Burocràcia, l’obstacle de les renovables

PalmaInstal·lar plaques solars al sistema elèctric d’una casa és, tècnicament, senzill; però aquella família que vulgui convertir casa seva en un espai d’autoconsum a través de l’energia solar es trobarà amb greus problemes, com passar-se dos mesos entregant papers al Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme abans, fins i tot, de començar a muntar.

Una instal·lació d’autoconsum requereix una inversió que es recupera a partir dels set anys: “No sembla gaire atractiu, perquè tardes molt de temps a recuperar la inversió, però és molt difícil abaixar-ne el cost”, explica Manuel Bernad, creador d’una empresa que s’encarrega d’instal·lacions de diferents tipus i del manteniment.

“El preu de les plaques millorarà quan pugui produir més watts, però de moment el que donen és també tranquil·litat: poden apujar el cost de la factura, perquè amb l’energia solar es redueix el pagament a la meitat”, indica.

En el cas que una finca de veïns volgués instal·lar plaques al seu terrat, també es trobaria amb dificultats: es podria utilitzar l’energia solar per il·luminar, per exemple, el garatge o l’escala i, en cas que fos una comunitat, encalentir l’aigua de la piscina.

Per això, hi ha qui ho considera poc rendible. Sí que es podrien instal·lar plaques al terrat per a cada un dels habitatges de la finca, però tots els veïns haurien d’estar d’acord amb la utilització de l’espai comunitari.

L’energia que generen les plaques solars podria emprar-se per a tot el sistema elèctric d’una casa, però a la pràctica no pot fer-se perquè en aquestes instal·lacions l’energia ha de consumir-se a mesura que es produeix.

Per aquest motiu, tots els instal·ladors coincideixen que s’han d’intentar adaptar els consums a allò que es genera. Tots coincideixen també en els entrebancs que arriben des del govern central per a aquelles persones que volen passar-se a les energies verdes.

Es podria vendre l’energia sobrant a Gesa, per exemple, però el propietari de les plaques hauria de constituir-se com a empresa, vendre a preu de mercat, cobrar l’IVA, declarar-ho... i això fa que a les famílies no els surti a compte.

En qualsevol cas, el consens està clar també en un altre aspecte: el camí cap a les renovables és necessari i inevitable.

La conscienciació i l’estalvi econòmic, clau als domicilis

Manuel Bernad és, alhora, instal·lador i usuari d’un sistema d’autoconsum. Explica que va muntar-lo a casa “per veure per mi mateix la problemàtica de la burocràcia”. I ara, per la seva pròpia experiència, considera que hi ha tres motius per arribar a fer la passa: “Hi ha gent que el que vol és estalviar part de la factura del llum, però també hi ha altres persones que estan conscienciades i volen fer la seva petita aportació personal a la lluita contra el canvi climàtic”, afegeix.

A més a més, conta Bernad, hi ha persones que instal·len sistemes d’autoconsum “per obligació”, ja que la normativa pot obligar a l’ús d’energies renovables en determinats casos.

Per Bernad, que disposa d’una instal·lació d’autoconsum a casa seva i va instal·lar-ne una altra a la casa del seu pare, el principal motiu que troba la gent per tirar-se enrere és l’excessiva burocràcia: “Han fet que els tràmits siguin molt complicats... Les subvencions del Govern balear estan molt bé, per exemple, però clar... De vegades et donen 2.000 euros de subvencions i te’ls gastes tots en paperassa abans de posar en marxa el muntatge de la instal·lació”.

L’autoconsum, explica Bernad, requereix també un canvi en els hàbits de consum de l’habitatge on s’hagi instal·lat, ja que l’energia s’ha d’aprofitar a mesura que es genera i, per això, es recomana utilitzar la rentadora, un motor de piscina o altres aparells que consumeixin energia durant les hores de més intensitat solar.

Hotels sostenibles per a una demanda cada vegada més verda

Els establiments hotelers juguen un paper fonamental a les Balears pel que fa a les energies renovables, ja que representen un consum molt elevat. Alguns en són conscients des de fa anys i treballen per fer de les seves instal·lacions espais més sostenibles mediambientalment.

L’hotel Bon Sol, a Illetes, n’és un exemple. Disposa del certificat ambiental EMAS des de fa 14 anys i Alejo Truyols, director de Qualitat i Medi Ambient de l’establiment, explica que les mesures que hi apliquen són diverses.

L’aigua de la piscina, per exemple, s’encalenteix a partir de la recuperació de calor dels aires condicionats i de la calor generada per les geleres i les cambres de fred. Tenen una instal·lació de plaques solars que encalenteix l’aigua sanitària, aixetes de baix consum a les habitacions i, a més, gran part dels llums de l’hotel són led.

No és l’únic: l’hotel Jumeirah, al Port de Sóller, i el Robinson, de Cala Serena, també són exemples a l’hora d’impulsar mesures que protegeixen el medi ambient. De fet, aquest segon establiment va rebre durant el mes passat el Premi al Turisme Sostenible de la Conselleria de Turisme.

Un dels factors que pot impulsar l’augment de la sostenibilitat als hotels és l’arribada de visitants conscienciats en la lluita contra el canvi climàtic i que, per tant, demanin determinats tipus d’actuacions per tal de conservar el medi ambient. És el cas, per exemple, del turisme escandinau, que va creixent a les Illes Balears.