El català és requisit: tot un gest més
Després de modificar la Llei de funció pública, encara hi falta molt per la normalització de la llengua
PalmaDijous passat el Parlament va aprovar la llei que modifica la Llei de funció pública de l’any 2012 i que relegava el català a la condició de mèrit per accedir a l’Administració pública. Una modificació legislativa més, com la que també es va produir amb la derogació del TIL, que s’ha impulsat per prestigiar la nostra llengua i tornar-la, si més no, a la normalitat lingüística.
I és que en tan sols nou mesos el Govern de Francina Armengol ha hagut de reactivar tot allò que el PP va deixar arraconat. Un Govern que, fins i tot, va eliminar les accions de política lingüística que afavorien la llengua catalana.
Són moltes les intencions de l’Executiu per treballar a favor de la normalització lingüística, sobretot des de la vessant nacionalista de MÉS, però tot i això només es veuen accions simbòliques i en cap cas no es percep res que es pugui concretar. Nicolau Dols, professor del Departament de Filologia Catalana de la UIB, critica que “més enllà de les reformes de llei les millores no es noten al carrer. La situació del dret dels catalanoparlants encara és d’inferioritat davant la dels monolingües”. En aquest sentit, Dols afirma tenir la sensació que “tot va a poc a poc” i que hi ha “una falta de conscienciació i d’activisme, dues coses que no es veuen en el Govern”.
“Des de zero”
La posada en marxa de la Direcció General de Política Lingüística va començar “des de zero” i “fins al gener no es va constitutir”, afirma la seva directora, Marta Fuxà. Té un pressupost de més de 2,8 milions d’euros, que suposen un 3,8% del total que rep la Conselleria de Transparència, Participació i Cultura (75,2 milions d’euros) a la qual pertany el departament que dirigeix Fuxà. En aquest moment disposa d’un servei laboral de deu persones. Sens dubte, es tracta d’una direcció general ínfima que poc pot fer per dur endavant accions necessàries per a la normalització lingüística, tenint en compte que, abans que l’anterior legislatura del Govern Bauzà l’eliminàs “varen arribar a treballar en Política Lingüística vint-i-cinc persones”, afirma Fuxà, que critica que siguin la direcció general amb menys personal de totes les que hi ha en el Govern d’Armengol. Fuxà destaca que l’Executiu “es va trobar amb una situació bastant precària”, però tot i les les mancances de recursos que s’ha trobat la directora general, afirma que des del departament “hem treballat molt per poder impular campanyes i programes de formació”. Una acció que reivindica encara més el també membre de l’Institut d’Estudis Catalans, Nicolau Dols, per tal que es posi la mirada en el flux migratori de les Illes, en laformació dels nouvinguts amb l’objectiu de millorar la normalització lingüística. En aquest sentit, Fuxà afirma que s’estan fent contactes amb entitats com ara l’Obra Cultural Balear (OCB) per fer campanyes de voluntariat, en les quals es fomentaran parelles lingüístiques -una tasca que ja duia a terme l’OCB- i d’agents lingüístics. “Hem estat en contacte amb Cort” per apropar la llengua catalana als immigrants a través d’activitats per a joves i famílies. Una mostra de la voluntat que tenen i que arribarà amb més força quan s’entregui l’informe del pla d’accions a curt i mitjà termini en què “es treballa” i que es farà públic en pocs mesos, explica Fuxà.
Anar cap a Europa
A la Comissió Europea es troba la Xarxa de Promoció de Diversitat Lingüística (NPLD en les sigles en anglès) que treballa en el camp de la política lingüística per promoure i visibilitzar les llengües menys difoses a Europa a més de servir d’antena als governs que en formen part per fer un seguiment de les polítiques lingüístiques de la Unió Europea (UE) i pressionar perquè les llengües menys difoses tinguen una veu unificada a la UE. D’aquesta xarxa en formen part els governs català i valencià. Segons Fuxà, des de les Illes ara s’està estudiant poder entrar-hi i tenir més relacions lingüístiques amb València i Catalunya. No obstant això, el proper 29 d’abril se celebrarà el 30è aniversari de la Llei de normalització lingüística i per primera vegada es reuniran totes les direccions generals de Política Lingüística catalanòfones.
El País Valencià rema amb força
Les Illes varen tenir un Govern del PP que va inutilitzar la política lingüística, però des de València, la major part d’accions que duu a terme la Generalitat Valenciana són gests que esmenen la inexistent política lingüística del PP en gairebé vint anys. Per exemple, en els primers 10 mesos de legislatura, el govern del PSPV i Compromís ha decidit que el valencià sigui la llengua vehicular de les comunicacions entre els departaments de la Generalitat, així com en les comunicacions externes amb altres institucions de l’àmbit lingüístic catalanoparlant. També ha incorporat en el seu organigrama una direcció general de Política Lingüística, abans inexistent.
Més enllà de la política de gestos, la Conselleria de Justícia, per exemple, ha recuperat els cursos de valencià per als funcionaris. Però la posada en marxa del nou Canal 9 -prevista per a finals del 2016- és, sense dubte, una prioritat per al govern, que considera que una televisió principalment en valencià és fonamental per a la protecció i la promoció de la llengua.
