Balears té els salaris més baixos de l'Estat en comparació amb el nivell de vida
La Conselleria de Treball constata, en el seu darrer estudi, l'increment de la desigualtat salarial a l'Arxipèlag
PalmaEl Govern ha escenificat aquest dilluns l'aposta a favor d'un increment dels salaris a les Balears. La presidenta, Francina Armengol, ha presentat les principals conclusions de la tercera edició de 'Quaderns d'economia', una publicació de la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria. Armengol ha comentat les principals dades que se n'extreuen, algunes de les quals ja s'havien presentat en roda de premsa, com, per exemple, que el poder adquisitiu a l'Arxipèlag ha caigut un 3,4% durant la crisi. Així, entre el 2009 i el 2015 es constata que les rendes salarials s'han incrementat un 5,1%, mentre que l'IPC ho ha fet un 8,21%.
D'altra banda, també ha destacat que Balears té el salari més baix de l’Estat en relació amb el nivell de vida de cada comunitat autònoma. La diferència respecte de la mitjana de l'estat espanyol, en aquest sentit, és un d'17% inferior.
![Salari mitjà brut mensual nominal per comunitats autònomes (2007 i 2015) i paritat de poder adquisitiu](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
Contra la reforma laboral
Armengol ha assegurat que “l'arrel del problema” és “la nefasta reforma laboral del PP” i, en aquest sentit, ha titllat d'”imprescindible” la seva derogació “si volem canviar el marc laboral". També ha apostat per l'enfortiment de la negociació col·lectiva per evitar que les externalitzacions debilitin els convenis col·lectius sectorials.
El darrer número de 'Quaderns d'Economia' aporta altres conclusions al panorama laboral balear. Per exemple, es confirma que la sortida de la crisi ha estat asimètrica amb una dada: entre el 2009 i el 2015, mentre que els salaris varen caure un 5,6%, les rendes del capital (EBE) varen augmentar un 5,7%.
També es documenta l'increment de les desigualtats: així, per exemple, el 2008 la diferència entre el 30% de les nòmines més altes i el 30% de les nòmines més baixes era de 3,6 punts. El 2015, en canvi, aquesta diferència havia augmentat fins als 4,2 punts.
Un altre factor que destaca la publicació és l'abaratiment de l'hora treballada. Així, mentre que a la Unió Europea l’increment de productivitat ha anat acompanyat d’importants increments salarials, a Balears ha crescut la productivitat i els salaris s’han estancat. Entre el 2009 i el 2015, l’hora treballada costa un 6,1% menys, amb la consegüent pèrdua de poder adquisitiu, una vegada més, de les rendes dels treballadors.
