La infanta se la juga entre Botín i Atutxa

PalmaL'endemà de la nova imputació de la infanta Cristina de Borbó i tot i que José Castro s'esforçà a insistir en la seva interlocutòria que no s'han d'avançar esdeveniments perquè just es tracta que la infanta declari, tothom fa ja travesses... i n'hi ha qui diu que la decisió de Castro pot acabar sent paper banyat i, en realitat, la infanta Cristina, malgrat que declari, pot no seure mai al banquet dels acusats. O sí.

De moment, entre el gran rebombori que ha causat la imputació de la infanta, just hi ha una cosa clara: la filla del rei està citada per declarar, com a imputada, el 8 de març, perquè el jutge instructor del cas Nóos, José Castro, veu indicis de delicte fiscal i de blanqueig de capital en la seva actuació.

La batalla

I, a partir d'aquí, comença la batalla. Al carrer i als cafès, la batalla es lliura a diverses bandes: la que abandera Castro com, a la fi, el defensor que tots som iguals davant la justícia, la dels qui no entenen com la duresa del fiscal Horrach ha esdevingut ara tan teba o la dels resignats que, capbaixos, repeteixen: "tanmateix, no li passarà res".

En l'esfera jurídica, s'entra en una espiral de possibilitats que comença per discutir si l'Audiència validarà la imputació de Castro i acaba plantejant si, malgrat que Cristina de Borbó comparegués davant Castro, seria possible o no dur-la a judici.

Anem per passes. Acceptarà l'Audiència els recursos que es puguin plantejar contra la segona imputació de Cristina de Borbó? El tribunal de la secció segona de l'Audiència ja frenà una vegada la declaració com a imputada de la filla del rei però, alhora, marcà al jutge la línia d'investigació que havia de seguir. I Castro ho ha fet. La investigació ha avançat, s'han documentat nombroses despeses de la infanta carregades a la societat Aizoon, de la qual és propietària al 50% amb el seu marit... Despeses, rendiments no declarats, firmes en operacions simulades... En definitiva, lucrament i amassament de patrimoni familiar amb fons il·lícits. La concreció és molt major i la resposta dels magistrats no té per què ser la mateixa. Ho sabrem aviat.

Declara... i punt?

Posem que declara. La cosa pot no passar d'aquí. El debat a partir d'aquest moment es complica. La pot salvar d'anar a judici l'anomenada doctrina Botín del Tribunal Suprem? La pot dur a judici (sempre que es consideri que hi ha base per acusar-la) la, posterior, doctrina Atutxa del Suprem i que el Constitucional recentment ha avalat? O ni aquesta no pot assegurar que Cristina acabi jutjada?

El debat no és pacífic. La doctrina Botín va salvar el banquer de ser jutjat en el cas de les cessions de crèdits perquè ni el fiscal ni l'acusació particular no el van acusar i just ho feia l'acusació popular (exercida per un col·lectiu de defensa d'inversors). El Suprem va dir que en el cas del procediment abreviat (penes inferiors a nou anys) no és possible obrir judici oral exclusivament a instàncies de l'acusació popular.

En el cas Nóos, Manos Limpias exerceix l'acusació popular; els governs balear i valencià, la particular, com també el grup socialista valencià. Just Manos Limpias ha demanat la imputació de la infanta. Amb aquest context, adquireix una grandiosa dimensió la posició del ministeri fiscal, que s'oposa a la imputació de la infanta. Si cap de les acusacions particulars no demanàs l'obertura de judici oral... Botín salva la infanta.

I la doctrina Atutxa? El Suprem digué (en el cas de la condemna a l'expresident del Parlament basc per desobediència per no dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak ) que si no hi ha acusació particular, el fiscal no acusa i es tracta de delictes que no tenen un perjudicat concret, sinó col·lectiu, es pot obrir judici oral just a instàncies de l'acusació popular. Cal destacar que el Tribunal Constitucional, en una sentència del desembre passat (publicada just ahir, 8 de gener, al BOE), denegà l'empara a Atutxa i validà que amb l'obertura de judici oral just amb l'acusació popular de cap manera s'han vulnerat els drets fonamentals a la igualtat i a un procés amb totes les garanties.

Ara bé, si traslladam aquesta doctrina al cas Nóos i a la infanta, les possibilitats interpretatives són també diverses i es pot entendre o no que la doctrina Atutxa pot dur Cristina al banquet.

Aquí hi ha acusacions particulars. I qui és perjudicat pels presumptes delictes comesos? L'Agència Tributària, que s'ha esforçat a salvar Cristina? O Hisenda som tots i els perjudicats som la col·lectivitats de ciutadans i no algú concret? El debat està obert.