OBSERVATORI
Balears05/05/2017

Benaurances per a Joan Riera Ferrari

Jaume Santandreu
i Jaume Santandreu

Benaventurat l’orfe suprem i absolut que no té pare ni mare ni fills ni germans per presidir el seu dol. Així, cada animaló pelut que l’estima de tot cor podrà expressar-se el condol a si mateix tot murmurant dins les profunditats de la seva autenticitat: “M’acompany en el sentiment”.

Benaventurat el cos que exigeix que el foc el redueixi a cendres perquè així estarà segur que crema definitivament les paparres i sangoneres (a tu, Joanet, se te n’aferraren tantes!) que li xuclaren la sang de per vida.

Cargando
No hay anuncios

Benaventurat l’agosarat artista que s’atreveix a millorar la natura, tot donant vida a les esquerpes penyes, perquè el Creador, talment un Déu engelosit, es veurà obligat a atorgar-li el títol de 'Marquès de les tenaces'.

Benaventurat el pintor que imprimeix personalitat pròpia a cada pinzellada perquè qualsevol tafaner exclamarà, des de lluny, mort d’enveja: “Això és un Riera Ferrari”.

Cargando
No hay anuncios

Benaventurat el creador caparrut, enginyós i feiner perquè acabarà essent arquitecte dels seus somnis venecians i picapedrer dels seus quadres.

Benaventurat l’infant orat que a força d’embellir-les, s’arriba a creure les seves pròpies mentides, perquè paladejarà una vida de faula, on 'els beions' es tornen patricis romans i les vaqueries domus daurades.

Cargando
No hay anuncios

Benaventurat el foll follet d’amors que juga a 'amics i amats', perquè acabarà casat amb la solitud, tenint d’amant la tristesa i de concubina sor benigna concupiscència.

Benaventurat el fantàstic actor que representa tots els papers de la comèdia i toca totes les flautes de l’orquestra perquè tots els fantasmes tocats de bon gust farem coa per entrar al seu teatre.

Cargando
No hay anuncios

Benaventurat el bon home generós fins a l’extrem de tenir les mans foradades, perquè quan la història del poble el presenti com un Crist ressuscitat no haurà de pintar-li els estigmes.

Benaventurat l’arcàngel que amagà els noms i les angoixes dels sidosos als penya-segats del “Clam de l’ofegat”, perquè tots els marginats alimentarem l’esperança per al coratge de les seves solidàries tendreses.