Berlín no t’estima

PalmaFa ja més de cinc anys que els carrers de Berlín varen començar a omplir-se d’adhesius que advertien els turistes que la ciutat no els estimava. Començava el procés a través del qual la capital alemanya deixaria de ser l’epicentre modern de l’habitatge a preu assequible per a joves de tot Europa per convertir-se en la ciutat dels 13 milions de turistes i l’increment exponencial del preu dels lloguers.

El 2013 es va aprovar un impost turístic a la ciutat i, uns anys més tard (la primavera del 2016), una llei per frenar els processos de gentrificació que, per exemple, prohibeix llogar pisos sencers a les plataformes turístiques i limita els preus del lloguer. La regulació preveu multes de fins a 100.000 euros, però en molts de casos són els inquilins mateixos els qui han de denunciar. De fet, quan es va aprovar la llei ja existia un portal web en el qual la ciutadania pot presentar denúncies anònimes contra aquells propietaris que incompleixen la llei (entre el 2014 i el gener del 2016 se’n varen recollir unes 1.200).

Des de l’entrada en vigor de la llei i, sobretot, des del començament de les multes, l’oferta d’Airbnb hi ha caigut dels més de 19.700 pisos sencers als 11.500, que, per tant, són il·legals. “La norma no funciona”, critica una resident a Berlín que prefereix no publicar el seu nom. “Els inquilins veuen (i paguen) preus més alts del que està permès i no ho denuncien per por”. El problema és, per ella, que siguin els inquilins els encarregats de controlar la situació: “A més, la llei inclou excepcions, com el fet que el límit del preu del lloguer no s’apliqui en els casos en què el pis està moblat”.

Fa sis mesos que cerca pis a Neukölln, on ha viscut els dos darrers anys, i critica que “en els anuncis d’internet diuen que ‘el pis està situat en un barri molt creatiu i amb molta diversitat’, però la gent que fa que sigui interessant i creatiu ja no pot pagar el lloguer i ha de partir”.

Dominik, un jove professor universitari, està en la mateixa situació. Cerca pis des de la tardor i assegura que en molts casos s’ha trobat amb Massenbesichtigung, el terme que utilitzen a Berlín per referir-se a les visites en massa: quan t’interessa un pis i organitzes una visita amb el propietari, moltes vegades són visites amb molta altra gent que també està interessada a llogar-lo.

Contra aquesta situació, diversos col·lectius s’han aixecat per evitar la compra d’edificis sencers, fet que molta gent denuncia que es produeix per casos d’assetjament immobiliari a mans d’empreses o fons d’inversió, que després els destinen a habitatge de luxe, a la creació d’establiments hotelers o al lloguer turístic. Berlín és una ciutat amb un 85% del parc d’habitatges en règim de lloguer (dos terços estan en mans privades) i consignes com ‘Som el 85%’ i ‘Quedam tots’ varen començar, fa uns anys, a omplir els carrers.

Segons un estudi de la Univesitat d’Aalborg, entre el 2009 i el 2014 el preu del lloguer a Berlín va créixer un 56% i, durant el mateix període de temps, les ofertes d’Airbnb a la ciutat experimentaren un increment del 50%. A més, la densitat de pernoctacions per quilòmetre quadrat (de 32.000) era 230 pics superior a la mitjana de la Unió Europea.

El referent

Friedel54 ha estat un dels paradigmes de la lluita contra l’especulació. Està situat a Neukölln, i és un edifici on fa més de 12 anys que funciona un centre social que comparteix l’espai amb una cinquantena de veïns. Una empresa de Luxemburg comprà la finca i el barri es mobilitzà per evitar que els desallotjassin.

“Ens volien apujar el lloguer entre un 30 i un 70%”, explica Lucas Rubio, resident a la finca i membre del centre social. El desallotjament del local està previst per a aquesta setmana, però el que passarà amb els inquilins “és tota una incògnita”, es lamenta. Considera que la llei contra l’augment del lloguer “és maquillatge”, perquè “preveu que no et puguin apujar el preu més d’un 30% del preu mitjà de la teva zona, però és el mercat el que estableix aquell preu mitjà i, per tant, va pujant”. A més, assegura que els processos de gentrificació no ocorren només a Neukölln o Kreuzberg, sinó que “ja afecten tot Berlín”.

Com Friedel 54, n’hi ha hagut d’altres i la societat civil, històricament mobilitzada, s’ha organitzat per reivindicar el dret a l’habitatge, l’arribada al mercat de més lloguer social i el fre de l’especulació urbanística. De moment, ho tenen clar: als barris, hi volen quedar tots.