Canviar hàbits i conductes, una alternativa als hipnòtics

PalmaEls trastorns del son són un motiu de consulta freqüent a Atenció Primària; l’insomni n’és el símptoma més comú. Quan es produeixen dificultats per iniciar o mantenir el son -amb despertars de més de 30 minuts a la nit almanco tres nits a la setmana-, hi ha una queixa d’almanco un efecte negatiu durant les hores diàries, estiguin o no en tractament amb hipnòtics; és quan es parla d’insomni crònic.

La cronicitat de l’insomni augmenta amb l’edat: s’estima que entre un 20% i un 30% de les persones majors de 65 anys pateixen insomni crònic. Els experts alerten que es tracta d’un problema de salut important, perquè té un gran impacte en el funcionament diari, incrementa el risc de patir problemes de salut, té repercussions en la qualitat de vida del pacient i genera malestar social i una disminució del rendiment.

“La teràpia cognitivoconductual és el tractament no farmacològic més recomanable per tractar l’insomni crònic”, assegura Clara Vidal, infermera de la Unitat d’Investigació de la Gerència d’Atenció Primària del Servei de Salut. Malgrat l’evidència, és encara una teràpia poc utilitzada per metges i infermers d’Atenció Primària: en el cas dels metges, només un 14,2% la utilitzen en la seva pràctica habitual per tractar l’insomni crònic, i pel que fa als infermers, la recomanen un 22,4%.

Vidal, juntament amb les metgesses Bel Torrens i Magdalena Esteve, i la psicòloga Elena Torres, entre d’altres, han duit a terme un estudi pilot finançat pel Col·legi Oficial d’Infermeria de les Illes Balears (COIBA), amb l’objectiu de dissenyar i adaptar una intervenció basada en la teràpia cognitivoconductual dirigida per metges i infermers d’Atenció Primària (AP) per al tractament de l’insomni crònic en població d’entre 18 i 65 anys.

Aquest estudi pilot, que forma part d’un projecte realitzat per metges residents de la Unitat Docent d’Atenció Familiar i Comunitària, és la passa prèvia a un assaig clínic que serveixi per determinar l’efectivitat d’aquesta teràpia. Si els resultats són positius, explica Vidal, l’objectiu és “incorporar-la a la pràctica clínica i implantar-la a tots els centres de salut”.

Metodologia

El model d’intervenció que s’ha dissenyat en aquest estudi planteja cinc sessions en les quals es fan servir diverses tècniques cognitives, conductuals (control d’estímuls, restricció del temps al llit, relaxació) i d’educació (higiene del son) basades en el model teòric de Morin. De manera opcional, proposa una sisena sessió per tractar la deshabituació d’hipnòtics. “Està comprovat que funcionen bé per a períodes curts, però generen dependència”, puntualitza Vidal.

La primera passa de la teràpia és conèixer els factors que perpetuen l’insomni, identificar les creences i la predisposició al canvi del pacient i estabir objectius. Mitjançant el ‘diari del son’, el pacient anota durant quinze dies les dificultats detectades i, a partir d’aquí, es treballen actituds i pensaments que ajudin a millorar el son. “De vegades no basta donar consells, has de treballar hàbits, conductes”, subratlla Vidal.

Un cop dissenyada la intervenció, es va posar en pràctica en dos centres de salut per analitzar la factibilitat i aplicabilitat de la teràpia. Per això, es va fer formació a metges i infermers i es va elaborar material informatiu amb consells sobre la higiene del son, com per exemple fer activitat física diària, no fer migdiades superiors als 30 minuts, no consumir substàncies estimulants a l’horabaixa i sopar lleugerament.

Resultats

En l’estudi pilot, es varen crear dos grups de pacients diagnosticats amb insomni crònic, només un grup dels quals rebia la teràpia per així poder comparar els resultats. Es varen analitzar, entre d’altres variables, la qualitat del son, la qualitat de vida, els valors d’ansietat-depressió i el grau de dependència als hipnòtics. Malgrat que els resultats encara són preliminars, tot apunta, segons Vidal, que seran positius. Ara bé, la infermera reconeix que s’hi han detectat alguns aspectes a millorar, com la formació que reben els professionals sanitaris sobre reestructuració cognitiva i el disseny del material informatiu. “També s’ha vist que és més factible i fàcil d’aplicar pels infermers”, conclou.