"Una bona recerca i una bona docència milloren la situació assistencial"

PalmaAmb més de 43 anys d'experiència, Xavier Ariza compagina la seva tasca docent com a catedràtic de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut a la Universitat de Barcelona amb la tasca assistencial i investigadora al Servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital Universitari de Bellvitge. Confessa que “poder fer recerca, fer clínic, i assistència i docència m'ha ajudat molt a ser feliç”. Aquest dijous ha visitat Son Espases per impartir una xerrada sobre la importància de la docència i la investigació als hospitals públics, en el marc de les Sessions Científiques organitzades per l'IdisBa (Institut d'Investigació Sanitària de les Illes Balears)

Què implica per a un hospital com Son Espases la incorporació de la Facultat de Medicina?

Son Espases ara es troba amb el repte de ser realment un hospital universitari, on es fa la docència de medicina. Aquesta docència arribarà en la forma pràctica a partir de tercer, és adir, l'any que ve, i això obligarà l'hospital a ressituar-se en tots els sentits. La facultat ha de comptar amb l'hospital i l'hospital ha de fer un canvi de pensament, perquè la seva gestió ha de tenir present tots aquests aspectes de formació de grau, i això s'ha de sincronitzar amb els professionals de l'hospital. És una situació molt esperançadora, però també difícil.

Per què és important que un hospital públic tingui docència i investigació?

Una bona recerca i una bona docència milloren la situació assistencial. Si un vol estar en el top de l'excel·lència assistencial, ha de perseguir tenir una investigació i una recerca que englobi també l'àmbit universitari. De vegades aquestes estructures tenen una pressió assistencial molt gran, moltes vegades ofega els metges clínics i no els deixa gaire espais per completar la resta i això acaba empobrint la recerca.

Creis que manca finançament?

Segur. Als llocs que tenen aquest sistema fa molts anys no han arribat al nivell que haurien d'haver arribat. De vegades les administracions estan sotmeses a moltes dificultats i pressions i pensen a curt termini. Els falta visió i sovint són els mateixos hospitals els que les han de convèncer. Suposa un canvi mental de funcionament; els que som acadèmics els hem d'insistir que les polítiques han de tenir presents aquestes divisions, però costa d'entendre. A un hospital que funciona amb recerca i docència, s'hi han d'invertir doblers, són doblers ben invertits.

Quin paper ha de tenir la investigació en un hospital?

Hi té un paper bàsic. L'hospital serà millor com més recerca tingui. La recerca acaba generant que el component assistencial i docent sigui millor, i aquesta recerca ha de ser d'àmbit clínic i d'àmbit bàsic: els clínics han d'acostumar-se a pensar en tots els mecanismes que hi ha darrere de les situacions clíniques, han de tenir una mentalitat acadèmica de la pràctica que s'està fent, i els bàsics han d'entendre que tot el seu exercici de recerca fonamentalment es fa perquè tingui un aplicabilitat en el món de la salut i que cap dels dos entorns pot funcionar sense l'altre. És el que en deim recerca translacional, perquè el clínic és el que ha d'aplicar moltes de les coses que li arriben, però també és el que ha de condicionar quina recerca es fa d'alguna manera. Quan tens tot això, millora l'assistència.

Com veis la investigació avui en dia?

El neoliberalisme imperant global ha afectat també la recerca. En el món de la recerca es fan moltes coses i, al mateix temps, és molt caòtic; no és senzill, perquè hi ha molta pressió. La quantificació de la qualitat de la recerca està molt contaminada, hi ha molta competitivitat i falta una regulació assenyada fins i tot sobre la pròpia producció científica. Pens que els investigadors no acabam de ser crítics amb el sistema en el qual estam.