Carme Riera entra a la RAE amb un discurs sobre la imatge de Mallorca en la literatura

MadridL'escriptora Carme Riera ha reflectit aquest dijous a l'horabaixa l'amor que sent per Mallorca en el seu discurs d'ingrés a la Reial Acadèmia Espanyola sobre la imatge que varen donar de l'illa dels escriptors que hi varen viatjar entre 1837 i 1936, molt abans que el turisme massiu l'envaís. La novel·lista i filòloga s'ha submergit a fons en la literatura de viatges relacionada amb Mallorca i signada per autors com Azorín, Rubén Darío, Unamuno, Borges, Juan Cortada, Georges Sand, l'arxiduc Lluís Salvador, Josep Pla i Rusiñol. Fins i tot ha citat les Cartes des de Mallorca de Chopin.

A cavall dels segles XIX i XX arribar a Mallorca era una aventura. Era una "illa de la calma" una "illa d'or" que no tenia infraestructures hoteleres i amb la bellesa paisatgística intacta. La solemne cerimònia d'ingrés l'ha presidida la princesa d'Astúries i hi han assistit la família de la nova acadèmica, l'agent literària Carmen Balcells, la vídua de Borges, María Kodama, el secretari d'Estat de Cultura, José María Lassalle, i el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell.

Molt elegant, amb un vestit llarg de tons bordeus i jaqueta a joc, Riera ha entrat a la sala d'actes de la RAE minuts després de les set de l'horabaixa, i de seguida ha començat a llegir el seu discurs, amb el títol "Sobre un lloc semblant a la felicitat", al principi amb veu tremolosa i després més ferma i clara.

Els escriptors que varen arribar a Mallorca a partir de 1837 -l'any va començar a funcionar la primera línia regular de vaixell entre Barcelona i Palma- coneixien els referents de l'imaginari clàssic sobre les illes i el mite de l'Edat d'Or, el que al·ludia a "l'època en què encara no havíem estat expulsats de l'Edèn", un paradís que se sol identificar amb les illes.

Els llibres i textos consultats per Riera "varen ser fonamentals per a la repercussió de la imatge de Mallorca al món". I una de les personalitats més influents en aquest camp va ser l'arxiduc Lluís Salvador d'Habsburg, pel "paradís de Miramar" del qual hi va passar fins a la seva cosina Elizabeth, "la inadaptada" emperadriu d'Àustria. La Sissí "del cel·luloide i els mass media "es resistia a anar a Mallorca perquè, si ho feia, podia deixar d'agradar-li Corfú, "la màgica illa grega en la qual s'havia fet construir un palau de marbre, els jardins del qual arribaven fins al mar", ha explicat Riera.

Finalment, Sissí va ser el 1892 a Mallorca, a la finca del seu cosí, i va tornar-hi un any més tard. Quan es va acomiadar de l'arxiduc li va dir "una cosa tan exacte com romànticament desoladora: 'Ha estat molt bonic, encara que moltes vegades els nostres somnis són infinitament més bonics si no els acomplim'", ha citat Riera.

Conèixer la realitat de Mallorca i la seva gent va ser important per als escriptors i artistes que hi varen arribar, però també ho va ser per als habitants de l'illa que "varen aprendre a mirar-se" en el mirall que constituïen aquests llibres. Jovellanos va estar desterrat a l'illa entre el 1801 i el 1808, abans de l'època analitzada per Riera. L'escriptora l'ha citat perquè en les seves obres els mallorquins "varen descobrir el valor dels seus monuments".

Castigar amb la deportació a una illa -tal com varen fer amb Jovellanos, ha recordat Riera- ha estat una pràctica habitual al llarg de la història. Aquesta condemna ja la varen aplicar als senadors romans que, "com alguns pocavergonyes actuals, abusant dels poders dels seus càrrecs, varen fer de l'estafa i del frau una forma de vida". Aquestes paraules han estat una de les poques al·lusions a l'actualitat del discurs de l'escriptora.

Riera ha explicat que la majoria dels qui arribaven a Mallorca pressuposaven "un paisatge meravellós, un clima temperat, una terra summament fèrtil i uns habitants hospitalaris i longeus, i aquesta imatge és la que solien traslladar als seus escrits encara que no sempre va ser així. George Sand va elogiar els paisatges de Mallorca i considerava Valldemossa un dels llocs "més bonics" que havia vist, però va ser molt dura en els seus comentaris sobre els illencs, als quals identificava amb "els micos" i els veia avars, ignorants i bruts, especialment els de les classes populars.

No era fàcil arribar a Mallorca a mitjans del XIX. Aquella primera línia regular trigava divuit hores entre Barcelona i Palma i la majoria dels passatgers patien "el mal de la mar": marejos. En el viatge de tornada les persones compartien espai amb porcs mallorquins, molt apreciats a Catalunya i que, segons deia Charles W. Wood, eren "grans, grossos, rondinaires, negres i horribles animals". "Gràcies al porc he visitat Mallorca", ironitzava George Sand.

La suposada apatia i indolència dels mallorquins també va ser ressenyada per altres escriptors i, alguns, com el francès Gaston Vuillier, relacionaven aquesta calma amb el sistema alimentari. I és que, resumeix Riera: "després de menjar quatre o cinc dotzenes d'ensaïmades el foraster nouvingut comença a estar a to amb l'illa, és a dir, a acceptar la lentitud i la calma".

Després il·lustrar cada aspecte del discurs amb nombroses cites, Riera ha deixat per al final "l'homenatge a Mallorca" d'Azorín, Unamuno i Borges. "La terra que estimo és Mallorca. El paisatge que voldria veure a totes les hores és el de Miramar", escrivia Azorín el 1906, després del seu únic viatge a Mallorca.

A Unamuno també el va impressionar la bellesa de Valldemossa i de "la supèrbia cornisa de Miramar": "Si un dia la batalla de la vida em rendeix, si el meu coratge flaqueja, si sento al cor de l'ànima la vellesa, em recordaré, n'estic segur, d'aquest poble tranquil i feliç".

Borges va passar temporades a Mallorca el 1919 i el 1920 i, encara que no va deixar cap relat de viatger, sí que va firmar un poema dedicat a la catedral mallorquina, i un "elogi bellíssim" de l'illa: "Mallorca és un lloc semblant a la felicitat", ha citat Carme Riera abans de rebre un prolongat aplaudiment dels centenars d'assistents.