Cadena humana per dir no als tractats de lliure comerç

PalmaLa plataforma No al TTIP de Mallorca va convocar ahir una mobilització davant la Delegació de Govern de Palma com a protesta per les diferents amenaces que plantegen els tractats de comerç i d’inversió, com ara el Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç, entre la Unió Europea i els Estats Units (conegut com a TTIP per les sigles en anglès); l’Acord de Lliure Comerç entre la Unió Europea i el Canadà (conegut com a CETA) i el TISA (Acord de Comerç de Serveis entre 23 països).

Prop de 250 persones acudiren a la cadena humana convocada per la plataforma, que va enrevoltar la seu de Delegació del Govern amb crits de “tardor en resistència a tot Europa” i “mobilització, acció, sobirania”, després que dos representants de la plataforma llegissin el manifest de la reivindicació. A la protesta hi varen acudir representants de sindicats com els de CCOO i UGT (que lluïa una ensaïmada com a defensa del producte local que aquests tractats podrien posar en perill); representants de partits polítics de Podem, Laura Camargo, Aurora Jhardi i Baltasar Picornell; també de MÉS, amb David Abril al capdavant; i membres del GOB, Amics de la Terra i Greenpeace, entre moltes altres persones, representants d’associacions i entitats i ciutadans que s’han volgut sumar a la protesta.

Plataforma

La plataforma No al TTIP de Mallorca està integrada per més de 30 entitats de caràcter social, mediambiental, sindical, organitzacions i cooperacions, i es va constituir per fer força conjunta als interessos particulars que lluitava cada entitat en contra dels tractats de lliure comerç que vol imposar la Unió Europea. És així com la plataforma es reuneix de manera periòdica i, sobretot, té l’objectiu d’informar la ciutadania de què podria suposar que s’aprovàs algun d’aquests tres acords. I és que, segons una de les organitzadores de la protesta, “pot semblar un tema un poc feixuc, és per aquest motiu que la plataforma té l’objectiu de difondre i apropar a la ciutadania les repercussions que podria tenir signar un acord d’aquesta envergadura”.

Per aquest motiu, en la lectura del manifest, la plataforma va explicar que els tractats de lliure comerç són acords adoptats per dos o més estats amb la finalitat d’ampliar el mercat de béns, serveis i capitals entre els estats signants. És a dir, constitueixen lleis del comerç global i són una eina del capitalisme per afavorir l’acumulació de capital per part de les multinacionals, que són la major part dels inversors estrangers.

Aquests tractats pretenen garantir l’obtenció de beneficis a les inversions estrangeres, no solament reduint aranzels sinó centrant-se, sobretot, a reduir els controls normatius i a atorgar eines jurídiques als inversors estrangers que els permetin eliminar qualsevol obstacle, fins i tot legislatiu, que els pugui impedir l’obtenció de beneficis. En aquest sentit, aquests tractats preveuen la creació de mecanismes de denúncia, sota la forma de tribunals arbitrals, totalment discriminatoris (només poden adreçar-s’hi els inversors internacionals per denunciar els estats, no a la inversa) i mancats dels requisits mínims per garantir una administració de justícia imparcial (els àrbitres són sovint advocats de les empreses a d’altres casos) i que garanteixi un mínim de seguretat jurídica.

És per aquest motiu que la plataforma va demanar i exigir la transparència immediata, que no es privatitzi la justícia, que no es posi en marxa el Consell de cooperació reguladora, que no es desregulin ni es rebaixin els estàndards de protecció (perquè no existeix pitjor desregulació que la privatització dels serveis públics), així com la promoció de pràctiques agrícoles sostenibles i respectuoses amb el medi ambient i la protecció de la petita agricultura familiar. A més, també es demana que les institucions públiques mantinguin el poder polític i les estructures necessàries per protegir certs sectors sensibles i les normes que són importants per a la qualitat de vida dels ciutadans.

CETA

A la protesta es va fer especial atenció al CETA, així ho manifestava una de les integrants de Greenpeace: “Estam totalment en contra de l’aprovació del TTIP, el CETA i el TISA. Sobretot cal posar l’èmfasi en el CETA, que està a punt d’aprovar-se i que va totalment en contra dels drets laborals i mediambientals”. I és que els manifestants van titllar el CETA com el “cavall de Troia del TTIP”, un tractat que, segons el manifest, a Europa i al Canadà s’ha negociat en secret durant més de cinc anys. Malgrat la creixent oposició pública i de sectors concrets econòmics i socials, com l’agrícola, petites empreses i associacions de jutges, l’aprovació del CETA entre la UE i Canadà està prevista, sense debat, a la cimera del Consell sobre política general del pròxim 18 d’octubre. Després es ratificarà a la cimera de la UE de dia 27, permetent-ne, així, l’aplicació provisional sense haver passat abans per l’aprovació als parlaments estatals. Tot això gràcies al suport d’alguns estats membres, entre els quals l’Estat espanyol, que, sent un govern en funcions, ha ofert el suport incondicional malgrat que no disposa de cap estudi d’impacte que asseguri un benefici per a l’economia, la societat i el medi ambient, han llegit els integrants de la plataforma en el manifest.

Una cadena humana que es va convocar a les 18 h a Palma i que estigué amenitzada pels Tambors de la Pau, però que feia part d’una campanya simultània a tot l’Estat.

Primera marxa per la llibertat de les víctimes del tràfic i l’explotació sexual a Palma

L’Organització A21 va convocar ahir una caminada que va partir de la plaça d’Espanya fins a la plaça de Cort i que es convertí en la primera marxa contra l’esclavitud sexual que es fa a Palma. Foren unes 250 persones, vestides de negre, que protestaren contra una de les pitjors xacres socials. I és que, segons les dades, un total de 1.748 dones varen exercir la prostitució a Palma l’any 2015, el 87% d’elles estrangeres.

Una altra de les xifres que alerta l’organització és que el 37% dels homes de les Balears ha estat o és usuari de prostitució, asseguren, a partir de dades de Metges del Món, que reclama que s’eradiqui aquesta forma d’“esclavitud moderna”.

Palma es convertí així en una de les 300 ciutats de tot el món, deu de les quals espanyoles, que participà en les marxes Caminant per la llibertat, convocades per l’organització A21 per tal de donar visibilitat al tràfic de dones amb fins d’explotació sexual i d’impulsar-ne l’eradicació.

A21 és una organització internacional amb 12 oficines arreu del món que centra la tasca en una estratègia basada en el Protocol de Palerm de l’ONU, que inclou: prevenció (sensibilització i educació) protecció (llars, refugis i cases de transició), persecució (resposta legal) i participació (govern, policia i comunitat).