El mal ja està fet, ara toca adaptar-se a les noves condicions

PalmaPotser el ciutadà no deu haver notat si el nivell de la mar ha pujat dos mil·límetres per any. O si la temperatura és exactament dos graus més alta que fa anys per la mateixa època... La sequera d’enguany ens despista i no sabem si és, o no, una mostra més del canvi climàtic... Però sí: la conclusió a la qual arriben els experts és que tot això forma part del canvi climàtic i que el mal ja està fet; ara es tracta d’adaptar-se i preparar-se per al nou escenari, una adaptació que costarà doblers, perquè implicarà apostar per altres tipus de font d’energia i modificar estructures com ara els ports.

Encara que les previsions situen l’horitzó en el 2050 o en el 2100, molt abans, en el 2030, els efectes del canvi climàtic seran evidents, segons indica Damià Gomis, investigador de l’Imedea i catedràtic de Física de la UIB.

Per saber-ne més --> Canvi climàtic: estam preparats?

“Canvi climàtic? Ja el tenim. Es nota en segons quins àmbits, com l’agricultura; de fet, el sector que demana més informació és l’agrari”, comenta aquest investigador. Analitzant les dades dels darrers 30 o 40 anys, “hi ha evidències clares del canvi climàtic: que la temperatura puja, és claríssim; que el nivell de la mar també puja, és claríssim...”, afegeix.

Signes molt evidents

El mateix parer expressa un altre catedràtic del departament de Física, Romualdo Romero, un dels autors de l’estudi sobre els efectes del canvi climàtic publicat recentment per la revista International Journal of Climatology.

“És evidentment un procés progressiu i acumulatiu, però signes molt evidents ja en tenim des dels anys 70-80. Fins llavors, el canvi climàtic d’origen humà a causa de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle quedava encara una mica camuflat pels canvis naturals”, comenta Romero. A la nostra comunitat, explica, “com a quasi totes les zones (terrestres i marines) del planeta, la temperatura superficial ha pujat, a un ritme, a les Balears, d’uns 2 graus en aquests 40 anys, més notablement a la primavera i a l’estiu”.

I quina és la situació actual? Dels possibles escenaris dels quals es parlava fa anys, tenint en compte diferents factors, hem superat el que plantejava el pitjor panorama futur, segons Damià Gomis: “Hi ha més emissions que les que preveia l’escenari més pessimista de fa 20 anys”, diu aquest expert. Es pot reduir? “El canvi climàtic és inevitable, encara que les emissions fossin zero, tot el que s’ha llançat, ja hi és...”, remarca.

El que passa, comenta Gomis, és que els canvis són graduals i per això costa veure’n els efectes. “És difícil de percebre, però no vol dir que no sigui important, al contrari”, reitera. “El nivell de la mar puja dos mil·límetres cada any. És poc? Clar, però en deu anys són centímetres i si s’accelera... seran centenars”, comenta a tall d’exemple. No serà l’únic procés que s’accelerarà.

Un 20% menys de pluges

Un altre signe de canvi climàtic és el de les pluges. “Com que tenim sèries fiables de precipitació a les Illes de més de 50 anys, ja hem observat aquesta pèrdua de precipitacions, que afecta totes les estacions de l’any amb un ritme d’un 20% menys per segle”, apunta el catedràtic Romualdo Romero.

I el que ens espera és que la situació vagi a més, encara que Romero subratlla que “la precipitació anual i estacional presenta una variabilitat molt extrema que dificulta la seguretat estadística en les tendències calculades”. A més, han observat cicles naturals d’uns 15 anys que van alternant períodes més plujosos amb altres de més secs com l’actual. “Malgrat aquesta gran variabilitat, observam aquesta tendència de fons cap a una pèrdua de precipitació. Novament, els models de simulació climàtica reforcen aquest senyal amb vista al futur”.

Per Damià Gomis, l’únic camí per afrontar l’escenari que ha de venir “és un canvi de model energètic”, que aposti per les fonts renovables.

Cimera de París i crisi

En aquest sentit, Gomis creu que s’ha de fixar un abans i un després de la cimera de París, duita a terme a finals del 2015 i on quasi 200 països es van comprometre a impulsar mesures que rebaixin la temperatura del planeta.

Però, fins ara, en opinió de Damià Gomis, qui ha col·laborat més en la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle no ha estat cap política en concret: “El que no han fet diferents mesures ho ha fet la crisi. Hem baixat bastant, però és trist que hàgim baixat per aquest motiu”.

L’estiu començarà abans i les sequeres seran més freqüents

L’estiu s’avançarà i escurçarà la primavera. Aquesta és una de les conclusions de la investigació feta per Romualdo Romero, José Antonio Guijarro, Agustí Jansà, Víctor Homar i Climent Ramis publicada recentment a International Journal of Climatology.

“La primavera tardana és l’època de l’any en què més s’ha sentit, fins ara, l’escalfament global a la nostra regió. Durant maig i juny, l’escalfament mitjà ha estat de prop de 3 graus en 40 anys!”, sintetitzen els autors d’ Expansió de les condicions estivals cap a la primavera a la Mediterrània occidental.

Pujada de temperatures a Palma

L’estudi constata que en els mesos de transició de la primavera a l’estiu, l’encalentiment a Palma és de més de 0,7 graus per dècada, “més del triple que la mitjana anual mundial i que la mitjana anual que correspon al nostre hemisferi i a la nostra latitud, i prop del doble del que correspon al nostre escalfament anual mitjà”.

Quan se li demana sobre si les sequeres seran més habituals a les Balears, Romero respon que “els models de simulació climàtica que s’empren per projectar el clima futur indiquen que el fenomen s’extremitzarà a la nostra zona”, amb més sequeres i més intenses segons transcorri el segle.

Ports de l’Estat es replanteja com han de ser els dics del futur

“El nivell de la mar globalment ha pujat uns 20 centímetres en un segle i a finals de l’actual s’hi esperen uns 60 centímetres més. A la Mediterrània, com que han canviat els corrents i hi ha més situacions anticiclòniques que abans, encara no ha pujat gaire, però el procés s’amplificarà en el futur”, comenta Romualdo Romero.

En previsió d’aquesta pujada del nivell de la mar, l’organisme Ports de l’Estat treballa en un pla per replantejar-se els dics dels ports des de fa temps. El catedràtic Damià Gomis és un dels experts que col·labora en aquesta tasca i confirma que “hi haurà d’haver una adaptació” de les instal·lacions portuàries amb l’horitzó de l’any 2050, amb grans inversions.

El problema no és que hi hagi més onatge o ones de més altura, la qüestió és que com que el nivell de la mar pujarà, l’altura dels dics serà menor i, per aquest motiu, en una tempesta es podran veure superats per l’aigua.

Per això, s’està estudiant cas per cas de quina manera afectarà la pujada del nivell de la mar a cada port en concret.

Fa uns anys, Damià Gomis va formar part de l’equip que va estudiar els efectes del canvi climàtic a Venècia. Les conclusions foren que la ciutat italiana tindrà més probabilitats d’inundar-se.

Les platges urbanitzades perdran extensió

Les platges, a finals del segle XXI, no seran com les coneixem ara, sobretot les platges urbanes, sotmeses a major pressió i sense possibilitats d’anar retrocedint i guanyar espai.

La pujada del nivell de la mar, a causa de l’escalfament i consegüent dilatació dels oceans, és un procés lent, recorda Romualdo Romero, i més a la Mediterrània. “Com que han canviat els corrents i hi ha més situacions anticiclòniques que abans, encara no ha pujat gaire, però el procés s’amplificarà en el futur”, indica el catedràtic en Física i autor de diversos estudis. Quan això passi, “les platges fortament urbanitzades i, per tant, sense possibilitat de retrocedir, perdran extensió”.

L’estudi Impactes a la costa espanyola per efecte del canvi climàtic, publicat pel Ministeri de Medi Ambient, considera que les platges de les Illes es troben entre les més susceptibles a aquest tipus de retrocés.

Per mitigar els efectes del canvi climàtic, els autors del treball recomanen evitar o minimitzar qualsevol tipus d’actuació que condueixi a la desestabilització de la línia de la costa. En segon lloc, afirmen que s’han d’afavorir actuacions que afavoreixin l’estabilització de platges, i dunes; a més de la rehabilitació del transport de sediments en zones d’erosió. I, finalment, l’estricta aplicació de la Llei de costes.

La falta continuada de pluges afectarà la biodiversitat

Enguany ha estat un any sec i les previsions apunten a un clima amb més períodes de sequera. “El que és evident és que si aquesta continua durant anys -o sigui, que anys com aquest s’anassin repetint de manera continuada-, se’n poden veure afectades les comunitats vegetals i animals i, per tant, la biodiversitat de les Illes”, afirma Anna Traveset, professora d’investigació del CSIC i membre del Grup d’Ecologia Terrestre de l’Imedea.

Quan es passa del llindar

Traveset indica que la majoria d’espècies estan adaptades a poder sofrir un estrès temporal i han desenvolupat mecanismes per combatre la sequera.

“Però, passat un cert llindar, ja no es poden recuperar”, així que si la sequera fos habitual, “hi hauria canvis en l’abundància de certes espècies i es farien predominants les que necessiten menys aigua per sobreviure -perquè tenen millor manera d’emmagatzemar-la, per exemple- i altres, en canvi, anirien minvant fins i tot fins a desaparèixer”, amplia la investigadora. La distribució de les espècies, desplaçant-se a zones més elevades, la seva fenologia, sortint més aviat o més tard del que tocaria en un any normal, i l’aparició de més plagues en les plantes serien altres conseqüències de la sequera.