El calvari de MÉS per Mallorca no finalitza amb Barceló

PalmaLa continuïtat de Biel Barceló a l’Executiu depèn, ara mateix, de Biel Barceló. El vicepresident reposa aquests dies de Setmana Santa després de deixar enrere les pitjors setmanes de la seva vida política. Fonts del seu entorn assenyalen, a l’ARA Balears, que està decidit a continuar, convençut que encara queda mitja legislatura i molta feina a fer. Dins el partit, però, no tothom hi confia.

Barceló va evidenciar dimecres, després de la seva compareixença per retre comptes dels contractes adjudicats a l’excap de campanya Jaume Garau, que es troba en un moment anímic complicat. Va arrencar a plorar en abandonar la sala i va voler tornar-hi a entrar per abraçar el conseller de Medi Ambient, Vicenç Vidal, a punt d’iniciar la seva compareixença. Amb tot, una vegada que va rebre el suport de la presidenta, Francina Armengol, el mateix dimecres, en conversa telefònica, sembla que només una imputació podria decapitar el vicepresident. Els ecosobiranistes estan amb l’ai al cor amb les decisions que pugui prendre la Fiscalia. Però no és Barceló qui més preocupa, en aquest sentit, sinó Toni Noguera.

Perdre la batlia, un malson

Totes les fonts consultades coincideixen a definir Noguera com un dels valors de futur inqüestionables de MÉS, i més específicament del PSM. La caiguda de Barceló seria dolorosa sobretot en termes d’imatge, ja que la seva gestió al capdavant de Turisme ja fa mesos que és qüestionada per una part del seu propi partit. Aquesta decepció amb la vicepresidència fa més valuosa, precisament, la batlia de Palma, l’altre gran càrrec al qual va accedir la formació (si bé de manera compartida) després dels magnífics resultats del 2015. En aquest sentit, la hipotètica imputació de Noguera genera molt més pànic que la de Barceló perquè afectaria el futur a mitjà termini.

Més enllà de la incertesa judicial, el partit sembla haver passat ja el pitjor en termes anímics, si bé encara és lluny de recuperar la normalitat. Les sospites inicials pel que semblava una maniobra de desprestigi dirigida des de dins va disparar, inicialment, els recels entre Iniciativa i el PSM; la conversió del ‘cas Barceló’ en el ‘cas Mateu’ va dinamitar els ponts entre Menorca i Mallorca. Finalment, la constatació que el seguit de filtracions que han posat la formació contra les cordes té més a veure amb un tret al peu que amb una conspiració orquestrada ha fet que, almanco, la caça de ‘traïdors’ hagi arribat a la fi. A darrera hora, a més, un aliat inesperat ha donat un cop de mà crucial a l’hora de tancar files: Alberto Jarabo.

Malestar amb Podem

La sortida de to del secretari general de Podem a la compareixença de Barceló, en què va suggerir que Garau podria haver donat a MÉS una part dels doblers guanyats amb els polèmics contractes, ha encès els ànims molt més que el que va mostrar David Abril en la mateixa compareixença. La posició de Podem, considerada deslleial des del partit, ha servit per tancar files al voltant del vicepresident, fins i tot per part dels que criticaven més la seva manca de visibilitat política abans de l’escàndol dels contractes.

Cap de les fonts consultades pren gaire seriosament la petició de dimissió que ha fet la formació dels cercles aquesta setmana. Amb els ecos de l’escàndol de Huertas encara recents, Podem no s’atrevirà a forçar una nova crisi de govern que podria derivar en eleccions anticipades, consideren els ecosobiranistes. El que alguns defineixen com el “teatre” de Jarabo respondria, diuen, a la necessitat de satisfer les peticions de les bases, de les quals els membres de MÉS són coneixedors. Amb tot, donen per fet que, si no hi ha més ensurts, la situació s’anirà normalitzant. Des de Podem, en canvi, asseguren que no es faran enrere. El torcebraç pot acabar de definir la legislatura.

Malestar amb el PSIB

Un altre detall que ha molestat molt els ecosobiranistes, aquesta setmana, està relacionat amb els socis de Govern. La formació no s’acaba d’explicar la “casualitat” que la Comissió d’ètica pública emetés l’informe sobre les polèmiques contractacions de MÉS unes hores després de la compareixença de Barceló. Tampoc no ha agradat la manera com s’ha comunicat l’informe a l’àmbit intern.

Les disputes amb el PSIB no acaben aquí. Un nom manté paralitzat la recomposició del Govern: Miquel Gallardo. L’exdirector general de Transparència havia de ser nomenat, en un principi, nou director general de Participació i Memòria Democràtica. El PSIB, però, s’hi oposa perquè considera que, després de la dimissió de Ruth Mateu per un problema, precisament, de Transparència, Gallardo no ha de tenir lloc al Govern. Des de MÉS al·leguen, no obstant això, que Gallardo no és responsable d’alguna de les errades que van propiciar la caiguda de Mateu, com el fet que alguns dels contractes dubtosos de la Direcció General de Cultura no haguessin estat penjats al portal de contractació quan les portades dels diaris n’anaven plens. Aquesta tasca correspon a la Conselleria d’Hisenda, però els socialistes, tanmateix, consideren que no és la persona adequada per dirigir una nova direcció general que haurà de dirigir totes les polítiques de recuperació de la memòria històrica, un aspecte molt sensible dels Acords pel Canvi i en què la presidenta no vol ni una errada. La nova consellera de Cultura, Fanny Tur, comparteix aquest criteri, però els ecosobiranistes es mantenen ferms exigint la continuïtat de Gallardo per motius que no tots els seus membres s’atreveixen a confessar.