Can Costa, 93 anys d’història de cada dia
En mans de la tercera generació, la fonda del barri de la Marina continua la tradició culinària familiar que té la Medalla d’Or de la ciutat d’Eivissa
Aquesta és una recomanació de Fanny Tur, a qui hi acompany. Amb la cuina de llenya com fa més de 90 anys, amb aquells refrigeradors de portes de fusta i ja, al capdavant, amb els nets de Joan Costa i Maria Marí, que van obrir la fonda el 23 d’abril de 1924, Can Costa és el referent per excel·lència i mèrits propis de la vella Eivissa. De fet, des del 2014, té la Medalla d’Or de la ciutat. I ho és de la quotidianitat, perquè el dia de Sant Jordi farà 93 anys que Can Costa va néixer per donar menjar i beure als pagesos que feien aturada amb el carro i també als treballadors del port, segons conta Josep M. Piña a 'Gent de la Marina d’Eivissa'. Ara, qualsevol dia feiner, t’hi trobes una curiosa mescla d’eivissencs, visitants freqüents de Vila i alguns turistes dels que volen descobrir la cuina casolana i els llocs amb més història de l’illa.
La Marina d’Eivissa ha canviat substancialment de fa mig segle ençà, i ho ha fet sobretot a nivell d’uns negocis que ocupen tots els baixos de les cases, majoritàriament en mans d’estrangers i per a turistes. En canvi, Can Costa s’ha mantingut gairebé com sempre: les estovalles de quadres, el menú fet per la família i per a menys de mig centenar de persones, i una cuina que Fanny Tur, habitual de la fonda, defineix de “casolana, senzilla i honesta”. És precisament Fanny Tur qui em va fer notar que a Can Costa el vi rosat i el blanc estan més freds que a molts restaurants de luxe. “Estan com toca”, diu ella, i ho atribueix als beneficis dels vells refrigeradors. I el menjar? Arròs sec, molls fregits, sardines planxa, canelons, guisat de carn, sepions, cigrons, un frit de freixura que fan per encàrrec, flaó, flam de xocolata blanca... Molt de casa, molt de cada dia.
Carrer de la Creu, 19 (Eivissa)
