El Carnatge sobreviu a l’especulació

Palma“És un entorn que sempre ha estat amenaçat per interessos especulatius i urbanístics o per interessos turístics”. El Carnatge és l’única zona del litoral de Palma que no està urbanitzada i el 1991 va ser declarada Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI). La presidenta d’Emaya i regidora d’Ecologia de l’Ajuntament de Palma, Neus Truyol, té clar que es tracta d’un espai d’alt valor, tant natural com patrimonial.

Des que l’actual equip de govern municipal va entrar a Cort, el 2015, les intencions del Consistori per tornar a dotar de vida i recuperar la zona han estat fermes. Ara bé, no només l’Ajuntament està tenint un paper actiu per protegir el Carnatge, ja que als pressuposts participatius que s’han atorgat per a enguany el col·lectiu veïnal va presentar una proposta en aquest sentit. S’ha acceptat i se li ha donat suport, i així s’han destinat 300.000 euros íntegres a aquest àmbit.

En aquesta zona hi ha residus grans, sobretot molt material d’obra. L’estiu passat se’n van retirar 15 tones d’amiant, un material molt perillós per a la salut. Truyol explica que l’Ajuntament va fer una avaluació de com es trobava el Carnatge. A l’espai més desconegut, a l’interior, s’han identificat cases abandonades i altres elements. “Ha estat molts d’anys ignorat absolutament per l’Ajuntament i per qualsevol altra administració”, denuncia Truyol.

Una de les prioritats de Cort, de fet, és la neteja. Hi ha enderrocs de més de 8 anys d’antiguitat, pals elèctrics antics i un seguit de deixalles que s’han d’eliminar. Alguns paisatgistes i proteccionistes, destaca Truyol, asseguren que, segons quin tipus d’elements de restes d’obres es trobin, potser el més adequat és deixar-los-hi i generar un espai de més vegetació i terra per damunt. És a dir, crear com uns monticles. “La feina de neteja podria ser més perjudicial si no es tracta d’un element contaminant”, recalca.

Pla especial de protecció

La primera passa per poder treballar en un pla especial de protecció al Carnatge ha estat l’elaboració d’un catàleg d’elements naturals i patrimonials que tenen valor i identificats a l’espai. L’ha realitzat un equip de la UIB, encarregat per l’Ajuntament, de manera que es pot crear un mapa de què s’ha de protegir i quins elements s’han de potenciar. Aquest pla especial s’acabarà de definir el 2017 a partir d’aquesta base i s’inclourà, després, al pla general d’urbanisme. Encara no es destaca cap actuació, però es podria valorar la reforestació amb les espècies concretes de la zona. L’objectiu és delimitar les “regles del joc” en l’àmbit normatiu. Per a aquest pla d’usos es tindrà en compte la participació de veïns, professionals, entitats ecologistes i diversos sectors. “Creim que el Carnatge és de tothom i tothom ha de poder decidir”, assegura.

Aquestes actuacions són a llarg termini, però ja s’estan duent a terme. Ahir, de fet, va tenir lloc el començament de la segona ronda de reunions que Truyol du a terme amb els veïns, organitzacions i empreses que han tingut relació amb el Carnatge aquests anys. Per exemple, amb Aena, Red Eléctrica, Endesa o Sa Nostra. “Totes aquestes empreses conviuen al voltant del Carnatge. Algun dels efectes negatius que té el Carnatge han estat per la seva mala activitat”, adverteix Truyol. La finalitat d’aquestes trobades és poder continuar definint les línies d’actuació.

Les que ja estan clares i es faran sigui com sigui el pla especial són una sèrie de mesures que es pagaran amb els 300.000 euros dels pressuposts participatius. Es faran, també, amb la finalitat de protegir o informar. Per exemple, posar cartelleria per conèixer quines aus es poden veure sobre el Carnatge en el seu pas cap a Cabrera. També una altra perquè es valorin els elements patrimonials i naturals. La intenció és “fer visibles els valors singulars”. Pel que fa a la protecció, es volen delimitar millor les entrades i les sortides de les diferents cales i zones de bany que hi ha amb vegetació autòctona i delimitar la zona on hi ha el quaternari. “Ho hem de preservar, perquè està clar que el Carnatge és un lloc que utilitzen milers de persones. Ara bé, hem d’anar amb cura, perquè no es massifiqui, i aquestes són les línies d’acció que volem aplicar immediatament enguany”, destaca Truyol.

Definició d’usos

En el pla especial s’hauran de definir els usos de certes zones. Truyol comenta que la UIB n’ha proposats alguns. Per exemple, les cases en runes es podrien convertir en petits centres d’interpretació o bé oferir-hi algun servei. A la zona interior també hi ha un antic quarter, que podria ser un espai per a parcs i jardins, un viver d’espècies autòctones o un punt que es pogués usar com a taller. De moment, són idees que Truyol projecta i que hauran de tenir el consens social.

Un altra intenció és fomentar l’educació ambiental, que les escoles, gràcies a la seva bona accessibilitat, puguin organitzar-hi visites. El Carnatge és una de les poques zones verdes que es mantenen a Palma i la intenció és poder potenciar-ho. “Tenim una joia i l’hem de cuidar i valorar”, sentencia Truyol.