El jutge Castro: "Vaig fer amb la infanta el que he fet amb milers de ciutadans"

Palma"Vaig fer amb la infanta el que he fet amb milers de ciutadans". A pocs dies de jubilar-se, després d'una llarga i prolífica trajectòria judicial, el jutge Castro parla, ja sense embuts, rere les càmeres d'IB3, al programa Dues Voltes, sobre algunes de les llums i les ombres del cas Nóos. Amb tot, els esdeveniments que sacsegen Catalunya les darreres setmanes centren, inevitablement, bona part de l'entrevista. Hi ha motius perquè siguin a la presó els Jordis? És independent la justícia? Tracta a tots de la mateixa manera? Quin ús es fa de la presó preventiva?

El magistrat, que des del 1990 encapçala el Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma i que la setmana passada va obtenir el títol de Fill Predilecte de Còrdova, la seva ciutat natal, confessa que la sentència de Nóos "no l'ha convençut el suficient". Afirma, igualment, que sols va citar a declarar la infanta perquè aclarís els dubtes que poguessin existir. "Lament que alguns titllin d'aberració jurídica un acte d'absoluta normalitat processal", diu. En aquest sentit, Castro ha posat en valor la lluita contra la corrupció que s'ha duit a terme els darrers anys: "S'ha treballat perquè la justícia sigui la mateixa per a tots, intentant aplicar la llei sense tenir en compte la categoria ni la posició social de la persona", assegura el jutge.

L'empresonament dels Jordis, vinculat a causes polítiques

No obstant això, el magistrat no dubta a mostrar-se crític amb l'acció de la justícia i admet que no és imparcial. No dubta a suggerir que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó perquè el president català no ha frenat els seus plans: "Si Puigdemont es fes enrere, quant de temps us pensau que quedarien a la presó els Jordis? Hi estarien dies", afirma rotund. "Respect les decisions judicials, però en aquest cas no hi havia risc de fugida ni destrucció de proves", afegeix. "Se n'anirien on? Destrucció de proves? Si les proves les tenim als telenotícies! Què hem d'investigar? Les manifestacions?", exclama el magistrat. "La mesura és legal", apunta, però "el respecte cec per la llei de vegades s'hauria d'aparcar", conclou.

El jutge explica que actualment es decreta presó sense que concorrin tots els requisits per poder fer-ho. Es fa així "per evitar causar una alarma social", remarca Castro. No obstant això, pel magistrat caldria que els redactors del Codi Penal i els jutges fossin conscients "d'allò que comporta ser empresonat". "A la presó no t’hi envien per privar-te de la llibertat de passejar. "Les situacions de convivència que s'hi viuen a dins són molt i molt dures i el transcurs del temps s'hi fa molt feixuc”, explica Castro, que va ser fa algunes dècades funcionari de presons com la Carabanchel i la Model i, per tant, és bon coneixedor de la realitat penitenciària.

"L'ordre de requisar urnes va ser totalment errònia"

Pel magistrat, donar l’ordre de requisar les urnes "va ser totalment erroni i s'enviaren les forces d’ordre públic a fer quelcom innecessari". "Va haver-hi una predeterminació política?", li demana la periodista Neus Albis. "No és una bogeria pensar-ho", respon el jutge. Enviar les forces d’ordre públic amb aquesta finalitat "va ser un acte de deslleieltat" per la policia, diu Castro, "que ho va passar tan malament com els ciutadans que l’únic que feien era ser allà".

“Què passaria en l’hipotètic cas que el 100% dels habitants d’un país no hi estiguessin a gust? Hi enviam els tancs? Fusilam la gent? L’empresonam?", es demana Castro, amb ironia. "S’haurà de donar algun tipus de solució”, afegeix. Amb tot, subratlla que ell se sent "profundament espanyol" i que li agradaria que Espanya continuàs unida, "però no unida perquè hi ha una pistola que t’apunta, sinó perquè la gent se sent així", remarca.

Segons el jutge, tenint en compte la legislació actual, el referèndum no era "legal". Per Castro, "no hi havia competències per fer aquest referèndum; ni es van tramitar de manera adequada les lleis de transparència i transitorietat, marginant una part del Parlament". "Però seria desitjable l’elaboració d’una reforma constitucional per permetre que els pobles poguessin expressar-se lliurement", puntualitza.

"Una justícia per als poderosos i una altra per als qui no ho són"

La jutgessa Mercedes Alaya va carregar a principi d’any contra les ingerències del poder polític en l’activitat del poder judicial i va afirmar que “hi ha una justícia per als poderosos i una altra per als qui no ho són”. Castro admet que els privilegis existeixen i que no afecten només la justícia: “Tot hi és per duplicat: allò que és per al ciutadà corrent i allò que és per al poderós. O algú es pensa que tothom fa la mateixa coa per segons quins tràmits administratius?”.

Quins són els plans de futur de Castro, que ha passat a la història com el jutge que va fer seure membres de la corona al banc dels acusats? De moment, té clar que no es ficarà en política, donant un cop de porta als rumors que circulaven al voltant d'aquesta qüestió. Amb tot, reconeix que quan Pablo Iglesias li proposà formar part de Podem, s'evidencià quina era la seva ideologia política. "No crec que aquest fet resti credibilitat a ningú", afirma el magistrat.