despesa pública més dels que hi va invertir, és a dir, 707 euros per cada habitant de les Illes.
El dèficit fiscal de les Balears significa també que totes les persones que resideixen a l’Arxipèlag varen haver de fer el 2014 un sobreesforç fiscal de 667 euros, mentre que a Ceuta i a Melilla els ingressos fiscals varen tancar l’any en nombres positius: en concret, 2.549 euros per càpita.
Aquestes desigualtats són, precisament, les que es volen combatre amb la reforma del model de finançament autonòmic que algunes comunitats estan intentant impulsar. No obstant això, sembla que la proposta del comitè d’experts que es va crear per estudiar la manera de fer-ho continuarà sense beneficiar les Illes, sobretot després d’haver-se presentat un primer informe de conclusions que no recull les peticions dels territoris que, com les Balears, surten actualment més perjudicats amb el model de finançament autonòmic.
Més enllà de les negociacions, les comunitats que més varen beneficiar-se durant el 2014 del sistema de finançament, segons les balances fiscals, varen ser Andalusia, on es varen rebre 7.689 milions d’euros més dels que es varen aportar, i les Illes Canàries, amb 4.293 milions. En termes relatius, en canvi, la comunitat guanyadora va ser Extremadura, amb una aportació per part de l’Estat equivalent al 17% del seu PIB (2.827 milions d’euros),
Les Balears són, per tant, juntament amb Catalunya, el País Valencià i Madrid, un dels quatre territoris on l’Estat ha invertit menys del que ha rebut. No obstant això, el model que utilitza el Ministeri per calcular les balances fiscals pot dur a engany respecte de Madrid. Es tracta d’una fórmula que atribueix totes les despeses que es produeixen a la capital a la resta de comunitats en concepte del benefici que se’ls genera. S’imputen a la resta de comunitats, per exemple, les despeses dels ministeris o del cos funcionarial de l’Administració General de l’Estat.
