El jutge Castro demana més informació bancària dels ducs de Palma

PalmaEl jutge del cas Nóos, José Castro, ha reclamat aquest dimecres a l'entitat CaixaBank informació sobre els moviments bancaris d'un compte corrent obert per Iñaki Urdangarin en què la infanta Cristina també hi té firma. Es tractaria dels moviments d'entre el desembre de 2006 i el gener de 2007, i demana detalls com el destí de les transferències i els noms dels qui n'haurien cobrat xecs, a més del nom de qui va ordenar les operacions.

En aquest compte que investiga el jutge s'hi haurien ingressats, procedents de l'empresa que tenen a mitges els duc de Palma -Aizoon- 150.000 euros que, segons consta al sumari del cas, es varen retirar el mateix dia -el 27 de desembre de 2006-, sense que quedi clar on varen anar a parar. EL jutge, doncs, segueix el rastre d'aquests doblers originaris de l'empresa dels ducs.

La transferència es va fer en dues tongades i coincideix amb l'etapa de més activitat de Nóos. El número de compte que ja constava en el sumari amb el nom Cristina de Borbó. Aquesta petició s'emmarca en la investigació del presumpte delicte fiscal i de blanqueig en què podria estar implicada la filla del rei d'Espanya. El jutge ja ha anat demanant informació bancària de diferents comptes i targetes vinculades als ducs i a la seva empresa, Aizoon.

Cal recordar que la major part dels doblers d'Aizoon venien, al seu torn, de les activitats de l'Instituto Nóos, en aquesta època. Segons la Fiscalia l'empresa es feia servir per desviar els doblers públics que anava cobrant la presumpta fundació sense afany de lucre.

Camí de la imputació

Castro vol estar segur si decideix tornar a imputar la infanta Cristina. Ho féu un primer cop però, després, el tribunal de la secció segona de l'Audiència tornà enrere la seva decisió, tot i que li obrí la porta a investigar si la infanta podria haver comès un delicte de blanqueig de capital, si es confirmava una utilització de fons de procedència irregular en benefici propi.

Des d'aquest moment, Castro ha dirigit una línia d'investigació activa a constatar si la infanta va poder utilitzar fons d'Aizoon. Abans d'una nova imputació, Castro demanarà el parer de la Fiscalia, que no va fer-li costat en la primera imputació. De moment Hisenda ja ha confirmat que Aizoon pagava lloguer als ducs de Palma pel palauet de Pedralbes on vivien.

L'Audiència ja apuntava en la seva resolució que si bé es podia pensar que la infanta podria desconèixer l'origen irregular dels fons que rebia Aizoon (procedents majoritàriment de Nóos), el que sí era més dubtós era que la infanta desconegués que els ingressos d'Aizoon (i que ella hauria pogut utilitzar) podien suposar un delicte contra la Hisenda Pública.

Deia també l'Audiència que la infanta hauria de saber que Aizoon era una societat pantalla i que Urdangarin la utilitzava per defraudar Hisenda, tant amb el que es refereix a l'impost de societats com a l'IRPF.

Desmuntar aquesta teoria del desconeixement total del que era i suposava Aizoon ha estat primordial per als investigadors. S'acumulen dades que confirmen que amb fons d'Aizoon es pagaren festes d'aniversari, batejos i altres despeses familiars. La sospita és que es carregaren a Aizoon despeses relacionades amb la reforma i l'equipament del palauet de Pedralbes.