El cas Peatge intenta esquivar el jurat

PalmaEl fiscal de l’anomenat cas Peatge -el suposat desviament de 41,9 milions d’euros en el desdoblament de la carretera Palma-Manacor en temps d’Unió Mallorquina- no se’n podia avenir. Un dels arguments que algunes de les defenses dels 13 imputats (amb l’exconseller d’UM Antoni Pascual al capdavant) exposaren ahir per evitar que el judici sigui vist per un jurat popular -així com en principi està previst- era que “entre línies” es podia entreveure, de la lectura dels fets, la imputació velada d’un delicte de prevaricació, que no figura en el llistat de delictes que correspon jutjar al jurat popular. Amb aquesta prevaricació “fantasma” de la qual ningú acusa, el cas hauria de passar a un tribunal de tres magistrats de l’Audiència.

Curiosament, el delicte de prevaricació no s’imputa per part del ministeri fiscal a cap dels implicats en la causa del cas Peatge ni la jutgessa instructora el va recollir, en conseqüència, en la interlocutòria que dóna pas, en el procediment del jurat, a la fase de judici.

Els delictes que s’imputen en el cas Peatge són els de suborn, malbaratament de cabals públics, falsificació documental i frau a l’administració. D’aquesta manera es va comunicar ahir a tots els imputats, en una vista (prèvia a la realització del judici) en la qual es concretaren les imputacions a cada implicat i les defenses feren les al·legacions i peticions de proves.

A més de demanar totes les defenses el sobreseïment de la causa per al seu client, alguns dels advocats es referiren també al delicte de prevaricació que s’imputava entre línies i que apartaria el cas del jurat.

Davant aquests arguments, tant la jutgessa instructora com el fiscal demanaren als advocats que s’explicassin i que donassin informació sobre aquest delicte i la persona a qui l’imputaven, si era el seu propi patrocinat o un altre.

Ningú no va fer una passa endavant. Cap dels advocats en va dir res. El fiscal Miguel Ángel Subirán mostrà, en acabar la vista, la seva perplexitat pel fet que els defensors parlin d’una prevaricació que el ministeri fiscal no imputa a cap dels implicats precisament perquè no ha pogut demostrar que s’alteràs el procediment per adjudicar la construcció de l’obra del desdoblament de la carretera a la UTE que en resultà adjudicatària, alguns membres de la qual estan imputats en la causa. El fiscal deixà entreveure que si s’haguessin pogut recollir aquestes proves i responsabilitzar-ne algú, evidentment el ministeri públic hi hauria obrat en conseqüència.

Essencialment, els fets sobre els quals graviten les imputacions del ministeri fiscal -que ben aviat concretarà les penes que demana a cada acusat- consisteixen en el suposat desviament de fons públics i de material de l’obra de la carretera a mans particulars: o bé pagant obres privades o bé utilitzant materials i personal de la carretera en obres particulars. Entre aquestes operacions, destaca “pel seu surrealisme” -diu el fiscal- un xalet construït amb fons públics a Búger que, segons l’imputat afectat directament per aquesta actuació, era un temple de meditació oriental. També es relata l’exigència de pagament a empresaris per poder tenir sortides a la carretera per al seu negoci.

En la causa, hi ha nombrosos testimonis que es refereixen, entre d’altres, als viatges de materials que es feien a propietats de l’excap de Carreteres del Consell Gonzalo Aguiar i de l’exdirector d’obra per part del Consell Francisco Orejudo.

El desdoblament de la carretera acabà doblant el cost públic: cent milions d’euros.

La vista prèvia per a la notificació de les imputacions que preveu la llei del jurat congregà els 13 imputats (en sortir, un d’ells ja no hi era) i els seus respectius advocats. Hi eren pràcticament tots els penalistes més destacats de les Illes (entre d’altres, Eduard Valdivia, Josep Zaforteza, Gabriel Garcías, Gaspar Oliver, Fernando Mateas...).

La imatge era impactant i responia al que serà el judici del cas Peatge: per ara, el procés de corrupció amb més acusats que s’ha duit a terme a Balears. I, a més a més, si la jutgessa no resol el contrari, en mans d’un jurat popular.

Alguns apunten l’excessiva dificultat que pot suposar un macrojudici de corrupció amb més de deu acusats i per diversos delictes per a un jurat popular. I d’altres temen la duresa del jurat en un cas de corrupció en el context actual.