Les barques lluiten per continuar surant

PalmaEl patrimoni marítim, pel fet que som una illa, és un dels nostres tresors més preuats. Per aquest motiu, protegir-lo i catalogar les embarcacions tradicionals hauria de ser una de les màximes de sensibilització per part d’administracions i particulars. I és que les embarcacions tradicionals són un patrimoni viu, que s’utilitza i es mou. Aquestes característiques donen una idea de les dificultats de dur-ne a terme una catalogació exhaustiva.

Llaüts, bots i llanxes

Per tal de fer real la catalogació, els historiadors Bernat Oliver i Catalina Garau han duit a terme un treball de recerca, a partir d’un estudi d’informes, consulta de fonts escites i orals de mestres d’aixa, que han col·laborat en la recerca, etc. I és que el patrimoni d’embarcacions es troba localitzat a diferents ports de Mallorca, escars, jardins, embarcacions fondejades en roda, fondejades lluny de la costa, en portasses, cases particulars, finques rústiques o drassanes. Els estudiosos han decidit, en una primera fase, estudiar la catalogació de 52 embarcacions, entres les que hi ha 22 llaüts construïts abans de l’any 1950. Altres criteris per a la seva protecció són el de protegir les plantilles anteriors a la motorització, és a dir, les plantilles veleres ancestrals que es modificaren a poc a poc a partir de l’entrada dels motors de combustió a principis del segle XX. També guarden 10 llaüts construïts entre els 1900 i el 1930 i 12 de fets entre 1930 i 1950.

L’estudi preveu la preservació de 14 bots cobertats, 2 bots destapats i 6 llanxes. Un dels bots data de l’any 1893 i un de 1977, tot i que la majoria es construïren entre els anys 40 i 50. Molts d’aquests bots es troben al Club Nàutic de Cala Gamba de Palma. I no és que sigui una casualitat, sinó que obeeix al fet que l’entitat ha fet regates de vela llatina des de la seva fundació l’any 1938 i en especial a partir de l’any 1990, quan es va reafirmar en la promoció de regates tradicionals de bots i llaüts subvencionant les quotes d’aquelles barques que fan regates. Pel que fa als bots descoberts, són una de les tipologies més amenaçades: en queden pocs a Andratx o a Portocolom amagats dins escars i algunes d’elles, segons els estudiosos, són irrecuperables.

També es catalogaran 6 llanxes, moltes de les quals, com passa amb els bots, gussis o pasteres, són inaccessibles. Per exemple el nombre de gussis que encara queden a Mallorca és gairebé anecdòtic i molts d’ells no són identificables. El nombre de pasteres que queden a Mallorca també és molt baix.

Salvaguardar

Des del Consell de Mallorca hi ha aquesta línia de feina per protegir el patrimoni marítim. De moment està en una primera fase de feina que consisteix en l’inventariat i catalogació de les embarcacions menors tradicionals per tal de veure què queda, en quin estat estan i de quina manera el Consell pot intentar protegir-les i conservar-les. Algunes estan en estat d’abandonament, d’algunes no se’n coneixen els propietaris, algunes són dins la mar i unes altres a fora.

Segons la directora insular de Patrimoni, Kika Coll, “al marge que la idea del futur Museu Marítim avanci o no, es continuarà amb aquesta tasca de conservació, perquè d’alguna cosa s’han de guarnir les sales del museu. D’aquesta manera, tindrem material real per posar-hi”. A Mallorca, però, no només hi ha les embarcacions, sinó també les llotges, els escacs, els varadors, el consolat de la mar, que era l’antic museu marítim, la zona on cusen les xarxes els pescadors davant de la llotja de Palma, les coves del castell de Bellver, que conserven embarcacions antigues, etc. Segons Coll, “mentre es pensa què passa amb un futur museu i una possible ubicació, ja s’haurà fet aquesta feina per tenir material salvaguardat”. Però el patrimoni marítim va molt més enllà, també, hi ha informació immaterial de testimonis, recuperació de costums de pescadors, vestimenta, tonades, menjar, receptes, utillatge de la pesca, etc. que forma part d’aquest patrimoni de Mallorca.

Algunes de les conclusions a les quals s’ha arribat en l’estudi de les embarcacions tradicionals que encara queden a Mallorca és que són difícilment computables, que la desaparició de la flota és alarmant, que s’ha vist accelerada per la crisi econòmica i que la que queda és molt més moderna del que a priori caldria pensar. Si la vida mitjana d’una barca es pot calcular en 50 anys i més enllà d’aquesta data es consideren embarcacions històriques, queda palès que les barques que es conserven amb més de 50 o 60 anys són ben poques, conclouen els historiadors.

6 raons de la desaparició de la flota antiga

La desaparició de les embarcacions tradicionals pot explicar-se per diferents motius. Primer, perquè les barques modernes de fibra són molt més econòmiques de mantenir i més manejables i això fa que desplacin i substitueixin ràpidament la flota de fusta. També a causa de la desaparició gradual i natural de la generació propietària d’embarcacions de fusta -prèvia a la generalització dels materials sintètics-, que els hereus no volen o no poden mantenir. La crisi econòmica, el cost del manteniment de les embarcacions de fusta i el cost dels amarratges han fet que, per molts, el fet de tenir una barca de fusta hagi estat un luxe impossible de mantenir. També a causa de la pressió turística, el manteniment de la flota tradicional ha quedat afectada. La transformació dels ports tradicionals o de ‘petita escala’ en grans ports amb embarcacions modernes, moltes de gran eslora, fan que a la majoria de ports de Mallorca la presència d’embarcacions tradicionals sigui anecdòtica o nul·la, com ara al port Adriano o al port de Punta Portals, ben al contrari d’indrets com la Colònia de Sant Jordi, el Club Nàutic de Cala Gamba o Portocolom on el turisme nàutic és menor. La sensibilitat cap al patrimoni marítim també és un dels motius pels quals es deixen perdre moltes embarcacions. Amb les exhibicions a les rotondes de Mallorca, moltes administracions exposen el seu patrimoni marítim a condicions atmosfèriques que fan que es desintegrin, com és el cas de les rotondes de sa Ràpita, la Colònia de Sant Jordi, Son Serra de Marina o Capdepera. Així ho recull l’informe d’Oliver i Garau.