El català de les Balears arriba a Europa

PalmaEl mes de juliol es va fer la primera presa de contacte, però ara el Govern, a través de la Direcció General de Política Lingüística, comença a preparar l’entrada a la Xarxa Europea per a la Promoció de la Diversitat Lingüística (NPLD, en les sigles en anglès). La institució va ser creada el 2007 i està formada majoritàriament per governs d’àmbit estatal, però sobretot autonòmics i regionals, amb l’objectiu de promoure a escala europea les llengües d’abast mitjà o menys difoses i establir un punt d’encontre per tenir accés directe a programes, iniciatives i informació sobre política lingüística, a més de crear punts de sinergia entre tots aquests idiomes.

Les llengües oficials a Europa són 24, però moltes, com és el cas del català, no tenen representativitat perquè no tenen un Estat pel qual puguin declarar-se oficials. Perquè ho siguin, l’Estat ho ha de proposar al Consell de la Unió Europea, i en el cas d’Espanya no ocorre.

A l’NPLD hi participen governs d’arreu del Vell Continent (un total de catorze): des d’Irlanda i Finlàndia, que són estats propis, fins a Gal·les, Bretanya, Frísia i Còrsega, que són regions. La Generalitat de Catalunya, el govern d’Euskadi i el govern de Galícia en són membres fundadors; el govern de Navarra s’hi va afegir el 2010 i, recentment, la Generalitat Valenciana s’hi ha acabat incorporant. El Govern balear no n’ha fet mai part, fins ara.

Quan en sigui membre -cosa que ocorrerà a partir del 2017, segons ha afirmat a l’ARA Balears la directora general de Política Lingüística, Marta Fuxà-, hi entrarà en ple dret, ja que la Xarxa també disposa de membres associats (22), com centres de recerca, universitats i associacions que treballen en l’àmbit del multilingüisme.

La Xarxa Europea per a la Promoció de la Diversitat Lingüística és un organisme independent que es finança a través de dues fonts: una de provinent de la Comissió Europea i l’altra de la quota anual de 15.000 euros que hi aporta cada govern membre de ple dret.

”Un espai no polaritzat”

L’Executiu balear haurà d’abonar aquests 15.000 euros quan en formi part. Als inicis de l’NPLD, però, aquesta quantitat era el doble, 30.000 euros, però, segons ha pogut saber l’ARA Balears, quan va arribar la crisi, el 2009, la Xarxa va haver d’abaixar la quota. Pel que fa a les associacions, només abonen 750 euros a l’any.

Amb l’entrada a la Xarxa, la voluntat del Govern, segons Marta Fuxà, és “incorporar-se a un espai no polaritzat, ni polititzat, per fer front comú i compartir experiències en l’àmbit tècnic, polític i institucional amb l’objectiu de tenir presència, visibilitat, prestigi i reconeixement d’ús a Europa”, a causa d’una doble situació: el centralisme de l’estat espanyol, per un costat, i la pressió i domini de l’anglès en el context europeu, segons destaca en un comunicat el Govern.

Fuxà viatjarà a Brussel·les a finals del proper mes d’octubre, convidada per la Xarxa, per assistir a una reunió sobre llengua i economia en companyia de la resta de membres. L’NPLD impulsa diversos projectes, entre els quals destaca l’elaboració del Full de ruta per a la diversitat lingüística d’Europa 2020, que té com a objectiu principal assegurar que les llengües d’Europa, independentment del seu nombre de parlants o del seu pes polític o econòmic, es considerin valors comuns que necessiten suport i promoció.

Segons la Xarxa, aquest Full promou quatre línies de treball: adoptar una política inclusiva del multilingüisme; treballar perquè les llengües tinguin una funció de cohesió social i contribueixin al desenvolupament econòmic; usar les tecnologies de la informació i la comunicació per a l’aprenentatge i la promoció de les llengües, i que es doni suport a les regionals o minoritàries, i especialment a les més vulnerables i en precarietat d’Europa.