70 camps de futbol de plaques al cap Blanc
El projecte duplicaria l’energia que produeixen tots els parcs que s’instal·laren a l’Estat el 2014
PalmaUn camp de plaques solars d’enormes magnituds a la zona de la Marina de Llucmajor és el projecte que preveu ocupar-hi més de 500.000 metres quadrats de terreny. La proposta la planteja l’empresa Llucmajor Photovoltaic SL, que vol destinar un espai equivalent a 70 camps de futbol a 133.614 plaques solars de més 2,5 metres d’alt cadascuna. Aquestes instal·lacions provocarien un gran impacte visual que es podria observar des de molta distància. Tot plegat, en una zona on “no s’hi pot fer absolutament res”, ja que és un espai d’alt valor paisatgístic i mediambiental. Així està recollit en el Pla d’Ordenació Urbana de Llucmajor.
Es tracta d’un dels terrenys més ben preservats de l’illa, ja que no ha sofert l’urbanisme especulador ni s’hi han construït grans xalets, ni polígons industrials, és a dir, un dels pocs llocs verges que resten a Mallorca. Un indret, però, en el qual el projecte de megaparc solar pot comportar la construcció d’un gran polígon industrial d’energies renovables que provocaria un alt impacte ambiental.
Renovables, sí. Macro, no
Jaume Quart és el portaveu de l’Associació per a la Defensa del cap Blanc - punta Regana. És misser i la seva família té una petita finca a la zona, on van a passar els caps de setmana i a passejar: “És el nostre lloc preferit per a l’esplai i el contacte amb el medi ambient”, confessa. Per això, no podria suportar la idea que el paratge natural i conservat de la Marina de Llucmajor es convertís en un camp de plaques solars i sobretot d’aquestes magnituds.
Però de qui són els terrenys on es vol posar aquesta gran quantitat de plaques solars? Segons Quart, “no ho sabem gaire bé, la promotora és una societat que es diu Llucmajor Photovoltaic SL, que s’ha creat fa poc i que tan sols disposa d’un capital social de 3.000 euros”, tot i que el projecte preveu que en costi 50 milions. Segons Quart, “l’empresa vol aconseguir les llicències per vendre el projecte a un inversor final. D’això, nosaltres en deim especulació”. A més a més, s’hi han afegit nous accionistes (la societat britànica Island Green Power Ltd i l’espanyola Transworld Solar SL). La britànica és en realitat una societat offshore amb seu al paradís fiscal de les illes Bermudes i un capital inferior a 100 lliures esterlines. Pel que fa a la societat espanyola, té el seu domicili social a Tenerife, però no publica cap compte des de 2010 i està perseguida per l’Agència Tributària, la Seguretat Social i diversos jutjats civils.
El portaveu se’n lamenta: “Com una idea que pot ser tan bona com ho són les energies renovables pot desvirtuar-se en especulació?”.
El parc solar més gros de Balears
El problema s’agreujà quan l’any 2014 es va tramitar un altre projecte fotovoltaic a tan sols 100 metres de l’actual i que implicaria uns 250.000 metres i 73.000 panells solars més que, segons Quart, “tampoc en sabem gaire cosa”. Ara bé, sumats els dos projectes, “estam parlant d’una superfície superior al poble d’Andratx o el de Santanyí, o la creació d’un gran parc d’unes dimensions que no són conegudes a l’illa i que suposaria un dels macroprojectes solars més grans, no només de les Illes Balears, sinó de tot l’rstat espanyol. Ambdós disposarien de 65 megawatts, una xifra que “no es pot comparar amb cap altra infraestructura semblant a l’Arxipèlag”.
Agricultors solars
Els pagesos de la zona podrien transformar-se en productors industrials d’energia, si ho volguessin, és clar, “la seva propietat passaria a donar-los una rendibilitat que ara, amb l’agricultura, no tenen”. Jaume Quart afegeix que es tracta “d’una perversió”; si el que es vol és mantenir l’agricultura que, per altra banda, també contribueix a conservar la imatge de terreny rústic i emblemàtic de les Balears, “aquest no és el camí. S’està donant un missatge als agricultors que malviuen del camp per trobar una solució mastodòntica en una zona verge de gran valor paisatgístic i limítrof amb una Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA)”, sentencia el portaveu de l’Associació per a la Defensa del cap Blanc - punta Regana.
El projecte està en aquests moments en exposició pública fins al 18 de maig i la Comissió de Medi Ambient haurà de fer-ne llavors un informe; si és negatiu, la iniciativa no podrà tirar-se endavant.