Bernat Coll: “Necessitam un pla director sectorial per posar ordre comercial a l’illa”

PalmaBernat Coll (Inca, 1960) s’acomiadarà el 31 de gener de la presidència de Pimeco, després de nou anys.

Com ha canviat la patronal des que vàreu començar?

Jo, personalment, i també molta gent de la junta directiva, entràrem a Pimeco en un moment de molts grans canvis, perquè el 2008 fou l’inici de la gran crisi econòmica. A causa de les dificultats que ens trobàrem, el que férem al principi fou una remodelació de la manera de fer feina i de les persones que hi treballaven. Es varen prendre decisions que a ningú li agrada prendre.

Una vegada passada la crisi econòmica, mirau cap enrere i...

Veus coses que canviaries i d’altres de les quals estàs orgullós. Ens vàrem haver de reinventar. Vàrem passar de rebre ajudes i subvencions a no rebre ni un euro. Vàrem aprendre a feina amb menys gent i a organitzar l’associació d’una manera més senzilla, però intentant ser més eficaços.

El petit comerç pot sobreviure sense les subvencions d’un govern?

Sí. Ja fa sis o set anys que vivim sense cap subvenció i el que l’administració pública dona, fa un any o dos, és un màxim de quatre mil euros, que no serveix per fer gaire cosa.

Com ha canviat el petit comerç?

El comerç no ha canviat, ho ha fet el model comercial. Ens han fet canviar els costums. Els bancs obren als matins i tothom s’adapta a anar-hi al matí. El mateix passa amb l’horari d’anar al metge o de fer gestions a l’administració pública. Els comerciants, però, som un dels pocs sectors que ens hem hagut de reciclar amb més hores d’obertura, més feina, menys hores d’estar amb la família... I tot això ha anat en contra de nosaltres mateixos, i de la nostra economia.

Com està el conveni de comerç?

El nostre conveni és el segon més important després del de l’hostaleria i és el primer en nombre de treballadors estables. El vàrem revisar fa dos anys i el 2019 es tornarà a fer. Encara és prest per parlar d’un increment de salari o sobre el que es posarà damunt la taula.

No enyorareu estar dins la mesa negociadora?

Crec que és de les coses que enyoraré menys, perquè les negociacions són llargues. En el conveni es treballa pel comerç en general, no només pel petit. I, en aquest sentit, ens passa com amb l’hostaleria quan, per exemple, un bar d’un poble ha de negociar amb les mateixes condicions que un gran hoteler. Al final, els acords són injusts per al petit empresari. En el nostre conveni actual, hem hagut de sucumbir que hi hagués dos dies lliures setmanals per als treballadors, que de vegades és molt complicat. Un dia i mig, sí -el dissabte horabaixa i el diumenge-, però dos dies és difícil, sobretot per a l’empresari que té un o dos treballadors, perquè al final les hores sempre les assumeix ell.

Quin moment recordau amb més afecte?

N’hi ha molts. Record aquells moments difícils del 2011 i 2012. Era una època de debiltat en el món associatiu, que no sabíem si en sortiríem, perquè teníem molt pocs recursos i, gràcies a la junta i a molts comerciants que férem pinya, vàrem treure tot això endavant.

Què és allò pel que més ha lluitat?

El pla director sectorial. És la nostra lluita des de fa molts anys, amb diferents governs, i ara estam a punt d’aconseguir-lo. Queden dos mesos de molta feina des del sector i des dels ajuntaments. Hem cedit amb discrepàncies com que es puguin fer establiments de fins a 2.500 metres quadrats a grans municipis com Calvià, Alcúdia i Llucmajor. Però, al cap i a la fi, com diu el Consell de Mallorca, ara que tenim Palma plena, no ampliem els altres llocs de Mallorca. Facem un pla per posar un ordre comercial a l’illa, sigui el comerç que sigui, perquè allò cert és que el client ha de poder triar i ha de poder anar a un comerç gran i a un de petit. Però cap tipus de comerç s’ha de menjar l’altre, i avui dia el gran és més prepotent i fa més mal, i si aquest és el camí, serà el gran el que controlarà els preus, tant de compra com de venda, i al final el perjudicat serà el consumidor. Allò que demanam al Consell és el mateix que es fa amb un pla d’urbanisme: posar ordre, en aquest cas dins el comerç.

Us n’anau amb les feines fetes?

No. Les feines no s’acaben mai, però sí que acaba una etapa de feina de la qual personalment em sent satisfet. Deix les feines començades amb el pla sectorial i els que vinguin hauran de continuar. Hem tancat etapes dins la casa i entre tots hem fet coses bones.

Us retirau? Us desvinculau de tot?

Sí. Ara faig un téntol. La vida és plena d’etapes i aquesta n’és una més, no és la darrera. He estat 42 anys sense aturar de fer feina i ara vull estar amb la família i posar ordre a assumptes personals.

Com recordau la desavinença que hi va haver amb Pimem?

Va ser més una expulsió clara i dura que una desavinença i, en aquest sentit -ja ho va dir el president actual de Pimem, Jordi Mora-, crec que va ser un error. Les associacions no només han de parlar de doblers, que són importants per sobreviure, però per sobre hi ha les associacions i les empreses, i estar dividits ens ha fet més dèbils els uns i els altres. Desgraciadament, Pimem ha passat uns anys molts difícils amb associacions importants fora de la federació, entre les quals Pimeco, i la tornada a casa és important. Avui serem un dels sectors més importants dins Pimem i l’únic que signi un conveni col·lectiu.

El vicepresident de Pimem, Antoni Sampol, va dimitir en desacord pel retorn de Pimeco.

És cert. Som respectuós amb les desicions que pren la gent. I la mateixa sort que em desitj a mi la desitj a ell.

Us n’anau de Pimeco perquè era una condició per poder tornar a Pimem?

No. Ho vull deixar clar: fa set o vuit mesos que ja vaig anunciar a la casa que la meva etapa acabaria dins el 2018. Hi ha unes eleccions i crec que és el moment de fer-ho. El que no volia era tornar-me a presentar i, en cas de guanyar, deixar un segon no elegit. Que me’n vagi no respon a cap condició de ningú. De fet, Pimem comptava amb mi en l’adhesió i ha estat una mica sorpresa per a tothom.

Votareu Toni Fuster (l’únic candidat que, de moment, s’ha postulat per a les eleccions de Pimeco)?

Clar. Dia 16 és el darrer dia per presentar més candidatures. I és cert que Toni Fuster està fent feina per compondre una candidatura de consens. Crec que si ell es presenta serà un bon candidat i li desitj molta sort. Em tindrà al seu costat per al que necessiti.

Com és la relació amb Afedeco?

És cordial. Treballam plegats en alguns temes com és el ‘Palma, tot un centre de diversió’, en el qual ja fa tretze anys que col·laboram, encara que en altres assumptes no estam d’acord, com per exemple amb el pla director sectorial. Som dues associacions de comerç que no representam el mateix tipus de comerç. Pimeco representa el petit, la botiga, i Afedeco també representa grans superfícies i operadors. Són dos models que han d’estar plegats, que han de lluitar plegats i que ens trobam en moltes ocasions, però no en totes.

Feis una radiografia del comerç actual.

Ha canviat a petició dels grans operadors, per exemple amb horaris d’obertura comercial que només beneficien els grans. De les 9 del matí fins a les 9 del vespre, de dilluns a dissabte, com era abans, el consumidor tenia temps de sobra. Els diumenges no importava obrir. Tenim un altre competidor, que és internet, que s’estén àmpliament, tot i que no sabem si compram un article i en ve un altre; tampoc no sabem d’on ve, ni on el podem reclamar. De cada vegada més, els grans operadors d’internet posen botigues físiques perquè donen seguretat als clients. Amazon n’és un exemple. El comerç online s’ha de regular de la mateixa manera que hi estam els altres. D’altra banda, s’ha d’acabar l’urbanisme a la carta per a les grans empreses. No pot ser que s’obri una sortida a l’autopista perquè se n’ha creat la necessitat arran d’un nou centre comercial. Per això volem que canviï el pla comercial quan diu que si una gran superfície necessita una infraestructura, se n’ha de fer càrrec. Si volem preservar el nostre territori, no podem dir als grans operadors que acampin on vulguin si solucionen els problemes que generen. La solució és que no acampin enlloc. És un problema de model de comerç, de territori, de model de viure. Hem de pensar quina Mallorca volem, perquè el turista no ve precisament per visitar milers de metres quadrats de centres comercials.

Us oblidau de la venda ambulant il·legal.

La venda ambulant il·legal és una decisió política. Quan un comerciant que té un negoci ven una camiseta amb una marca que no és original, hi va la Guàrdia Civil, el poden detenir i, com a mínim, passarà una nit malament. Aquests senyors acampen, sobretot a Palma, i la Policia pastoreja perquè no hi ha una decisió política darrere. És un problema social? Llavors l’hem d’atendre com un problema social, atenent les seves necessitats, però en cap cas ho ha de pagar el comerciant que pateix una competència deslleial il·legal. Els polítics tenen l’obligació de perseguir les il·legalitats i, en aquest cas, l’ometen, la voluntat no és ferma.

De quina manera us ha perjudicat la lliberació de les rebaixes?

La Confederació Espanyola de Comerç torna a reclamar les dues temporades de rebaixes. Nosaltres estam dins d’aquesta confederació i cada vegada que n’hem tingut ocasió ho hem reclamat a Madrid. El conseller de Comerç del Govern balear, Iago Negueruela, va dir l’altre dia que ell també s’hi implicava i reclamava la regulació. Idò si ell es banya, també ho ha de fer el PSOE a Madrid, és la seva oportunitat, perquè allà trobarà aliats per fer-ho.

Amb quins polítics us heu duit millor?

Tots han tingut coses bones i no tan bones. Amb tots ells he estat respectuós. He defensat, de vegades amb un poc de vehemència, el nostre sector, però era la meva feina i quan l’acabi no crec que tingui cap problema amb cap d’ells. Alguns han estat més sensibles que altres a les nostres reivindicacions, ja siguin batles, consellers o regidors.

Teniu xifres sobre si hi ha més o menys comerços?

Des del 2010 fins al 2016 el comerç ha anat disminuint, i el 2016 va ser el primer any que obriren més comerços dels que tancaren. La crisi va destruir més de dos mil comerços, que pot parèixer poc dels 16.000 que hi ha a tot Balears, però parlam només de tancar una botiga. Al darrere hi ha gent que aguanta fins que arriba a perdre el seu patrimoni i, segons l’edat que es tingui, pot continuar sense tenir feina, i d’aquesta gent, de vegades, l’administració se n’oblida.

Ara mateix, quants associats teniu?

Amb la incorporació a Pimem, i tenint en compte les associacions que s’hi integren d’alguns pobles, es representarà devers tres mil comerços de Mallorca.