El bosc de Bellver pot perdre el 40% de la seva vegetació

PalmaEl bosc de Bellver està en pausa i ja no hi creix vegetació. Ara mateix, el 16% està degradat. Si la previsió continua en aquesta direcció, d'aquí a 30 anys es preveu que la degradació arribi al 40%. Per revertir-ho, l'Ajuntament de Palma ha volgut reactivar el pla d'ús i gestió del bosc de Bellver, un pla que en la darrera legislatura, segons el regidor d'Infraestructures i Accessibilitat de Palma, Rodrigo Romero, ha estat "perdut".

Una de les causes principals d'aquesta degradació és la pressió humana. "La gent que passeja pel bosc cerca camins més còmodes que van fent perdre la vegetació", adverteix Romero. L'alt nombre d'activitats recreatives, educatives, turístiques o esportives fan que es perdi la diversitat de la zona. En concret, l'indret més afectat és el dels matolls, fet que provoca que l'aigua de pluja vagi degradant més el sòl, que desapareguin hàbitats i, per tant, espècies. Un altre dels factors que s'han de controlar són les tres colònies de moixos que alteren la zona –se'ls està esterilitzant– i la processionària.

Cort ja ha començat a treballar per alleujar els efectes negatius que es provoquen al bosc, tot i que el pla encara ha de passar pel ple perquè sigui aprovat. Una de les mesures adoptades és la realització de la fase 1 i la fase 2 del camí perimetral. Ara, Cort es disposa a realitzar les dues fases restants, a partir de les quals s'espera que s'aturi l'efecte de la degradació pel pas de les persones, ja que es tracta d'un camí adaptat. Cort hi invertirà 12 milions en 10 anys, de manera gradual. Aquest 2016 s'han pressupostat 300.000 euros, i s'espera que cada any la quantia rondi el milió.

Una de les tasques que més urgeix és la de senyalitzar els camins. També ho és el manteniment de la zona, per tal d'evitar que la degradació s'incrementi. A més a més, es limitarà temporalment l'accés a les zones més degradades. En total, en el pla s'inclouen 19 projectes, entre els quals es preveu el condicionament dels camins, la recuperació de les espècies perdudes i la lluita contra incendis, entre d'altres. "La conscienciació dels visitants és la part més important", ha sentenciat Romero.