Les arts de Batxillerat deixen els tallers per tornar a l’aula

PalmaNahuel Martín comença demà, com 12.025 estudiants més de les Balears, les classes de Batxillerat. Ell, que s’estrena amb primer curs, farà la modalitat artística. Vol dedicar-se a la interpretació, sigui el cine o el teatre i, per això, ha escollit l’itinerari d’arts escèniques a l’IES Josep Maria Llompart de Palma. El seu és probablement el batxillerat que més canvis ha sofert amb la LOMQE, ja que la coneguda com a llei Wert permet que un estudiant obtingui el títol i es presenti a la Selectivitat sense haver cursat una sola hora de, posam per cas, l’assignatura de dibuix artístic.

Moltes de les matèries de modalitat que fins ara eren obligatòries, passen a ser optatives i és competència de les comunitats autònomes decidir en quina categoria del currículum les posen: “Hi hauria d’haver un ordre... si després canvies de comunitat, pots trobar-te molts problemes amb les assignatures”, opina Nahuel.

En el cas de les Illes, la Conselleria d’Educació va convertir en obligatòries disseny, cultura audiovisual i fonaments de l’art. També va prendre la decisió d’ampliar els centres on s’ofereix Batxillerat Artístic i de reduir grups en d’altres per descentralitzar la formació. Per això, aquest curs serà possible estudiar-lo, a més de Palma, a Manacor, Inca, Maó i Eivissa; i també a Marratxí, Calvià i Llucmajor.

Des de la plataforma CREA, que va néixer per defensar l’ensenyament artístic, consideren que això és un problema: “Allà on han llevat grups hi haurà més de 30 alumnes per aula, les ràtios seran altíssimes”, explica Jaume Sabater, “així, totes les assignatures passen a ser més teòriques perquè, amb tantes persones a classe, no pots fer-hi res”.

Segons Sabater, que treballa a l’IES Berenguer d’Anoia d’Inca, amb els nous currículums “es dedica menys temps a les assignatures pràctiques” i gairebé no s’imparteixen matèries relacionades amb el teatre i la dansa, els interessos de Nahuel: “El nom d’arts escèniques hi és, però vindria a ser un Batxillerat musical i d’arts plàstiques”, diu.

En el cas de les assignatures optatives, cada centre educatiu pot decidir quines posa a disposició dels estudiants i, en funció de les matriculacions, quines s’imparteixen i quines no. “És tot el contrari del que passa als països europeus”, critica Sabater, “perquè allà, si un alumne vol cursar una assignatura, li cerquen un professor que la hi faci”. Aquí, per aquest professor, “es tracta l’educació com si fos una empresa privada” quan “el primer i únic criteri hauria de ser sempre mirar pels nostres al·lots”.

Per solucionar el problema de les optatives, la Conselleria va anunciar que es facilitaria la possibilitat de cursar a distància, a l’institut Antoni Maura, aquelles assignatures que els altres centres no imparteixen, o que sí que apareixen a l’oferta docent però que tenen totes les places ocupades i en deixen estudiants fora.

“Crec que és un embolic i una pèrdua de temps”, diu Nahuel, qui considera que “és el centre on estudies el que hauria de donar-te l’opció de fer les assignatures que vulguis”. Si un estudiant fa tot el curs en un institut i una assignatura en un altre, “no se centrarà”.

Joan Crespí, també membre de la plataforma CREA, denuncia que a Mallorca s’han perdut “un terç de les places de música d’interins” que hi havia el curs passat (31) i recorda que el problema de l’educació artística comença durant la Secundària: “Com que amb la LOMQE ja no és obligatori fer música a segon, tercer i quart d’ESO, molts estudiants arriben a Batxillerat sense haver-la cursada i, llavors, ja no es decanten per aquesta modalitat”.